MónTerrassa
Dra Ureña: “Els cribratges molt massius i poc específics són poc eficients”
  • CA
La Dra Ureña, directora d'Atenció Primària del CST
La Dra Ureña, directora d’Atenció Primària del CST | Consorci Sanitari de Terrassa

!--akiadsense-->

Els testos antígens estan en boca de tots. És la darrera novetat en el sistema de detecció de positius, s’ha incrementat el seu ús i s’està parlant de fins i tot facilitar-los a les farmàcies perquè la ciutadania els pugui realitzar sense necessitat d’anar als CAP. De què son, com funcionen i si poden ser útils, en parlem amb la directora d’Atenció Primària del Consorci Sanitari de Terrassa, Montserrat Ureña.

Perquè ho puguem entendre tots, què és i com funciona un test d’antígens?

El test ràpid d’antígens, el que fa és detectar si en aquell moment tens virus circulant (proteïnes virals) per la mostra agafada: s’ha demostrat que hi ha una alta concentració de virus en cavitat nasal, faringe, i cavitat oral.

Per què ha estat escollit per utilitzar-lo en contactes directes i s’opta per la PCR en persones amb símptomes?

Ha estat escollit per fer-ho en persones amb símptomes, ja que és en aquestes persones, on s’ha demostrat que dins dels primers 5 dies té una sensibilitat similar a la PCR, prop del 98%. Per fer-ho en contactes estrets, la sensibilitat no és tan alta, però s’han publicat estudis recentment, que demostren que tot i no ser tan sensible i específic com la PCR o el test d’antigen, amb persones amb símptomes i en contexts epidemiològics de prevalença alta (vol dir quan hi ha molts casos), la seva sensibilitat i especificitat és molt acceptable.

Així doncs en comparació amb les PCR, són menys fiables?

Quan s’utilitzen en les persones i moments adequats no tenen perquè ser menys fiables.

Quin és l’avantatge d’ús d’aquests tests?

Té molts avantatges. Per exemple, evites l’angoixa del pacient de saber si estarà o no afectat per la malaltia; si és positiu pots iniciar l’estudi de contactes al moment, així com fer un aïllament correcte des del primer moment; i no has d’esperar, que és el que ens ha passat amb la PCR en persones sobretot joves i amb pocs símptomes que no han fet l’aïllament correcte, pensant que no tindrien la malaltia. I el procés és molt similar tot i que últimament s’estan provant tècniques menys invasives i molestes: es va començar per mostres nasofaringes, després mostres nasals, i ara ja hi ha estudis en marxa amb mostres salivals.

D’acord. I de cara al sistema sanitari?

La rapidesa en el diagnòstic fa que puguem fer un seguiment més acurat i ràpid i detectar possibles males evolucions de forma ràpida. Els laboratoris estan quedant alliberats al disminuir de forma molt important el número de PCR’s demanades i poden anar al dia per aquelles PCR d’hospitals o de malalts molt vulnerables on et cal un diagnòstic molt acurat i els pacients poden tenir menys càrrega viral, i així s’obtindran bons resultats amb la PCR.

S’està debatent si aquests testos es podran comprar a les farmàcies properament. Què en pensa? És una bona opció o és perillós?

La mostra nasal és molt fàcil de fer, i si s’utilitzen bé podria ser una bona opció. Ha d’estar garantida la tècnica de la presa de mostra que sigui correcte, fer la presa de mostra sense risc per altres persones (el millor seria l’auto-presa), que estigui garantida la traçabilitat (davant d’un resultat positiu s’ha d’engegar de forma automàtica tot el procés de cerca de contactes, aïllament, baixa laboral, etc…): si això es pot garantir, podria ser una molt bona opció la venda a farmàcies.

Creu que cal continuar fent testos massius o cribratges a asimptomàtics entre col·lectius o zones concretes? S’ha demostrat que ha estat efectiu?

Els cribratges quan més selectius millor: han de ser sobre col·lectius o zones concretes on es demostri que hi ha una alta incidència. Amb l’experiència que hem anat acumulant, hem vist que allà on hem fet cribratges més selectius ens ha anat millor. Els cribratges molt massius, i poc específics, són poc eficients.

Al CST s’ha optat per instal·lar carpes a tocar dels centres d’atenció però separades. Quin ha estat l’objectiu d’aquesta acció i ara que ja es porten diverses setmanes fent-ho, s’ha demostrat efectiva? Es mantindrà fins que s’acabi la pandèmia?

La carpa ens permet tenir un espai prou gran per poder encabir tots els diversos temes relacionats amb la COVID-19: des de fer tests i PCR, a poder sectoritzar l’atenció en aquests pacients, i poder “allunyar” (sectoritzar) tot allò relacionat amb la COVID de l’assistència més habitual dels centres. L’experiència és molt bona, i seguirem treballant per poder tenir aquests espais propers als centres, però perfectament separats.

Quina és la situació actual a les carpes on es van els testos? S’ha notat una baixada de persones que venen a fer-se la prova?

Des de mitjans de la setmana passada, s’està notant una baixada en el número absolut de persones que venen ja siguin amb clínica (sospitosos) com contactes estrets. Estem parlant que, a la zona CST fem uns 400 tests antigènics ràpids i unes 200 PCR diàries; els caps de setmana baixa molt la xifra.

Està funcionant el seguiment de contactes estrets?

Sobre el rastreig i seguiment dels contactes estrets, haig de dir que els/les gestores COVID estan fent una labor excel·lent en aquest rastreig i en el seguiment dels contactes estrets, a part de la tasca concreta que es fa des del 061 a través dels scouts.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa