El perill d’incendi dels propers tres dies serà molt alt a tot Catalunya

El motiu de l’elevat perill d’incendi és l’acusada sequera al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona

El servei de Prevenció d’Incendis Forestals del Departament d’Acció Climàtica adverteix que, des de demà i fins dissabte que ve, el perill d’incendis serà alt o molt alt a tot Catalunya. El motiu de l’elevat perill d’incendi és l’acusada sequera al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona, junt amb l’increment de la temperatura, la baixada de la humitat i els vents del sud i de ponent.

Balanç de l’incendi de Llançà en la biodiversitat: duc i cuabarrada fora de perill

L’incendi de Llançà, Port de la Selva i la Selva de Mar ha cremat 416 hectàrees, de les quals un 97% han estat en zona del Parc Natural de Cap de Creus. El foc ha destruït, sobretot, arbustos de mata baixa com argelagues, gatoses, estepes i brucs. Les espècies animals protegides, com l’àliga cuabarrada i el duc, no han estat perjudicades, perquè han acabat l’època de nidificació. L’impacte en la fauna s’ha concentrat en els animals de mida petita, fonamentalment, invertebrats, rèptils i petits mamífers com musaranyes, llangardaixos, talpons, sargantaners i dragons comuns. Les tasques d’extinció i les mesures de prevenció han impedit que el foc devastés les zones més valuoses des del punt de vista ambiental i patrimonial, com les cotes altes de la Serra de Verdera o l’entorn del monestir de Sant Pere de Rodes.

Les mesures de protecció van impedir la devastació de les zones habitades

L’incendi de Cap de Creus és un exemple de treball conjunt entre la Generalitat, la Diputació, els ajuntaments de Llançà, la Selva de Mar i el Port de la Selva i les Associacions de Defensa Forestal (ADF) per prevenir els incendis amb franges de protecció. Es tracta d’espais que envolten les zones urbanitzades per separar-les del bosc. Tenen una amplada mínima de 25 metres, estan lliures de vegetació seca i, si hi ha arbres, estan podats i aclarits.

Segons el càlcul de la Generalitat, els espais oberts, les franges de protecció, les cremes controlades, el conreu d’oliveres i la recuperació de pastures de vaques, l’obertura de camins transitables pels camions de bombers i la previsió sobre el comportament de les flames han limitat l’incendi a 416 hectàrees, en lloc de més de 3.000. A més de dificultar la progressió de les flames, aquestes mesures de protecció també han fet possible que els Bombers concentressin la capacitat d’extinció en els punts més crítics.

A l’entorn de Cap de Creus hi ha 165 hectàrees de franges de protecció, zones reservades per a camions de bombers i amb poca massa forestal. D’octubre a juny, també hi ha 196 hectàrees pasturades per ramats de vaques del Ripollès, que contribueixen a mantenir net el sotabosc.

Franges de protecció, oliveres, vinyes i pastures contra incendis

La previsió inicial és que la zona afectada recuperi el nivell de vegetació que ha perdut en un període màxim d’entre 2 i 4 anys mitjançant la regeneració espontània. El Departament d’Acció Climàtica mantindrà l’obertura de franges i d’espais oberts que facilitin la labor dels bombers i interrompin l’avenç de les flames; s’intensificarà la desbrossa prosseguida de la pastura, diversificant el tipus de ramats. També s’afavoriran els conreus autòctons, com l’olivera o la vinya.

Acció Climàtica dobla les subvencions per a les franges de protecció

El Departament d’Acció Climàtica ha incrementat la partida pressupostària destinada a ajuts per a l’execució de franges. El conjunt de les subvencions passa de mig milió a gairebé un milió d’euros. D’aquesta manera, la Generalitat dona cobertura a totes les sol·licituds, cosa que permetrà a 77 ajuntaments la realització de 301 actuacions d’aquest tipus.

Segons la Llei 5/2003 de franges, correspon als ajuntaments la redacció i aprovació del plànol de delimitació d’urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions de cada municipi. Actualment, ja disposen del plànol el 50% dels municipis amb terreny forestal. 

Per la seva banda, en relació amb la prevenció, Acció Climàtica, amb la col·laboració d’Interior, treballa en un Pla d’infraestructures estratègiques dels massissos forestals per preveure el comportament del foc, identificar necessitats i executar camins, punts d’aigua i espais oberts per aturar les flames. Aquest pla preveu 34 projectes. N’hi ha 16 que ja estan redactats; 12, en procés de redacció o en revisió; i, finalment, 6 més encara per definir.

L’Alt Empordà, la comarca més vulnerable

Durant el 2021, hi ha hagut 375 incendis, que són el triple que en tot l’any passat. Aquests incendis han cremat 862 hectàrees, que representen 25 vegades més superfície que el 2020. L’incendi de Llançà ha estat el més gran dels últims 20 anys al Cap de Creus, després del que va cremar 1.700 hectàrees a Cadaqués, el 18 de juny de 2001. D’altra banda, demà farà 9 anys de l’últim gran incendi forestal a l’Alt Empordà, que va calcinar 10.000 hectàrees a la Jonquera. L’Alt Empordà és la comarca amb major superfície cremada durant el període 1986-2020; i la segona amb major nombre d’ignicions. En 25 anys, hi ha hagut 1.265 incendis forestals que han cremat prop de 45.000 hectàrees.

Nou comentari