La Covid-19 a Terrassa

El primer cas confirmat d’infecció al virus del SARS-CoV-2 a Catalunya va ser detectat el 25 de febrer del 2020 a l’Hospital Clínic de Barcelona. Es tractava d’una noia que tornava d’Itàlia, d’on és originària. Va passar prop d’un mes ingressada a l’hospital de la capital catalana. Fins aquell moment havíem sentit molt poques notícies d’aquest nou virus, totes elles provinents de la ciutat xinesa de Wuhan, d’on es creu que tot va iniciar-se uns mesos abans (oficialment el desembre de 2019).

El 25 de febrer ningú encara s’imaginava tot el que viuríem els mesos següents. En molt poc temps, el SARS-CoV-2 es va propagar per pràcticament tot el món i l’Organització Mundial de la Salut en va declarar l’emergència mundial, tot catalogant-lo com a pandèmia. A Terrassa no va ser fins al 9 de març que es va confirmar el primer cas d’infecció per la COVID-19. El pacient estava ingressat a l’Hospital de Terrassa i presentava dificultats respiratòries. El centre sanitari va activar el protocol i va practicar-li una prova diagnòstica al pacient que confirmà la presència del virus. Aquell seria el primer pacient de molts altres que arribarien després infectat pel virus.

Pocs dies després, el 14 de març, el Govern espanyol publicava un inèdit Real Decret que activava un Estat d’Alarma per emergència sanitària que suposava el tancament de les principals activitats econòmiques i socials del país. Uns dies abans ja s’havien tancat les escoles i instituts. El Real Decret ordenava el tancament dels museus, biblioteques, restaurants, bars, cinemes, teatres, auditoris, gimnasos, casinos, centres comercials… Una situació del tot inèdita en la història del nostre país i de tot el món. La paraula «confinament» entrava a formar part de les nostres vides. Durant el primer període de la pandèmia l’Estat d’alarma impedia sortir de casa, excepte per anar a comprar els productes de primera necessitat i anar al lloc de treball.

Aleshores ningú es podia imaginar que el virus ja feia un cert temps que circulava de forma silenciosa per tot arreu sense que ningú ho advertís. La facilitat de propagació d’aquest virus nou va fer inevitable l’adopció de mesures extremes per tal de salvar el nombre més gran de vides i evitar el col·lapse dels serveis sanitaris. Ara sabem que el confinament estricte va servir, però molts experts adverteixen que va arribar tard i que d’haver-se aplicat abans s’haurien evitat la mort de moltes persones. Una cosa que vam aprendre de seguida va ser veure que el Sars-Cov-2 afectava de forma més greu a les persones de major edat i també a les que tenien certes patologies de risc. El COVID- 19 ha sigut especialment letal en les franges d’edat més avançades i ha sigut tràgic en les residències.

A Terrassa la primera víctima mortal va arribar el 12 de març. Es tractava d’un home de 96 anys que estava ingressat a l’Hospital de Terrassa. Des d’aquell dia i fins ara, un any després, hem hagut de lamentar la pèrdua de 487 terrassencs, dels quals 170 eren persones usuàries de residències.

Evolució de les defuncions per Covid-19 a Terrassa

Evolució de les defuncions per Covid-19 a Terrassa | Elliot Fernández

La COVID-19, en números

El balanç d’un any de COVID-19 deixa els següents números:

• Contagiats oficials: 16.179 terrassencs (581 a les residències de la ciutat).

• Defuncions: 487 terrassencs (dels quals 170 a les residències).

La primera onada de la pandèmia va ser la més letal. Del mes de març al juny van morir un total de 261 persones a la ciutat, que representen el 53,59% del total de defuncions fins al dia d’avui. Precisament el mes amb més defuncions va ser l’abril, quan es va haver de lamentar la pèrdua de 156 terrassencs. Aquell mes de mitjana van morir 5 persones al dia.

La primera onada també va ser la més letal a les residències. En total van morir 97 terrassencs. De nou el mes amb un número més alt de defuncions va ser l’abril de 2020. La segona onada de la COVID-19, que a Catalunya va començar al juliol i no va ser superada fins al novembre, va sumar un total de 120 defuncions a la ciutat, dels quals 51 corresponen a les residències. Comparativament respecte de la primera onada el nombre de defuncions va caure a la meitat. Representa el 24,6% de defuncions de tot el període. Novembre de 2020, quan es va arribar al pic de la segona onada, representa el segon mes amb més defuncions a Terrassa durant tot aquest any. Un total de 72 terrassencs van perdre la vida a conseqüència de la COVID-19 (33 dels quals a les residències).

Finalment la tercera onada que hem viscut entre els mesos de desembre i febrer de 2021 s’ha acabat amb un número total de 106 defuncions, dels quals 20 ho han estat a les residències. Cal destacar que l’efecte de les vacunes anti-covid subministrades a partir de finals de desembre a les residències ja s’està notant. Les dades mostren que s’ha passat de les 9 defuncions al mes de gener a només 1 al mes de febrer. La tercera onada representa el 21,76% del total de defuncions d’aquest any de pandèmia.

Nou comentari