Una vintena d’entitats diverses, denuncien i reclamen solucions a l’Ajuntament per no desenvolupar el polígon industrial previst, per l’impacte sobre el projecte de l’Anella Verda. Senzillament, estem pagant els resultats de la política nefasta dels governs del Psc-PsoE, de ser governs de dretes i al servei dels sectors econòmics que son els que han manat de veritat a la nostra ciutat. I sobretot, en alguns aspectes una política mediambiental totalment incoherent, contradictòria, i sense cap compromís, molta estètica i poc convenciment. Des de fa molts anys sempre tal com també plantegen molts experts, la necessitat de canviar la jerarquia i ordre del que domina els interessos polítics i econòmics, o sigui, una nova governança. Els criteris de sostenibilitat ambiental han d’estar per sobre dels econòmics i productius, amb l’objectiu de recuperar l’equilibri amb el medi ambient, i intentar revertir el model actual, si de veritat volem aplicar mesures serioses contra el Canvi Climàtic i els altres impactes mediambientals. Acabar d’una vegada amb mesures i decisions merament estètiques, però del tot ineficients.
Ara algunes entitats ecologistes, demanen recuperar la Conselleria de Medi Ambient i que aquesta tingui major pes sobre la resta i sobretot per sobre d’Economia i Indústria. Recuperar l’esmentada Conselleria no garanteix res, si és un mer actor passiu subordinat a les esmentades conselleries i per afavorir als poders fàctics econòmics, com ha passat fins ara, on alguns Consellers com el Sr. Rull i el Sr. Calvet, han estat uns veritables impresentables que no han aportat res a la millora de la sostenibilitat mediambiental. És més, correm el risc que aquest últim torni a gestionar la mateixa Conselleria, fet que comportarà seguir ser tant ineficients com fins ara. I el mateix podem dir del Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament, on és un element secundari i que mai els governs del Psc-PsoE, el van dotar de les competències necessàries per a garantir una veritable acció vers la sostenibilitat mediambiental, on els interessos econòmics i l’urbanisme estratègic sempre van estar per sobre, i la seva subordinació més que evident. Mai i va haver, ni hi ha hagut, una política mediambiental forta i amb una jerarquia per sobre del conjunt de serveis, o sigui, aplicar una política transversal capaç d’impregnar-ho tot, i fer que la sostenibilitat ambiental fos un fet. Un exemple d’aquesta subordinació, van ser les queixes dels poders fàctics econòmics quan es van queixar de que el control de les llicències ambientals estaven a Medi Ambient, cosa que els generava masses exigències i procediments. Va comportar que es canvies de servei i es van canviar els procediments. El Pla d’Acció Ambiental dins l’Agenda 21 (2001), es va subordinar als interessos urbanístics i dels poders fàctics econòmics. Això va comportar la pèrdua d’una oportunitat de posar els interessos mediambientals per sobre dels tripijocs urbanístics i econòmics on el Psc-PsoE tenia un pacte encobert per a afavorir a aquests. Moltes entitats van criticar durament tots els impactes generats a l’entorn natural (el que ara és l’Anella Verda), amb el Quart Cinturó i la implantació del Golf del Prat.
El Pla General d’Ordenació de 2003, va comportar en relació a l’entorn natural (avui Anella Verda) de nou, fortes crítiques i de molts sectors pel manteniment dels impactes que comportaven diferents activitats com el Golf i el futur Quart Cinturó. I el procés participatiu no va servir absolutament de res, ja que els interessos dels sectors econòmics plenament conxorxats entre el Psc-PsoE i aquests sectors van imposar els seus criteris, no atenen els resultats del procés participatiu que no va servir de res. I els Bellots II va ser el resultat d’aquests pactes ocults. Per tant, faria bé, el Sr. Carles Caballero, de no parlar de processos participatius del Pla, perquè en aquests temes no son exemple de res, al contrari, del que no s’ha de fer.
Quan es va posar en marxa la Taula de l’Anella Verda, amb la participació de tot un seguit d’entitats, col·lectius i propietaris d’activitats, ja es va observar que la zona Est era la que tenia més problemes i impactes: el Quart Cinturó en una part que afectava a zones d’explotació agrícola i boscos, als connectors biològics molt febles, els passos de fauna, el Camp de Golf, activitats diverses, i la posada en marxa del polígon industrial dels Bellots II, i també el govern plantejava ubicar un gran centre logístic de transport de mercaderies. Per tant n la Taula ja va plantejar que tota aquesta afectació de l’Anella Verda a l’Est de la ciutat, era un contrasentit, i per tant, s’havien de buscar solucions coherents i sobretot, posant per davant els interessos mediambientals per davant dels econòmics i industrials, S’havia de reduir la pressió i les incoherències d’una política nefasta i contradictòria, un mer discurs, però que després en la pràctica la sostenibilitat ambiental, no existia. I en quan als Bellots II, ja es va demanar que es busques un espai alternatiu fora de l’Anella Verda, pel seu impacte sobre una zona ja molt afectada i impactada. I en aquest sentit, es va perdre una nova oportunitat i els interessos urbanístics de sempre, i els econòmics van anar per davant, i sobretot, els pactes ocults amb els poders fàctics de sempre, on el Psc-PsoE, sempre ha estat molt còmode i aquests sectors també. El projecte de l’Anella Verda té diferents punts febles, l’Est i el Sud fortament afectats per multitud d’activitats i infraestructures. Una política mediambiental feble i poc convençuda, un Servei de Medi Ambient totalment doblegat als interessos d’Urbanisme i d’Economia, els pactes amb els poders fàctics, i la incapacitat de que les polítiques mediambientals estiguin per sobre jeràrquicament de qualsevol interès econòmic.
I quan el Sr. Carles Caballero rebat les crítiques i només parla de factors econòmics si s’aturà el projecte. Sap que tampoc diu la veritat, ja que l’Ajuntament té més mecanismes per a evitar que es posi en marxa, encara que sigui allargant els temps d’inici o obrint una revisió d’un nou Pla d’Ordenació, i aturar qualsevol procés, i llavors fer les modificacions i adequacions. El tema important és, si de veritat aquest Ajuntament i govern, creu en una política mediambiental compromesa i està disposat a posar per davant aquestes polítiques, o senzillament, fer una política merament estètica i de propaganda com ja feien els governs anteriors, i que ara n’estem pagant les conseqüències. L’Anella Verda, ens la creiem, és una eina important i prioritària com a projecte de ciutat, o senzillament, segueix sent un titular periodístic, i propaganda. De veritat en fem una aposta i passa per davant dels tripijocs, o anem tirant sense més, i anar buscant excuses, i no dient la veritat. I som a temps, i en comptes de perdre el temps rebaten res, millor posar els mitjans, després de les oportunitats perdudes, per a garantir que el nostre patrimoni natural, com és l’Anella Verda, sigui un projecte creïble i una oportunitat efectiva, o excuses per a no anar enlloc.
