A finals de desembre passat es va aprovar la revisió de l’Ordenança Reguladora de la Neteja Pública i de la Gestió dels Residus de Terrassa. Aquesta norma està totalment desfasada , i fa més de quatre anys que havia de ser revisada i modificada. Però en tots els aspectes relacionats amb la neteja i els residus, tot és un desgavell, amb greus retards i mancances estructurals operatives. La incapacitat i convenciment per a afrontar les solucions, és inexistent. Només es va aplicant certes cures pal·liatives, sense un criteri clar i anar posant mesures que només tapi puntualment l’hemorràgia, però mai es va a una acció programada, amb criteris clars i per aconseguir objectius i resultats eficients. Hi ha un Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus que no s’aplica i ja estarà fora de la realitat i s’haurà de revisar i adequar. Un Contracte Programa de riota i ineficient. Hi ha les eines participatives com havia de ser l’Observatori i ara un Comitè, que porta més de dos anys sense posar-se en marxa, i el que trigarem. Els resultats en prevenció on el nostre municipi era qui generava menys residus, i ara hem augmentat les dades.

Les dades de recollida selectiva son lamentables i molt lluny dels objectius. I com deia el pitjor és que no hi ha cap estratègia, per tant, les perspectives son decebedores. I tal com ja he dit, tampoc és un problema de pressupostos, sinó d’eficiència, bona gestió i creure en la solució. Tornem a l’Ordenança, ja que conjuntament amb el Pla Local, és la norma municipal que regularà tots els aspectes relacionats amb la neteja i la gestió dels residus. Aquesta revisió comportarà incorporar les noves regulacions i legislació tant europea, com catalana i a nivell local.

Tots els aspectes relacionats amb la prevenció, la reutilització, el reciclatge i els objectius plantejats per a obtenir els millors resultats en qualitat i quantitat. També tots aquells aspectes relacionats amb l’ús de l’espai públic, els serveis i les eines i maquinaria disponible a la via pública. Així com aspectes relacionats amb la convivència, la responsabilitat compartida, les eines de sensibilització i l’educació ambiental en aquest apartat. I un altre element sensibilitzador i educador, com és tot el referent al règim sancionadors i lluita contra l’incivisme. Per tant, no estem parlant d’una norma qualsevol, sinó de molta complexitat i nivell tècnic, on la ciutadania i les seves propostes ha de participar-hi de forma efectiva en el moment adequat per a no perdre’s, ni saber que aportar. Precisament, la ciutadania ha de saber i tenir clar que vol dir i aportar davant d’un tema que no és merament funcional, sinó en molts aspectes de normes que desconeix, de tecnologies a aplicar, de problemes de caràcter mediambiental, i de costos moltes vegades poc definits.

Això vol dir, un treball tècnic previ que l’han de fer persones preparades i amb plens coneixements, que facin una proposta de l’Ordenança, i un cop feta aquesta tasca, llavors és quan es posa en marxa el procés participatiu, on la ciutadania disposa d’un document redactat en les parts més tècniques (normes, lleis…) i algunes propostes funcionals. El que no es pot fer, és un procediment obert previ sense cap coneixement, ni disponibilitat documental, una consulta sense cap sentit, i que generi un estat de frustració, només per a cobrir l’expedient, i justificar que s’ha fet un procés participatiu sense cap sentit, ni objectiu. Això vol dir, que hi ha poca voluntat real de participació de la ciutadania, res a veure, amb un procés compromès de veritat i que vol afrontar el tema plantejat amb les aportacions que es facin i que aquestes serveixin. És més, ja s’observa que és un mer acte sense cap finalitat, molta de la ciutadania que vulgui participar, desconeix molts aspectes complexos amb normes i aspectes tècnics. I un procés de consulta prèvia de menys d’un mes, ja que l’1 de març es tanca el plaç.

Només a nivell orientatiu per l’experiència en redactar ordenances similars o l’actual, es va trigar un any mínim entre la redacció de la proposta tècnica i obrir el procés participatiu, i la seva aprovació definitiva. I per a fer la redacció bàsica d’un document de referència es va organitzar un grup de treball entre tècnics i experts. I els redactors i van dedicar moltes hores per a tenir un document bàsic, que va servir a la ciutadania per a fer propostes i suggeriments. I ara, es vol fer al revés, primer la ciutadania diu el que vol, sense cap criteri, ni document de referència i llavors algun tècnic ja decidirà i anirà abocant propostes a la paperera. Per tant, en comptes de fer invents absurds, a veure si d’una vegada, algú posar sentit comú, es pren seriosament el tema de la gestió de residus i les seves solucions, es tanca d’una vegada la posada en marxa de l’eina participativa, es digui Comitè, o els amics i amigues de la cantonada. S’aplica de forma efectiva el Pla Local, es troba una solució al problema estructural d’Eco-Equip i deixem de posar pedaços al problema. I d’una vegada anar a afrontar de veritat aquesta situació. I això vol dir, que si s’ha de revisar, refer o el que calgui l’Ordenança, que es faci de la millor manera, i que de veritat es faci un procés participatiu, i no el que es proposa.

Però bé, esperem que algú posi sentit comú, s’ho cregui i pensi que la ciutadania és adulta i capacitada per a participar i entendre la necessitat de responsabilitat compartida, donant-li espais reals per a col·laborar i decidir, sobre un problema on aquesta és necessària per a aplicar les solucions, i Ajuntament, Serveis i Ciutadania han de trobar i buscar solucions. A veure si d’una vegada algú ho entén, sinó seguirem en la disbauxa permanent.

Nou comentari