Deia Borges que hi ha coses que només passen a la realitat. Potser caldria afegir, però, que hi ha realitats que abans que ningú les va preveure el món del còmic. Així es desprèn de les explicacions de dos autèntics monstres del món de la vinyeta com Manu González (@manugonzalez303) i Oriol Estrada ( @Capitán Urias ) sobre la relació entre la crisi del coronavirus i el món del còmic i el manga. Tots dos hi veuen paral·lelismes evidents, coincidències contundents i posades en escenes calcades a les històries de superherois. “Existeixen molts còmics distòpics”, remarca González en conversa amb el Món.
Com exemple, recorda els còmics com “V de Vendetta” d’Alan Moore i David Lloyd, on la ultradreta pren el poder després d’una Tercera Guerra Nuclear; còmics clàssics on el món és delmat per un núvol tòxic, com “El Eternauta” d’Héctor Germán Oesterheld i Francisco Solano López; o còmics de zombis, on la Terra s’assembla a l’antic Oest, com el conegut “The Walking Dead” de Robert Kirkman i Tony Moore. “Molts elements i escenaris del còmic i del manga són apocalíptics o post apocaliptics, l’actualitat seria el seu escenari somiat… de fet els que estem acostumats a llegir còmic i manga no es sorprèn tant el que està passant”, comenta en conversa amb el Món el Capitán Urías.
En aquest sentit, recorda que en el “món del còmic japonès una de les principals fonts d’inspiració són aquestes distopies de catàstrofes i és normal en un país que pateix terratrèmols, guerres o és vençut a la Segona Guerra Mundial amb dos atacs nuclears”. González subratlla que “al desembre de 2019 es publicà un còmic de Marvel titulat “Contagi”, amb guió de Ed Brisson i dibuix de diversos artistes, on una pandèmia horrible sorgeix de la ciutat perduda de K’un-Lun, al Tibet, que arriba als Estats Units i s’han d’enfrontar a aquesta situació superherois com Els 4 Fantàstics, els X-Men o els Venjadors”. “És tan semblant a la crisi actual que fa por”, sentencia.’ En la mateixa línia, Estrada emfatitza la pleícula del famós còmic japonès “‘Akira’, de Katsuhiro Otomo, que no només va predir els Jocs Olímpics de Tokio de 2020 sinó que aquests se supendrien”. De fet, també el còmic original guarda una relació directa amb una catàstrofe perquè els Jocs s’han de celebrar al 2020 a Neo Tokio precisament després d’una catàstrofe, com seria una III Guerra Mundial. “El còmic i el manga s’imaginen aquests escenaris que estem vivint”, conclou Capitán Urías. Un virus enemic, un clàssic Els dos experts també ressalten que l’amenaça d’un virus aniquilador és una constant en el món del còmic. “La guerra bacteriològica és un clàssic a les baralles entre superdolents i superherois”, constata González. “En l’univers mutant de Marvel hi ha molts medicaments que afecten els mutants, als quals es veu com un perill, és un clàssic des de “X-Men: Dios ama, el hombre mata” de Chris Claremont i Brent Anderson”, posa com exemple. Així mateix recorda que “en les sèries dedicades a Batman no existeix una entrega mensual en què el Joker, Bane o Ra’s al Ghul no vulguin enverinar a la població de Gotham City d’alguna manera” .
González no oblida que el comic clàssic de factura nostrada tampoc és aliè a aquesta tendència. “El millor còmic de Mortadelo i Filemó és ‘El sulfat atòmic’, on una poció inventada pel professor Bacterio per a eliminar plagues del camp converteix als insectes en éssers gegants i és aprofitat per un dictador per a dominar el món”, esmenta.
Ciència, superpoders i superherois
Davant aquests escenaris clàssics, la ciència i els superpoders actuen. D’aquí l’entronització dels sanitaris o els serveis d’emergències o les posades en escenes dels líders polítics o la ciència com el nou gran poder. La mostra de com cada dia la població aplaudeix als balcons als sanitaris. “Al Japó, ja teníem un superheroi basat en la ciència, la fortalesa d’Astroboy”, rememora el Capitan Urías. “Era, i és, el símbol del triomf de la ciència amb una imatge molt diferent a la que tenim tots, per exemple del robots, basada en ja clàssics com Terminator o La rebel·lió de les màquines”, afegeix. “Tenen una idea molt diferent de la tecnologia i té bona imatge, al capdavall com que els japonesos no tenien massa pressupost militar, l’invertien en ciència i el resultat és que el Manga i l’Arime té la idea recorrent que la ciència ho pot tot; és més, la ciència treballa per la pau entre els humans i els robots”, reflexiona. “Era l’època dels creadors que havien patit els bombardeigs nord-americans, però que esdevenen més pessimistes a partir dels 70 i 80 amb la crisi el petroli amb còmics com Akira, però sempre acaba sortint la figura de l’heroi com és el cas de l’imprescindible “El puño de la estrella del norte” de Tetsuro Hara amb el guió de Buronson.
