El conjunt monumental de La Seu d’Ègara, tal com el veiem a primera vista, correspòn fonamentalment a l’estètica del romànic, però amaga en el seu interior un tresor de valor incalculable: nombrosos vestigis d’èpoques molt més antigues que constitueixen testimonis excepcionals del primer art cristià, als darrers temps de la Hispània de l’Imperi Romà, i de l’arquitectura dels primers segles de l’Edat Mitjana, en època del Regne dels Visigots.
Una visita inoblidable a un espai que respira serenitat i que explica els seus secrets a tots aquells i aquelles que volen escoltar i entendre el missatge de les pedres. Unes pedres que tenen ànima universal…
Què s’ha de visitar
1) Època ibèrica
Les restes arqueològiques trobades a la zona de Sant Pere corresponents a l’època ibèrica són escasses: restes d’una casa, una fosa, diversos fogars, ceràmiques ibèriques, gregues i romanes, sitges per a conservació de cereals, monedes ibèriques, objectes personals…(Recomanem, per conèixer més a fons aquesta època històrica i les anteriors, una visita al Castell-Cartoixa de Vallparadís/Museu de Terrassa)
2) El municipi romà d’Ègara
El Municipium Flavium Egara, tot i que hi ha testimonis clars de la seva existència, no ha estat localitzat. A l’entorn de La Seu d’Ègara es troben la majoria de restes romanes trobades a Terrassa i algunes d’elles se situen als temples del conjunt monumental, utilitzades com a elements reaprofitats de procedència desconeguda però relacionada amb edificis públics o religiosos més o menys propers.
Un pedestal d’estàtua dedicat a l’emperador Antoninus Pius l’any 139 porta el nom d’Ègara, així com un altre pedestal dedicat per Grania Anthusa al seu difunt espòs, Quintus Granius: es van reaprofitar als murs de l’església romànica de Santa Maria. S’ha trobat també un fragment de placa de marbre, amb un text dedicat a l’emperador, que correspòn a un edifici públic destacat però desconegut. Les columnes, bases i capitells de l’església de Sant Miquel són també d’origen romà, reaprofitats per a la construcció del temple. Cal destacar, dintre d’aquesta època, les restes d’un panteó o mausoleu monumental trobades a la zona.
3) L’Ègara del primer cristianisme, a la Hispània del final de l’Imperi Romà
Sota l’actual conjunt monumental s’han trobat restes d’una antiga vil.la romana que es considera que podia haver estat una “domus ecclesiae”: una casa habitada pels primers cristians, on es celebraven cultes i reunions. Aquesta vil.la se situa cronològicament a partir de mitjan segle IV, és a dir, posterior a l’any 350 de la nostra era.
Posteriorment es va construir una primera basílica cristiana (un nou tipus d’edifici inspirat en l’arquitectura civil romana, però d’ús religiós), que comptava amb un temple, un baptisteri, diverses cambres funeràries amb enterraments, un espai de necròpoli al nord i una zona residencial al sud del conjunt. El paviment que podem veure a l’exterior de l’actual església de Santa Maria correspòn a aquesta època, entre finals del segle IV i el segle V. El mosaic de la tomba dedicada a un tal Securus és un dels elements principals d’aquesta època. També s’han trobat monedes del 350-353, de l’època de l’emperador Magnenci, on apareix el símbol cristià del “crismó” amb les lletres alfa i omega.
Al final d’aquesta etapa, poc abans de l’any 465 de la nostra era, el bisbe de Barcino (Barcelona) anomenat Nundinari va decidir dividir en dos el seu bisbat i nomenar Irineu com a primer bisbe de la nova diòcesi d’Ègara.
4) La Seu del Bisbat d’Ègara, durant el Regne dels Visigots
El temple funerari de Sant Miquel és l’edifici menys modificat que ha arribat fins als nostres dies de tots els que composaven el conjunt episcopal d’Ègara. Conserva la seva estructura original (sense la galeria exterior, enderrocada), la cripta i les pintures murals de l’absis, del segle VI, úniques al món en el seu gènere. Al seu interior destaquen les columnes i capitells reaprofitats d’edificis anteriors.
L’església de Santa Maria, construïda en estil romànic a partir de l’antiga Catedral d’Ègara, conserva també pintures murals de la mateixa època, el segle VI, a més de restes del primer baptisteri, tombes i estructures i mosaics de la primera basílica i de la primera catedral. Al paviment del seu exterior es poden veure algunes restes dels seus murs i columnes, així com el baptisteri a l’interior de l’actual Centre de Visitants.
L’església parroquial de Sant Pere va patir també notables transformacions en els segles posteriors a l’època del bisbat d’Ègara, algunes d’elles remarcades en el paviment o en les restes de murs de la seva construcció original.
A l’exterior, a l’espai que denominem el Camp de les Ànimes, es poden veure nombroses tombes de diverses èpoques així com l’indret on se situava el pou que donava aigua al baptisteri cristià.
5) Època romànica
L’església de Sant Pere conserva un retaule en pedra únic en el seu gènere, dels segles VI-VIII.
El conjunt va patir una profunda transformació després de l’ocupació musulmana de la península ibèrica i de l’època de domini franc (Marca Hispànica): amb el naixement i consolidació del que seria ja la Catalunya medieval, les tres esglésies van veure reduïdes les seves dimensions i adaptades les seves formes a l’estil arquitectònic romànic. Un monestir, del qual es conserva una petita part del claustre, es va aixecar al costat de Santa Maria, igual que altres construccions i capelles.
Un dels elements més singulars d’aquesta època és la pintura mural dedicada a Sant Tomàs Beckett (s. XII), que pot contemplar-se a l’església de Santa Maria, en una absidiola lateral.
6) Època gòtica
De l’època gòtica, destaquem els dos retaules, obres mestres del gòtic català: el de Sant Miquel (situat al Centre de Visitants), obra de Jaume Cirera Guillem Talarn, i el dels Sants Abdó i Senén (situat a l’interior de l’església de Sant Pere), obra de Jaume Huguet. Són també interessants les restes de pintures gòtiques als murs de l’església parroquial de Sant Pere.
