El passat dimarts dia 9 de febrer es va produir un brutal atac de dos gossos considerats potencialment perillosos que van atacar a un altre gos (de nom Paparazzi) que es trobava passejant amb la seva propietària i degudament lligat. Els fets van succeir al municipi de Matadepera, concretament a la urbanització Els Rourets. Després de l’incident que ha ocasionat greus lesions a l’animal, la seva propietària va denunciar els fets a l’Ajuntament de Matadepera i als Mossos d’Esquadra, així com s’han comunicat a la Generalitat de Catalunya.
Món Terrassa ha rebut una carta d’una persona que diu que coneix de prop a un dels animals que va incitar la baralla, i ha volgut defensar-lo exposant la situació de vulnerabilitat i maltractament que ha patit el gos en els darrers temps. Aquesta persona afirma quebva viure de rellogada en una habitació de la casa del propietari, i explica que va poder conèixer l’animal i les seves circumstàncies. Vol deixar clar que “lamento moltíssim el dolor causat al Paparazzi, em dol l’ànima” però subratlla que el seu escrit va orientat a denunciar que un dels dos gossos implicats és també una víctima. Els fets aquí exposats (de manera resumida) han estat traslladats també a l’Ajuntament de Matadepera, a la Policia Local i a la protectora que va donar en adopció a l’animal.
“Trévol (nom fictici del gos) no és agressiu, està castrat, i és dels gossos més carinyosos, atents, protectors i bons que he conegut. Quan el vaig conèixer, el seu propietari em va dir que l’havia contractat de vigilant per evitar que li ocupessin la casa. Una vegada a casa, va entrar en un descuit a la meva habitació i es va trobar amb la meva gata, però no li va fer res ni la va tocar. Amb la meva gossa, compartien sofà i jugaven junts.
Als primers dies d’estar allà, Trévol sortia al terreny de la casa, però mai sortia a passejar pel carrer. En tot el temps que vaig viure en aquesta casa, només vaig veure com l’amo jugava amb ell uns minuts. Mai més. Li vaig arribar a comprar alguna joguina però quan es quedava sense feia servir pals, menjava herba o brossa que trobés, ja que el terreny n’estava ple. Quan l’amo no hi era el deixava a fora de la casa, al pati, fes el temps que fes, i en la majoria de vegades no li deixa ni aigua ni menjar. També quan era a casa, a vegades es descuidava durant dies de posar-li menjar o li donava sobres del seu plat que no són bones per als gossos. Amb això vull dir que es podia passar dies menjant poc o gens. Quan vaig marxar d’aquella casa vaig alertar a l’Ajuntament i a tothom que vaig poder que la situació podria derivar en un episodi d’agressivitat a causa de la desnutrició de l’animal.
Des d’aquí demano que li donin una altra oportunitat, que li trobin una família que el pugui educar amb amor i amb les condicions que es mereix. Demano a les protectores que prohibeixin a aquesta persona adoptar un altre animal. Si et deixessin sense menjar o dormir, t’ignoressin o quan fas una cosa malament et cridessin o colpegessin, en tinguessin tancat sempre en un mateix espai… com et sentiries? Treballaries igual? Per favor, deixeu que l’animal tingui una nova oportunitat. La falta d’amor, d’atenció i alimentació desperta l’instint de supervivència. I això és el que ha passat”.
