Michel de Montaigne fou un filòsof i escriptor francès del segle XVI. Quan ja duem gairebé mig any de pandèmia, crec que val molt la pena recuperar el seu pensament. Sobretot en base a la diáspora de normes, “invents i parides” del govern autonòmic. A dues setmanes d ́encetar el curs escolar, el president català és el menys indicat per apel·lar a la responsabilitat dels catalans. Convé refregar-li que, el 29 de gener, digué que “la legislatura era esgotada”. Essent així, què ho fa que encara maregi la perdiu i es reservi la data electoral?
Au va ! En Quim Torra fa oïdes sordes als criteris d ́aquest pensador: “Ningú no és lliure de dir bajanades. El greu es dir-les amb èmfasi”. O bé “la veritable llibertat consisteix en el domini absolut de sí mateix”. Ben poca credibilitat acredita quan esdevé esclau de les seves dites. Li recordo que De Montaigne arribà a confinar-se 10 anys al castell familiar, a prop de Bordeaux. Allí il·luminà els seus esquemes escèptics, tolerants i íntegres. Certament tantes setmanes de tancament domiciliari han generat força problemes de convivència arreu.
Tant amb el proïsme com amb un mateix. Qui hauria de tenir-ho més clar és la classe dirigent del principat. Dia rere dia, tanmateix, sembla fer palès el més mínim esforç d ́introspecció. Després del que està caient, com pot entestar-se encara en la dèria obsessiva del procés per davant de gestionar millor la crisi sanitària? També ací el pensador francès li trepanarà l ́oïda: “està molt bé seguir endavant, sempre i quan puguis retornar”, que no és pas el seu cas. Mentre que Michel De Montaigne s ́angoixava amb la recrudescència del fanatisme, en Torra s ́encaparra a dividir el poble català amb quimeres. El tema fa temps que passa de taca d ́oli. La seva decència personal brilla per la seva absència. A més, està encegat per la vanitat. Un punt que l ́autor francès considerava com el principal obstacle en el camí del coneixement. Mantinc que poques lliçons pot comunicar-nos el president d ́acord amb la seva trajectòria des que accedí al càrrec. Dins del propi govern s ́entreveu un criteri erràtic en la gestió de la crisi de la COVID19.
A banda d ́això, quan passi tot aquest “tortell”, serà moment de fer balanç sobre les seves aportacions reals en la millora i avanç del país. Llavors, molt em temo que –començant pel president– li caurà la cara de vergonya. Gosaria afirmar que de ben segur no es podrien haver fet les coses pitjor. Això explicaria el seu costum habitual de traslladar les “culpes” més enllà del seu propi llom… Acaba d ́anunciar la prohibició total de reunir-se 10 o més persones, a Catalunya. Què ho fa, per tant, que el mateix govern no es trobi a través de videoconferència ? Seria una bona manera de predicar amb l ́exemple. Qui és ell per a exigir responsabilitat a la gent després de la plantada ridícula i vergonyant als presidents autonòmics, el 31 de juliol, a Sant Millán de la Cogolla ? Sempre va per lliure i pretén que la gent cregui. Torna a estar citat –pel TSJC, la segona quinzena de setembre– en un nou suposat cas de desobediència. Aquell dia es farà acompanyar d ́una munió d ́escolans (“palmeros?”), en un intent desesperat per fer-nos creure que ho té tot controlat i dominat. Quant de cinisme ! Si us plau, que rellegeixi en De Montaigne i faci per copsar com cal el concepte que he triat per títol. Finalment, si vol donar-nos lliçons de responsabilitat, que cardi el camp. Ja que ni tan sols no és capaç de convocar eleccions, que no posi més pals a les rodes.
