Instituto Cervantes
Instituto Cervantes | Instituto Cervantes

!--akiadsense-->

L’Institut Cervantes, en col·laboració amb Espasa, publica Les 100 dubtes més freqüents de l’espanyol, una guia amb recomanacions sobre l’ús de l’idioma que, entre altres, suggereix usar l’escriptura de localitats en castellà com ‘Lérida’ en lloc de ‘Lleida’, per una “tradició assentada”. Cal deduir que el cas és aplicable a Tarrasa i Terrassa.

Un dels apartats del llibre se centra en aquesta escriptura de localitats, posant com a exemple a Lérida, si bé també es recullen altres com Gerona -en lloc de ‘Girona’- ,’Orense’ -en lloc de ‘Ourense’- i ‘Ibiza’ -en lloc de ‘Eivissa’-. En el text es justifica aquesta decisió en què s’usa en castellà quan “la resta de la frase estigui en castellà”. No obstant això, un dels autors del llibre, Florentino Paredes, en ser preguntat per aquesta recomanació ha defensat que, en el cas dels topònims, “si una de les denominacions ja té una tradició assentada és preferible usar aquesta abans que la denominació del país al qual pertany“. En qualsevol cas, ha recordat que el que es planteja en el llibre “no són opinions, sinó doctrines” de diferents institucions de la llengua, com la RAE o ASALE.

Quant a l’ús de llenguatge inclusiu, el llibre apunta al fet que la duplicitat de gènere -dir ‘ciutadans’ i ‘ciutadanes’, per exemple- és “correcte, però pot resultar inadequat per redundant”. Per a Paredes, la llengua és “un instrument de comunicació en el qual ha de prevaler l’economia”. “És un error estar permanentment utilitzant dos gèneres, encara que la llengua ha de ser inclusiva. Sí que es pot utilitzar al principi o al final d’una intervenció, per a saber que el masculí és el genèric i val per als dos gèneres, però no es pot fer de manera repetitiva”, ha asseverat.

Nou comentari