!--akiadsense-->
Coordenades: 41º 34′ 45.4″ N 1º 54′ 40.8″ E
Arran del projecte sobre la prehistòria a l’escola dels meus fills, em va venir a la memòria la Cova dels Lladres, una cova de proximitat al terme municipal de Vacarisses, de la qual en Jaume Morera m’havia fet cinc-cèntims en una conversa, no feia gaire. La seva màgica història podia donar peu, per engrescar-nos a fer una caminada familiar i cap a la recerca d’informació.
Aquesta cova ens permet parlar, als més petits, del món de la mort. Però també té la sort de ser enclau d’indicis dels primers pobladors coneguts, més antics de Vacarisses. La Cova dels Lladres deu el seu topònim a temps abans de les seves descobertes. Amagatall de bandolers, dels botins robats o simplement un pas perillós, per a qui havia de fer de traginer i camí en aquests paratges.
!--akiadsense-->
Sense fer una relació amb el nom, sabem també pels elements moderns trobats a la cova, que va ser habitada en temps de la Guerra Civil (1936-1939). Un bon amagatall d’aquells que volien fugir del terror i la violència durant aquesta guerra. Però tornem a temps molt passat. Aquest espai màgic és un curiós indret, que la mateixa rocositat de la carena ens vol embolcallar. Una evidència pragmàtica del que som i vam ser, si més no, fa 6000 anys aC (finals neolític). Una espècie animal social, de col·lectius i amb uns valors d’estima que no hem d’oblidar.
Dels treballs d’investigació pels membres del SIS d’Olesà (Secció d’Investigacions Subterrànias), per fer inventari i poder topografià les cavitats de la serralada de Torrelles dels anys 70 (del s. XX), es va fer tota una gran descoberta. Trobaren fragments de penjols ceràmics i d’ornamentació de diferents grandàries, dins d’una gerreta en forma de globus -amb decoració incisa-. Un seguit de collarets amb denes amb forma “d’ametlla”, amb petxines marines -símbol de fertilitat-; làmines de sílex; un crani humà en bon estat i fragments d’ossos dispersats. Per la quantitat d’aquests ossos, els estudis van extreure que es tractava d’un enterrament d’entre quatre i sis membres diferents. Havien descobert doncs, un enterrament neolític antic epicardial amb els seus aixovars característics.
!--akiadsense-->
Una cova plena de simbolisme
Pel conjunt d’elements i la seva similitud, l’ús d’aquesta cova sepulcral no va ser llarga en el temps. Ens posiciona en un moment cultural, en un període proper i relativament curt. Dels minerals de les denes es va poder extreure una lectura fascinant. La variscita (mineral de color verd-blau) provenia de Gavà, és per això, que també es podia especular amb un trànsit “comercial”, entre individus d’altres llocs. Un fet que donar una nova visió als estudiosos d’aquest període històric.
Aquesta petita cavitat, formada per una galeria d’accés d’uns 3 m de llargària i seguida d’una càmera de 12 m quadrats, també tenia una particularitat molt especial: Només en veure la seva entrada, et fa pensar en el simbolisme d’aquesta amb una regió pubiana o zona vulvar femenina. Una manifestació del principi i fonament femení, el qual es portat a una dimensió sagrada en aquest període, especialment.
Dos eren els moments plens de gran simbolisme que s’escapaven del control i l’entesa: el naixement (via part) i el retorno (via mort). D’aquí el seu caràcter màgic i sagrat. Aquesta seria una raó que explicaria l’emplaçament d’aquests enterraments, en corredissos i càmeres, d’aquestes tombes i aixovars. La necessitat d’esquematitzar l’aparell reproductor femení: pel que s’accedeix a la vida i, abstractament, es dóna pas a la del més enllà.
Càrol Paez
Autora del blog Edat Mitjana s. V – XV i més
!--akiadsense-->
