!--akiadsense-->
La Junta de Govern ha aprovat el Pla especial de canvi d’ús urbanístic per tal que dues de les naus de l’àmbit del Vapor Cortès deixin d’estar qualificades «d’altres equipaments» perquè adoptin la «d’ús d’equipaments de serveis socials». Aquest document estarà ara en un període d’exposició pública durant un mes i es trametrà a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona. Es dóna així compliment a l’acord plenari del 26 d’abril de 2019, que va aprovar la cessió gratuïta d’ús d’aquestes edificacions patrimonials a la Fundació Prodis, i que contemplava la redacció d’un Pla especial de canvi d’ús urbanístic.
Les naus, de 3.628,66 m2 de superfície, estan situades al carrer del Bruc, 56, al nord del barri de Ca n’Aurell, i acolliran les futures instal·lacions destinades a l’assistència i la promoció integral de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral. Actualment, aquesta entitat social sense ànim de lucre té la seu central a la plaça del Tint.
El juliol de 2020, la Junta de Govern va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla de Millora Urbana de l’àmbit del Vapor Cortès, d’iniciativa privada, que permet la construcció de 803 habitatges, dos equipaments i nous espais lliures. Un dels objectius és dotar al barri de Ca n’Aurell d’un espai de relació, lleure i activitat que contribueixi a millorar la cohesió social. La transformació d’aquest gran espai fabril de 70.209 m2 comportarà la construcció de nous edificis amb usos terciaris, comercials i habitatges, equipaments comunitaris i la creació d’un nou eix cívic al carrer d’en Frederic Soler. L’àmbit afectat comprèn el conjunt de les illes delimitades pels carrers de Josep Trueta, Pare Llaurador, Pi i Margall i Ausiàs March.
La transformació urbanística del Vapor Cortès
Actualment, es conserven 19 naus, algunes d’elles en un deficient estat de conservació, i vuit patis situats entre aquestes edificacions. La proposta de planejament preveu la conservació i, en el seu cas, substitució de les naus antigues per noves construccions que mantinguin la volumetria, les façanes i la composició dels espais, preservant la identitat del conjunt industrial i el caràcter d’un teixit urbà molt característic de la història tèxtil de Terrassa. El nou planejament millorarà l’ordenació i s’optimitzarà la situació dels equipaments i dels espais lliures en un àmbit format per edificacions industrials de l’antic Vapor Cortès. Es preveu que el 51,70% del sòl es destini a espai públic i el 48,30%, a sòl privat. La transformació d’aquest àmbit comportarà la creació del nou eix cívic al carrer de Frederic Soler, que recorrerà tot el sector de sud a nord, en un tram que actualment no està obert.
Serà un vial amb prioritat per als vianants, que servirà per estructurar els diferents espais lliures, i on es preveu que tot el sostre d’activitat (comercial, local i d’oficines) hi faci façana. També es contempla la construcció de 160 habitatges de protecció pública del més de mig miler d’habitatges nous i de dos equipaments, dels quals un s’ubicarà en els terrenys delimitats pels carrers de Frederic Soler, Bruc, Josep Trueta i la prolongació de Vázquez de Mella; mentre que l’altre es construirà entre els carrers de Frederic Soler, Bruc, JosepTrueta i Doctor Turró (marcats en groc en el plànol). En total, es calcula que un 70% del sostre del sector es destini a habitatge i un 29,7% a activitats.
Terminis i execució del projecte
El Pla de Millora no estableix cap pla d’etapes i sí dos polígons d’actuació. Les previsions inicials apunten al fet que primer es desenvoluparà el Polígon 1 (carrers Pi i Margall, Bruc, Frederic Soler, Pare Llaurador, Josep Trueta, prolongació de Vázquez de Mella i passeig del Vint-i-dos de Juliol) i, a continuació, el Polígon 2 (carrers Frederic Soler, prolongació de Vázquez de Mella i plaça de Miquel Utgés). Inicialment, es calcula que les obres d’urbanització, d’iniciativa privada, es puguin posar en marxa en un termini màxim de dos anys, des de la seva aprovació definitiva, i puguin finalitzar abans de 2024. Pel que fa a l’edificació, es preveu que es pugui finalitzar en un termini inferior a vuit anys, des de la recepció de les obres d’urbanització. En relació amb l’habitatge protegit, s’hauran d’iniciar en dos anys, com a màxim, des de la recepció de la urbanització, i caldrà finalitzar-lo en tres anys. Més informació: https://www.terrassa.cat/actualitat-urbanisme
