Quin poble és? De plana, de muntanya? Carrers estrets, fanals, cases baixes, una església… La realitat és que és Terrassa, fa molts i molts anys. Són les basses i els rentadors del Vapor Gran, l’actual carrer de Miquel Cases. La imatge de poble s’ha canviat per una de grans edificis, places….
Abans les dones, a falta d’aigua corrent a les cases, anaven a fer la bugada als rentadors públics
A les societats contemporànies occidentals del segle XXI, de la mateixa manera que a les del segle XX, estem massa ben acostumats després de la generalització dels electrodomèstics i, en el cas que ens ocupa, d’un invent anomenat rentadora. Però caldria recordar i que tots tinguéssim molt present que no sempre ha estat així. Abans les dones, a falta d’aigua corrent a les cases, anaven a fer la bugada als rentadors públics anomenats “comuns”. Així com l’Ajuntament disposava de fonts i abeuradors per la ciutat com a servei públic, també ho eren aquests safareigs.
En un principi eren safareigs a l’aire lliure
En un principi eren safareigs a l’aire lliure. Molts estaven al torrent de Vallparadís: la bassa del Patilles, el del Sot de Pi, les basses dels Frares, el Mas Castlania, la font d’en Sagrera i la bassa del molí de Basea. Al torrent Monner, hi havien el del Clausell, el d’en Sal·lari, el d’en Roca, el del Flequer i el de la mina d’en Singla, Al torrent de les Bruixes, el de Cal Datzira, Dins a la vila hi havia les basses del Puig Novell, els rentadors del Vapor Gran i el de l’Hospital.
Un safareig popular a l’aire lliure tardà va ser el de la Font de les Canyes, molt utilitzat per la immigració dels anys seixanta, que arribava sense pràcticament res. Les dones anaven fins aquest espai natural privilegiat per a cercar aigua de boca i per la cuina però també per a rentar la roba. Gaudien d’un avantatge com la de poder estendre a sobre de les plantes de l’entorn. Havia de ser curiós veure el tràfec de dones amunt i avall amb farcells de roba.
