!--akiadsense-->
Vuitanta anys després de l’esclat de la Guerra Civil, encara no se sap on són desenes de milers de persones que van ser víctimes de desaparició forçada tant durant la guerra com durant el franquisme. Amb la voluntat de fer un pas endavant per resoldre aquest deute històric, la Generalitat impulsa el Programa d’Identificació Genètica, un pla pioner a l’Estat espanyol que vol recuperar la dignitat de les víctimes i dels seus familiars.
Només a Catalunya, el cens que promou la Generalitat de familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme ja té comptabilitzats uns 5.367 casos. Obtenir les mostres genètiques de tots els familiars inscrits en aquest cens i comparar-les amb els perfils d’ADN extrets de les restes òssies trobades en fosses és el principal objectiu del Programa d’Identificació Genètica que pretén, com ha passat amb el cas de Vicente Santolària, establir relacions de parentiu i determinar les identificacions personals per retornar les restes humanes als familiars respectius.
Qualsevol familiar de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista pot accedir al Programa d’Identificació Genètica, en marxa des de finals de 2016. Només cal que tramiti el registre al cens de familiars desapareguts del Departament d’Exteriors de la Generalitat i gratuïtament li faran l’extracció de les mostres genètiques.
Fosses comunes al Vallès
A la nostra comarca, la Generalitat té inventariades fins a 8 fosses comunes. Així, per exemple, malgrat que fins ara no s’hi ha pogut fer cap excavació, és molt probable que al cementiri de Castellbisbal hi hagi dues fosses comunes de l’època de la Guerra Civil. Una de gran, on podrien estar enterrades més d’una desena de persones, i una de petita, amb tres cossos. No se’n sap la identitat de cap, més enllà del fet que són soldats i republicans. El lloc on es calcula que hi ha la fossa gran està marcat amb una creu de ferro, que en substitueix una d’anterior de fusta, molt malmesa.
A Terrassa, la Generalitat marca que al Cementiri també n’acull una malgrat que el nombre de víctimes no s’ha pogut comptabilitzar. La gran majoria però serien soldats republicans. També a Ullastrell s’indica que hi pot haver fins a dues fosses comunes. Una, es trobaria situada al Camí de la Font on hi hauria enterrat almenys un soldat republicà. La segona, més gran, amb una xifra desconeguda de soldats enterrats, es trobaria al mateix cementiri. Rubí, Montcada i Reixac, Cerdanyola i Sant Quirze és on estarien ubicades les altres fosses comunes de la comarca.
!--akiadsense-->
Fases del projecte
El programa d’identificació genètica consisteix, en primer lloc, en la creació d’una base de dades amb les mostres genètiques de les persones inscrites al cens de la Generalitat de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquestes mostres, que es faran de forma gratuïta, s’obtindran per la tècnica del frotis bucal, un procés indolor i ràpid, i es desaran a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron.
Paral·lelament, se’n farà una altra base de dades que classificarà i ordenarà les mostres genètiques de les restes òssies exhumades a les fosses catalanes. En aquest cas, s’ha començat per les restes humanes dipositades al Memorial de les Camposines, a la Fatarella, i es continuarà per totes les altres exhumades arreu del territori català.
Finalment, s’encreuaran i es contrastaran les mostres genètiques d’ambdues bases de dades. Si hi ha coincidència, s’avisarà i posarà a la disposició del sol·licitant les restes del seu familiar perquè en decideixi el destí. En cas de no trobar-ne, la informació genètica s’emmagatzemarà en la base de dades per al seu futur creuament amb nous perfils genètics que s’aniran extraient de les restes humanes exhumades.
