Excursionistes que han pujat aquesta setmana al monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt s’han trobat amb una sorpresa. Just abans del segon esglaó del cim més alt del Parc Natural s’hi veu una cosa blanca-grogosa rodona, esfèrica més aviat, que sobresurt del terra, marcada per unes pedres. No hi ha cap dubte, es tracta d’un crani humà, que possiblement respon a antics enterraments. Les excursionistes, que s’han posat en contacte amb Món Terrassa, com ja havien fet en ocasions anteriors, denuncien que les restes estan molt abandonades i que ningú se’n fa càrrec ni les analitza. Aquestes persones, que prefereixen mantenir l’anonimat, consideren que s’hauria de fer una excavació seriosa i evitar que estiguin a l’abast de tothom, en una zona especialment massificada de l’espai protegit del Vallès i del Bages, una de les seves grans joies. Milers de persones hi van, atretes per una bellesa excepcional. Creuen que cranis i altres restes poden ajudar a escriure la història del monestir.

És habitual trobar restes

Fa uns mesos, el director del Parc Natural, Àngel Miño, explicava que trobar esquelets al cim no és gens estrany: “Qualsevol moviment de terres descobreix ossos”, en un espai que ha estat ocupat centenars d’anys. En relació als cranis i altres ossos que havien vist excursionistes, comentava que ja s’havia fet saber al Servei d’Arqueologia de Catalunya i a l’Ajuntament de Matadepera.

Ens deia: “Sempre que fem una obra al monestir o en un llopc proper és fa un estudi arqueològic de la zona d’intervenció. De les obres de restauració que es van fer als anys 90 hi ha fins a una vintena de caixes de mides 100x40x50 plenes d’ossos, i dipositades al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Segons els estudis que es van fer a l’entorn de l’edifici hi ha diverses zones ocupades en diversos periodes per cementiris del monjos. No es cap novetat que apareguin restes d’aquest tipus i sempre que els tècnics del Servei d’Arqueologia de Catalunya en tenen noticia i, si ho consideren oportú, hi pugen.”

Les restes que s’han vist tan podrien ser de membres de la comunitat benedictina com dels masovers que van convertir el monestir en casa-masia, van comentar a Món Terrassa alguns historiadors egarencs.