El divendres 5 de maig es celebra el dia de les Conferències de Sant Vicenç de Paul. Penso que convé fer memòria de quina és aquesta institució. Comencem pels seus orígens. L’any 1833 a París, un grup d’estudiants
universitaris catòlics responien a un repte que els havien llençat companys seus. Aquests companys es queixaven que els catòlics parlaven molt de la fe, tot organitzant conferències, però que no es comprometien en ajudar a lluitar
contra el mal i la misèria. Vaja, que eren cristians de paraula però no de fets. Aquella interpel·lació fou la que generà un seguit de reunions sota el nom de Conferències de Caritat per trobar la manera de passar de la fe a l’acció.
I així nasqué aquesta agrupació que es dedicava a la visita domiciliària de les famílies necessitades. La seva finalitat era doble, per una banda ajudar les famílies en la seva vida cristiana i, per l’altra, ajudar-les en les seves
necessitats materials, sufragant entre tots els membres de les conferències els ajuts que es feien arribar a les famílies en situació de precarietat. Un dels joves destacats en aquests començaments fou Frederic Ozanam, venerat com a beat per l’Església.
Es pot afirmar, sens dubte, que fou aquesta una de les primeres organitzacions assistencials de l’Església, que amb el pas dels anys, ha generat noves institucions que s’hi dediquen. Ja en els seus inicis prengueren el nom de
Conferències de Sant Vicenç de Paül, en reconeixement a la tasca d’aquest gran apòstol de la caritat.
Actualment les conferències són presents a 150 països del món. A Espanya hi ha constituïdes 160 amb més de 5.000 socis. S’identifica com a una organització internacional de caràcter humanitari i benèfic social, formada per
laics catòlics que cerquen el creixement personal i espiritual a través del servei als més necessitats.
A la ciutat de Terrassa tenim les primeres passes d’aquesta organització l’any 1859, si bé la seva estructuració definitiva la trobem el 25 de juliol de 1884 a la parròquia del Sant Esperit, impulsades pel prior, el Dr. Heribert Font, amb l’ajut de Mn. Joan Sallarés, prevere beneficiat. El primer president de la nova institució fou el Sr. Santiago M. Julbe.
D’aleshores ençà s’ha succeït el nombre de persones que hi ha format part o en formen. Actualment es dediquen a l’ajut directe a les famílies més necessitades, que difícilment poden entrar en els circuits establerts d’acció
social, promovent la seva integració en la societat. Un ajut que actualment es dirigeix a l’acompanyament de les persones, al suport alimentari a famílies i a lluitar en el problema de l’habitatge.
Compten amb l’assessorament professional i espiritual necessaris per desenvolupar la seva tasca. Malauradament una tasca que continua essent de dura realitat per a moltes famílies amb una crisi encara de conseqüències insospitades. Ells i elles ens ajuden a dignificar la nostra societat, sense fer massa soroll, a treure la millor versió de nosaltres mateixos i treballar per un món més just. Penso que és just agrair-ho i posar-ho en valor.
