!--akiadsense-->
Una veïna de la zona del Mercat de Rubí, que prefereix no revelar el seu nom per mantenir la seva intimitat, ha explicat al TOT Rubí les seqüeles que li ha provocat el coronavirus fins avui en dia. Durant l’entrevista, que es fa per telèfon, encara es pot percebre com de tant en tant li falta l’aire dos mesos després d’haver començat amb els primers símptomes de Covid-19.
“Ara tinc veu però era començar una conversa i en un minut em desapareixia per complet” ens explica aquesta veïna de Rubí, a qui els metges li van dir que aquesta falta d’aire s’anomena disnea. Dos mesos després d’haver desenvolupat simptomatologia es continua ofegant. És el testimoni d’una dona de 41 anys, amb una vida sana i activa, mare de dos fills, que ha estat contagiada per coronavirus.
Aquesta rubinenca és una de les 600 persones que formen part del Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19. “Vaig pensar que la unió fa la força”, ens diu, i afegeix que va contactar amb l’organització, que disposa de grups de suport i de difusió en diferents xarxes socials, a través de Twitter.
Aquesta nova plataforma neix per donar veu a tots els malalts de coronavirus que no han estat ingressats o tenen símptomes lleus, però mesos després encara continuen amb problemes com la falta de gust i olfacte, ofecs, cefalees, fatiga, problemes digestius, mal de coll, calfreds, febrícula, conjuntivitis i altres seqüeles. Aquest col·lectiu reclama protocols de seguiment adequats i que la sanitat pública assumeixi fer tests diagnòstics i serològics amb caràcter immediat.
En el cas de la rubinenca afectada, tot s’inicia quan nota dificultat per respirar el passat 16 d’abril. Des d’aquest moment comença a deambular entre la mútua privada i el seu CAP de referència de la ciutat, l’Anton de Borja, que li realitza un seguiment telefònic diari i un acompanyament durant els primers dies.
Durant les cinc setmanes següents se li efectuen diverses proves, tant a la pública com a la privada, però cap PCR o anàlisi de seroprevalença. “Em deien que estava dins la normalitat del procés víric, tot i que jo em trobava malament, la fatiga anava a més, fins al punt de no poder moure’m del llit malgrat que sóc molt activa, i no podia dir més de tres paraules seguides”.
És després d’un mes, quan a les urgències de l’Hospital General de Sant Cugat li realitzen una prova serològica, comproven que els indicadors IgM i IgG són positius i la ingressen durant un dia per tenir-la en observació. Tot i això, el pitjor de la malaltia ja havia passat i és conscient que molts altres malalts per Covid-19 no han tingut la mateixa sort i no se’ls hi ha efectuat cap prova diagnòstica. “Hi ha molts afectats del col·lectiu que ja no tenen anticossos i és molt difícil que els creguin perquè no hi ha res que confirmi que han tingut coronavirus”.
De fet, la febre no està entre els símptomes d’aquesta afectada, que només va patir un episodi aïllat de 24 hores i encara no sap si és atribuïble al coronavirus. El que sí que ha tingut, a banda de la dificultat respiratòria, és mal de cap, una gran fatiga i “des del primer dia em notava un tap al coll fins a la faringe”.
La quarantena d’aquesta veïna de Rubí va ser doble, no podia sortir de casa però tampoc de la seva habitació durant els primers dies, per evitar encomanar al seu marit i els seus dos fills. “La meva màxima preocupació era no encomanar a ningú, sobretot als meus”. Per sort, cap d’ells ha estat malalt. “Anava per casa amb mascareta, evitava tocar-los o seure prop d’ells. Tot i que convivíem manteníem la separació”.
Emocionalment, aquesta veïna de Rubí reconeix que ha passat por i certa desesperació fins que no va saber realment que havia estat contagiada per la Covid-19, malaltia que consta a la seva baixa laboral.
“Ara ja sóc negativa i tinc anticossos, tot i que la doctora que em porta m’ha assegurat que a dia d’avui no es pot afirmar que no em pugui tornar a encomanar”. En el seu cas, com ha estat lleu, no saben si amb el pas del temps les seqüeles de la malaltia es mantindran o finalment es recuperarà del tot. “Aquest ofec em limita a fer algunes coses però el dia que en tinc menys aprofito per més coses. No em quedo al llit, surto a passejar amb els meus fills. Vaig caminant i m’he de parar quaranta vegades per agafar aire però surto”.
Per finalitzar, aquesta veïna de Rubí demana “prudència” en general. “La gent no és prou conscient de la gravetat d’això. Si m’he encomanat jo es pot encomanar qualsevol”. Considera que les xifres oficials d’afectats per coronavirus no són reals, “ni de contagiats, ni de defuncions, ni de proves ni de res”.
També pensa que no ens podem passar la vida tancats, i que el confinament tindrà conseqüències tant en infants i adults. Tot i això, es mostra esperançada. “Vull pensar que els metges ja creuen en la Covid-19 persistent, és la meva percepció després de veure diversos especialistes”.
