Sabíeu que Albert Einstein va ser convidat a fer unes conferències a Barcelona, Madrid i Saragossa? Sabíeu que convidat per l’Institut d’Estudis Catalans va fer una estada de cinc dies a la Ciutat Comtal i al país? Sabíeu que va visitar Terrassa, el 24 de febrer de 1923? Sabíeu que Josep Puig i Cadafalch li va mostrar les Esglésies de Sant Pere, on l’arquitecte havia treballat prèviament?
Sabíeu que a l’edifici antic de l’Escola Industrial (carrer de Colom, cantonada amb Miquel Vives) hi té una placa dedicada? Sabíeu que hi ha un carrer a la ciutat egarenca dedicada al científic alemany? Potser la visita d’un dels homes més brillants de la història és la més peculiar de les que ha tingut la gran joia del patrimoni local.
A Terrassa dos anys després de rebre el Premi Nobel
La visita la va fer dos anys després de rebre el premi Nobel de física. Però a Terrassa va passar molt desapercebuda per a les autoritats. No hi ha cap fotografia sobre la seva estada a la seu egarenca. Només ens en van deixar constància els periòdics locals L’Acció, Dia i la Crònica Social. Einstein també va visitar el Monestir de Poblet i el de Sant Cugat.
“Invitado por el Institut d’Estudis Catalans, està en Barcelona Einstein, el sabio alemán que ha revolucionado leyes físicas que parecían inmutables “. Així començava la Crónica Diaria Einstein del diari barceloní El Diluvio, el dissabte 24 de febrer de 1923. A Catalunya la seva presència sí que va tenit ressò.
Tothom que el va acompanyar
Puig i Cadafalch, un dels primers en fer campanyes arqueològiques serioses a la Seu d’Ègara, va estar acompanyat pel president de la Junta del Museu de Terrassa, Domènec Palet i Barba, i directius d’aquesta entitat en la ruta guiada al conjunt monumental.
En finalitzar la seva visita a Catalunya, Albert Einstein va fer una breu anotació en el seu diari personal en què recull qualificatius -gent amable, cançons populars, agradable, càlid comiat…- que explicarien per què anys després encara mantenia un viu record d’aquells dies i del nostre país.
El mateix any de l’estada a casa nostra, Einstein va dimitir del Comitè d’Intel·lectuals de la Societat de Nacions. En la seva carta de dimissió, el Premi Nobel va argumentar que “el comitè ha afavorit una repressió de les minories culturals dels diferents països en crear-hi uns “comitès nacionals” que formen l’únic canal de comunicació entre els intel·lectuals d’un país i el comitè. Per tant, ha abandonat expressament la seva funció de suport moral d’aquestes minories nacionals en la seva lluita contra l’opressió”.
El biògraf d’Einstein, Carl Seelig, relaciona la dimissió del pare de la teoria de la relativitat amb la “qüestió catalana”
El biògraf d’Einstein, Carl Seelig, relaciona la dimissió del pare de la teoria de la relativitat amb la “qüestió catalana””. Un altre estudiós de la visita d’Einstein a Catalunya, Thomas Glick, suggereix la influència de Rafael Campalans en aquesta decisió. L’impacte dels intercanvis que van mantenir el científic alemany i el dirigent socialista català durant aquells dies va ser mutu, ja que Campalans va reconèixer, posteriorment, que va canviar la denominació nacionalista per catalanista perquè Einstein el va advertir que el terme nacionalista era usat pels moviments feixistes a Europa. El Premi Nobel alemany també va mantenir sempre viu el record d’Esteve Terradas, a qui, en anys posteriors, va esmentar en diverses converses amb altres científics i a qui va definir com “un home extraordinari”” o de “gran intel·ligència”.
La visita a Catalunya va deixar empremta en la vida d’Einstein en altres aspectes. És el cas de la música i dels dos discos que va rebre com a obsequi a l’Escola Industrial de Barcelona. Anys després, en una carta assegurava que continuava gaudint de “es meravelloses cançons tradicionals catalanes que vaig rebre d’alguns amics en una visita a Barcelona”.
Així mateix, Catalunya va mantenir ben viu el record d’Einstein i el 1934 el va nomenar ciutadà honorari de Catalunya. El Govern de la Generalitat el va convidar de nou a visitar el país, tot i que el científic alemany va respondre al president Lluís Companys que, probablement, no faria el viatge per motius de salut. Tot i això, Einstein va manifestar la seva gratitud per la distinció.
1 
