El cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, no ha pogut vincular directament l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig ni l’exdirector general dels Mossos, el terrassenc Pere Soler amb l’organització del referèndum de l’1-O, ni tampoc ha aportat cap evidència que donessin ordres a la policia catalana per no impedir la votació. En la sessió de tarda de l’interrogatori d’aquest dilluns, Baena ha respost als advocats dels dos exalts càrrecs de la Conselleria d’Interior que els Mossos eren policia judicial en matèria del procés sobiranista des del novembre del 2015, i per tant no podien rebre ordres “governatives”. En canvi, els càrrecs polítics sí que han de donar mitjans materials i humans a la policia per complir les ordres judicials, cosa que Soler i Puig sí que van fer.
Respecte Pere Soler, Baena ha explicat que l’exdirector de la policia rebia diversos correus sobre operatius policials en relació a l’1-O, però mai els responia. De fet, Baena ha admès que Soler no formava part de la Prefectura dels Mossos ni va estar al Cecor policial l’1-O. El cap dels investigadors de la Guàrdia Civil tampoc ha sabut concretar quina participació hauria tingut Soler en la petició de protecció que va fer el director general de Patrimoni Francesc Sutrias. Tot i intentar no dir-ho, finalment ha admès que ni el nom ni el càrrec de Soler apareixien al document ‘EnfoCATs’ ni a l’agenda Moleskine de Josep Maria Jové. Tampoc l’ha pogut vincular amb cap de les trucades intervingudes pel jutjat d’instrucció número 13.
Sobre Puig, també ha dit que no apareix en cap trucada intervinguda ni a l’agenda de Jové. Igualment, ha reconegut que el febrer del 2018 la Guàrdia Civil va corregir un atestat on deia que l’exsecretari general era el superior jeràrquic de Soler i Trapero, cosa que després van desmentir. On sí que ha mantingut la seva postura és en considerar rellevant per a la investigació el fet que Puig enviés un correu electrònic el matí del 19 de setembre explicant l’actuació dels Mossos per protegir un escorcoll de la Guàrdia Civil a la seu de l’empresa Unipost. Segons Baena, és rellevant perquè li va donar informació policial d’una actuació contra un referèndum declarat il·legal que Jové estava organitzant.
D’altra banda, Baena també ha dit que inicialment van considerar eficaces les pautes d’actuació dels Mossos respecte l’1-O, però posteriorment, veient la manca d’efectius d’ordre públic les van qualificar d’ineficaces. Així, per exemple, ha criticat l’ordre donada als agents de seguretat ciutadana de no colpejar amb les porres extensibles els votants que mostressin resistència passiva. Segons ell, un comandament no pot donar aquesta ordre de forma tant genèrica, sinó que ha de ser l’agent en cada cas qui decideixi.
Sobre aquestes pautes d’actuació donades als agents, ha dit que eren responsabilitat de tots els comissaris de la Prefectura, més enllà del major Trapero. Preguntat sobre si sap d’algun agent que denunciés aquestes ordres, Baena ha dit que només en coneix un, testimoni protegit, i que altres ho van criticar però no denunciar formalment. A més, considera que els binomis a peu de centre de votació no tenien prou elements de judici sobre el dispositiu general. “Van ser enganyats, venuts i utilitzats”, ha afirmat.
El número 2 de Baena havia de declarar aquest dilluns, però finalment ho farà dimarts. La defensa de Trapero i Laplana ha renunciat als testimonis d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Artur Mas previstos per al final del judici. També ha desistit del testimoni de l’exconseller Jordi Jané, però aquest haurà de comparèixer igualment a petició de la defensa de l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig.
