La masia de Can Bonvilar, al terme municipal de Terrassa, té les seves arrels a l’època romana quan era una vil·la agrícola tal com ho demostren les troballes arqueològiques i la mateixa toponímia que perdurà fins a temps medievals. Segons recull l’historiador Joaquim Verdaguer en el seu bloc, la trobem documentada en document de 1053 i 1055 com Bono Vilar.

Però avui no pararem atenció a la masia, sinó a un element patrimonial molt singular. En el camí antic de la masia que surt de l’ermita de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada i arriba fins a Sant Julià d’Altura, abans d’arribar al mas, hi trobem un petit aqüeducte, una construcció de 5 arcs i 40m de longitud que salva el torrent de Can Bonvilar.

Segons els Agents Rurals, molt probablement, alimentava la bassa del mateix nom i possiblement portava l’aigua del torrent de la Betzuca a la masia.

Aquesta masia té les seves arrels a l’època romana quan era una vil·la agrícola tal com ho demostren les troballes arqueològiques i la mateixa toponímia que perdurà fins a temps medievals. La trobem documentada en document de 1053 i 1055 com Bono Vilar. El 1064 com a Bonvilar. En un manual del notari Forquer de 1323, la menciona com mansi de Bono Vilario.

“Edifici de planta quasi quadrada de planta baixa i dos pisos, coberta a quatre vessants i torre-lluerna central de construcció posterior que dóna llum a l’escala central d’accés a les plantes superiors.La masia està situada al camí Vell de Sant Quirze a Sant Julià d’Altura. El mas va ser restaurat el segle XVII. Al Catàleg d’Edificis d’Interès Històric-Artístic de l’any 1981, hi la descripció següent:

Façana de composició simètrica i plana, amb obertures d’esquema vertical i de dimensions decreixents segons la planta, i acabada amb el ràfec de la coberta.

Balcons de ferro de forja a les dues plantes.

Tractament de la façana amb estuc de color vermelles fosc, deixant entreveure un rellotge de sol. Cal a dir que aquest edifici del segle XVII es bastí mitger amb l’antic mas Bonvilar, del que sols en resten algunes dependències, quedant immers dins l’afegit de cossos i annexes que componen tot el conjunt dels mas actual”.

A finals del segle XX es va condicionar com a restaurant principalment pel servei de casaments. Per aquest motiu es va construir una petita capella al pla de davant de la masia.

A principis del segle XXI, degut a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, gran part de la finca va ser adquirida pel Reial Club de Golf El Prat que el 2003 inaugurava les noves instal·lacions de camps de golf on abans hi havia els Plans de Can Bonvilar. Actualment la masia forma part del complex del camp de golf.Un altre element singular que encara es conserva és el Forn de Calç situat prop del Centre Mediambiental. L’any 2010, a traves del pla d’ocupació de manteniment dels entorns, es va realitzar una sèrie d’actuacions complementàries a la intervenció d’excavació i recuperació del forn de calç.Dins la finca hi havia dos elements singulars que cal destacar: en el camí antic de la masia que surt de l’ermita de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada i arriba fins a Sant Julià d’Altura, abans d’arribar al mas, hi havia sobre el torrent de Can Bonvilar, un petit aqüeducte de tres arcs que portava l’aigua del torrent de la Betzuca a la masia.

Nou comentari

Comparteix