El mNACTEC va publicar una fotografia històrica de com era el vapor Aymerich, Amat i Jover, ara fa més de 100 anys. En aquesta imatge, datda al 1907-1908, s’hi poden veure vuit operaris treballant en les obres de construcció dels dipòsits de ciment armat de les basses d’aigua. Unes basses que tenien capacitat per a 1.140.000 litres. Al fons, també s’hi veu l’edifici del taller de reparacions de la fàbrica. Tant les basses com el taller van ser posteriorment enderrocats. Per als més observadors, podran detectar al fons a la dreta un edifici que encara hi és en l’actualitat i que és ben conegut: el Mercat de la Independència.

L’edifici del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, el Vapor Aymerich, Amat i Jover, és una de les millors obres arquitectòniques industrials del modernisme català. Dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, 1868 – Terrassa, 1931), la fàbrica es va començar a construir a la Rambla d’Ègara el 1907 i va ser inaugurada un any i escaig més tard. El Vapor (denominació que prové de la utilització de la màquina de vapor com a força motriu) acollia tot el procés industrial de transformació de la llana, des de la seva entrada en flocs fins a la seva sortida en teixits acabats.

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya té 22.200 m2 de superfície total, dels quals 11.000 m2 corresponen a l’antiga nau de producció, de planta rectangular, del Vapor Aymerich, Amat i Jover. Aquesta gran sala, on avui es troben les principals exposicions del Museu, està coberta per un peculiar sostre en forma de dents de serra. Les habituals formes rectes d’aquest tipus de sostre, però, van ser reinterpretades per l’arquitecte Muncunill amb 161 voltes catalanes, de maó pla, campaniformes, les quals s’aguanten gràcies a 300 columnes de ferro fos, que servien també com a baixants d’aigua i com a suport dels embarrats, els enginys que transmetien la força de la màquina de vapor a totes les màquines de la fàbrica.

El Vapor, Aymerich, Amat i Jover va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) pel Govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2019.

Nou comentari