El divendres 10 de maig de 1968 es va inaugurar a Terrassa una botiga que podríem considerar la primera especialitzada en llaminadures (“xuxes”) de la ciutat. Es va situar al carrer de Sant Pere 48 i portava per nom “Dulcilandia”. Tota una generació hi va entrar a comprar, sobretot en sortir de l’escola. I de ben segur, més d’un i d’una se’n van anar sense pagar aprofitant que el propietari estava despistat. Pastissos industrials, xiclets, “bonys”, “bucanaeros”, “pantera rosa”. Hi havia una mica de tot.
Una curiositat que ens pot ajudar a recordar l’època en que es va produir aquesta noticia és que aquell mateix dia es va fer la X marxa de regularitat del Frente de Juventudes, que s’organitzava cada any i en la que més de 1.200 joves de la ciutat pujaven a Sant Llorenç del Munt.
Les “pegadolces”, al Dulcilandia, costaven 5 ó 10 cèntims de pesseta
Quina era la vostra “xuxe” preferida? Les “pegadolces”, al Dulcilandia, costaven 5 ó 10 cèntims de pesseta. Tenint en compte que un euro equival a 167 pessetes, es poden fer números sobre el cost de la vida en aquella època.
Un dels productes eren els xiclets Dunkin. Anaven en uns sobrets que contenien una figureta de plàstic monocrom que podies col·leccionar. Van ser vuit el total de col·leccions que van arribar a llençar i iaxò feia que la canalla d’aquell temps quasi no tingués temps de completar-les (de l’Asterix, la de personatges de Walt Disney, la de personatges de la Warner, la de peces d’escacs, etc. i fins i tot, una d’un saltimbanqui que podies anar afegint peces d’escales.
Dunkin que pertanyia a Gallina Blanca, va ser molt popular els anys 60 i 70 i podríem dir que durant molts anys va ser el xiclet més venut, i no només per les seves col·leccions de figuretes, sinó també pels seus àlbums de cromos, que no anaven en sobres sinó que formaven part de l’embolcall del xiclet. Finalment podem indicar que també van treure unes col·leccions sobre Arts marcials i de tatuatges que també anaven ensobrades.
Els xiclets Niña
Tambè es comercialitzava al Dulcilandia a l’època dels anys 70 el xiclet “Niña“. Seguia la idea d’aquells temps on s’havien de fer productes clarament dirigits als nens i d’altres clarament dirigits a les nenes.
El color rosa de l’embolcall i la temàtica dels cromos que regalava ho deixen tot molt clar. El xiclet era fabricat per l’empresa Fleer Española i era de maduixa. Tenia forta acceptació, fins i tot entre els nens, ja que feia bombolles més grans que les dels seus competidors, Dunkin o Bazooka.
Les col·leccions de vestits que van treure eren les de “Mis vestidos preferidos” els “Trajes Mundiales” i el de “Colección Moda 75”. Els cromos eren en paper encerat i retallable i es podien enganxar en els àlbums a sobre de figures de nenes en diferents postures i situacions.
