No cal que us digui que aquesta és una de les situacions més difícils que ha viscut Terrassa i sens dubte la més complicada que m’he trobat com regidor. Com també sabeu, els serveis socials sempre reben en els moments de crisi, perquè els més vulnerables són els primers a caure, sempre.

La nostra gran sort és que Terrassa és increïble, és plena d’heroïnes i herois anònims que sense fer soroll ens regalen una ciutat més justa. Són una legió de bones persones que ens ha inundat amb les seves iniciatives solidàries, els seus oferiments i les seves ganes d’ajudar, perquè estimen.

Terrassa estima a la seva infància i la seva gent gran i sobretot vol protegir a les seves veïnes i veïns vulnerables, fer costat als que més pateixen. I davant la lliçó d’humanitat que ens dóna la ciutadania cada dia, la política no pot ser qualsevol cosa, ha d’estar a l’altura prenent decisions, sent propera i accessible. No podem ser polítics fingint ser persones, intentant rascar vots utilitzant la desgràcia i el drama, això seria una cosa indigna. Hem d’escoltar molt més del que parlem, amb un únic objectiu: ajudar.

I així hauria de ser sempre, no només ara, però lamentablement no ho és. Però no dedicaré més temps ni paraules a la foscor, quan el que necessitem és llum. Us asseguro que estem fent tot el possible per trobar-la, creant un espai per a les persones sense llar, ajudant a personal sanitari buscant mascaretes fins a sota les pedres perquè no arribaven des d’on havien d’arribar, buscant protecció per a les treballadores de l’SAD perquè les seves empreses no han estat a l’altura, repartint 4600 targetes de beques menjador i altres 860 de beques berenar porta a porta perquè les famílies no circulessin per la ciutat a recollir-les i preparant lots de menjar per als que pitjor ho estan passant.

I en la recerca d’aquesta llum, hem desinfectat la ciutat, els hospitals i les residències, demanant ajuda a qui fes falta, però començant amb els recursos que hem pogut aconseguir perquè era una qüestió de vida o mort, literalment. Tenim moltíssim per fer. Hem d’escoltar a la gent que té idees, però també a la gent que té por i també a la qual té crítiques a fer, així s’escolta com respira la ciutat.

Hem d’agrair l’altruisme perquè mai s’aturi, hem de motivar qui no pot més i hem de dir a les nenes i nens que s’estan portant de meravella. Hem de tenir cura de les treballadores i treballadors que han patit ERTO i les que s’han quedat sense marge de maniobra, vetllant pels seus drets. Hem de vetllar també pels animals, mantenint serveis al CAADC i garantint que els que viuen al carrer segueixin rebent atencions i alimentació. Hem de deixar clar a la ciutadania que els serveis socials són un dret i que no passa res per recórrer a ells si els necessiten. Hem d’acabar amb els “bulos”, els falsos rumors i les mentides que només pretenen generar odi i que ens aboquen a la por. Hem de fer pedagogia entre les i els inconscients, hem de cuidar-nos i cuidar, hem de ser la nostra millor versió.

Però sobretot, hem d’agrair a qui ens cuida, a qui ens proveeix i a qui no es queda a casa per nosaltres i nosaltres. Hem de fer tot això i un munt de coses més. El que no hem de fer és deixar que la política bruta de sigles i banderes ens porti amb ella al fang, perquè per això no tenim temps. D’això ja en parlarem.

Nou comentari

Comparteix