Avui, fa exactament cent anys que moria en Francesc Layret i Foix, company d ́estudi amb en Lluís Companys. A mi, que sóc fill de la vella i bella Ègara, em dol molt el fet de pensar que una immensa majoria de terrassencs ni tan sols saben que tenim un carrer dedicat a ell, al districte IV. Encara més, tampoc no saben de qui parlo, perquè la nostra cultura no va gaire més enllà, sobretot en història. Fou un polític i advocat, de tendència republicana i nacionalista.

De ben segur que si li plantegem al republicà Gabriel Rufián ens driblarà matusserament. Va morir, però, molt jovenet (assassinat als 40 anys, en un crim execrable que restà impune), no essent possible esprémer tot el seu saber i compromís pel país. Exercí com a advocat/defensor de membres de la CNT. El seu tarannà hauria d ́enrogir bona part dels polítics de l ́actual parlament. Fins i tot, a nivell laboral, palesà un compromís ferm envers els treballadors. Al punt de justificar-ne l ́opció d ́atemptats i terrorisme, quan tots els camins o recursos legals se ́ls tancaven… …Aquest mateix entorn, si fa no fa, te ́l trobes a a hores d ́ara, arran la crisi de la COVID19. Si pretens comunicar-te amb l ́administració (Jutjat, Hisenda o Seguretat social), sovint no t ́és possible l ́accés.

Per tant, potser els temps no han pas canviat tant… I Déu nos en guard que no arribin a empitjorar encara més, d ́acord a com va tot. Intentant imaginar i reviure la Barcelona de fa un segle, som davant d ́un intel·lectual de pes. Com a regidor de Barcelona, lluità per escoles obertes i catalanes. Fundà el diari “La lucha”, exercint un periodisme integrat amb ideals de llibertat i fraternitat. Al seu llegat, mai no podrem agrair-li prou la redacció dels estatus de l ́Ateneu Enciclopèdic Popular: un autèntic motor que servia d ́escola a molts catalans que, aleshores, no havien tingut ocasió de formar-se. Ara que alguns ajuntaments cometen l ́errada insensata de canviar noms del nomenclàtor (o “callejero”) municipal, el nom del nostre personatge mai no generarà contradicció. Si més no que, un cop consultat per Internet, el veig amb rues dedicades a Balaguer, Alafarràs, Badalona, Sabadell, Hospitalet i Esplugues de Llobregat, Cerdanyola, Molins de Rei, Abrera, Montornès, Barcelona, etcètera. Quan contrasto la suposada vàlua de gent encabida actualment a la “moma” política, em costa trobar-ne un de sol que em faci el pes. Sense anar gaire lluny, topes amb personatges que no aporten ni un sol lloc d ́experiència laboral prèvia en altres àmbits. No cal citar noms que són a la ment de tothom, pertanyents a tots els partits. Ben poc lliguen amb l ́esforç afegit que hagué d ́esmerçar en Layret. Des del punt que, als dos anys, patí una seva paràlisi.

A partir d ́aquell moment, es veié obligat a fer servir crosses per ajudar-se a caminar. Tant de bo que, encara que sigui a cop de recordar fites històriques amb cara i ulls, renovem el clima polític, social i filosòfic que ens toca viure ! No s ́hi val a crear falsos “déus” que es desfan com l ́argila i que no tan sols es deixen modelar pel prisma terrisser de l ́ètica. Vull somiar en polítics honestos, voluntaris i que defensen la gent.

Nou comentari

Comparteix