MónTerrassa
Aplicació de veritat de la Llei de Memòria Democràtica


En aquests moments la Llei de Memòria Democràtica, ja ha entrat en vigor, perfecte. Aquesta Llei resoldrà molts dels aspectes pendents, sobretot, per totes aquelles persones que van ser assassinades, torturades i degradades per un règim criminal, on uns assassins i corruptes sense escrúpols van donar un cop d’estat contra la legalitat vigent, com era la Segona República, segur que no.

I la meva afirmació és evident i contundent, aquest Estat espanyol és molt diferent d’altres, on aquests aspectes van ser més o menys resolts, els feixistes a Itàlia i els nazis a Alemanya, ja van ser depurats, alguns eliminats i es van fer Lleis per acabar amb les organitzacions que
donaven suport a aquells règims, com tampoc poden fer apologia dels mateixos. I tot i l’arribada de l’extrema dreta a Itàlia, ja no és aquella que representava Mussolini i els seus, tot i que poden representar un perill, no podran anar més enllà de determinades actuacions a l’estar
integrades a la Comunitat Econòmica Europea.

Espanya, és diferent, perquè el franquisme va nomenar successor en la Monarquia, va fer una Llei d’Amnistia que sobretot va personar als criminals del règim, no hi va haver depuracions en les institucions de l’Estat, ni l’exèrcit, ni la Judicatura, ni el funcionariat, ni la policia i la guàrdia
civil, i en l’àmbit econòmic es va mantenir tota la estructura franquista dins d’empreses públiques, bancs i activitats privades. I aquesta va ser la farsa de la transició, que alguns afirmen que va ser tot un exemple per a passar d’una dictadura criminal a una democràcia. Per tant és l’únic Estat que no ha passat comptes amb el seu passat immediat, i aquesta Llei veurem fins on arribarà.

El primer obstacle, és el mateix Estat, ple en les seves institucions de franquistes, militants i afiliats a VOX, que els dóna cobertura. I un dels perills més importants, la Judicatura que és la institució més perillosa i corrupte que existeix, amb la seva ma dreta com és la Guàrdia Civil
que fa la feina bruta. Durant aquests anys hem vist com aquesta Judicatura ha evitat que es facin determinats canvis, de carrers per exemple, a Madrid i d’altres poblacions quan s’ha intentat treure determinats noms a criminals relacionats amb el cop d’Estat militar de 1936. I això, que ja existia la Llei de la Memòria Històrica, que el PP i la Judicatura, se la van passar per allà.

I mentrestant, en alguns centres de l’exèrcit o la guàrdia civil, encara tenen escultures en espais centrals de Franco. Li van fen honors i homenatges, i aquells militars i guàrdies civils fidels a la República, viuen plenament oblidats i tractats com a traïdors.

I no parlem de la quantitat de carrers i espais de noms de veritables criminals, que ens haurien d’avergonyir, i que haurien d’haver-se eliminat de l’espai públic. I qui governa moltes d’aquestes ciutats i pobles, pertanyen al PP en la seva majoria, un dels millors exemples és Madrid, on es dediquen a fer malbé a cop de piconadora els espais dedicats a persones assassinades de molts republicans. I ja no parlem de l’escarni de VOX a molts d’aquests.

Aquella ficció d’algunes afirmacions de la necessitat de mirar endavant, de la reconciliació nacional, de…, un mer miratge i una ficció interessada. Al PsoE i PcE, per l’oblit interessat a tots els republicans, als que va trair per una cadira i un sou vitalici. Al PP, perquè no li convé
recordar el passat, ja que molts dels seus dirigents haurien d’haver anat a la presó i demanar responsabilitats pels seus crims. I als tres partits indicats, perquè els convé garantir aquella transició i el règim resultant, que els ha permès implantar un règim corrupte, i assegurar-los la
menjadora econòmica.

Segons les primeres actuacions en l’aplicació de la Llei, ha estat demanar la retirada a la Basílica de la Macarena de Sevilla, la tomba en un lloc important i visible, d’un dels majors criminals d’aquell règim, el General Queipo de LLano, Si algú escolta les seves emissions i instruccions per la ràdio, veurà quin tipus de personatges va generar aquell règim criminal.

Veurem quina resposta tindrà i si de veritat algú serà capaç d’activar aquesta Llei i tots aquests criminals seran retirats dels espais visibles i públics. Veurem que fa la Judicatura, el PP i VOX en el compliment de la legalitat vigent, o senzillament, començaran a fer interpretacions
interessades i allargar els procediments perquè no siguin aplicats, per si es produeix una victòria electoral del PP i VOX, i fan com el president Rajoy, deixar totalment inoperant la Llei de la Memòria Històrica.

La nostra ciutat Terrassa, cal suposar que d’una vegada serem capaços de complir aquesta Llei, després de més de quaranta anys d’uns suposats governs “d’esquerres”, incapaços d’acabar amb determinats personatges que eren veritables cacics que exercien a més de la
imposició d’un determinat ordre i model social. Exercien la brutalitat i la repressió efectiva contra aquells que consideraven enemics de classe, com els treballadors i les organitzacions sindicals, utilitzant al sometent i la guàrdia civil com a eines executores. I sense oblidar, que
després de l’arribada dels franquistes, va ser un dels grans homenatjats pel règim i els governants de la ciutat, Alfons Sala, comte d’Egara. Avui, encara tenim un monument al Passeig amb el seu nom dedicat. Fa anys que havia d’haver-se enderrocat, i retirat el seu nom al Passeig. Esperem que l’Ajuntament actuí de forma contundent i eficient, sense dilacions, ni excuses.

També calia retirar tots els títols atorgats a tot un seguit de personatges i criminals que es van distingir, donar medalles i altres reconeixements. I d’una vegada, acabar amb els dos ninots del cementiri (dos soldats armats que estaven al monuments dedicats als caiguts franquistes ubicat al Passeig), que algú de forma absurda va determinar l’eufemisme, de dedicar com a homenatge a tots els que van morir a la guerra civil dels dos bàndols. Mentrestant a Madrid la piconadora fa malbé sense contemplacions els espais de memòria dedicats als assassinats pel
franquisme, a la nostra ciutat, ho mantenim com a homenatge a la reconciliació. És la diferència entre l’efectivitat i contundència de la dreta i l’extrema dreta, i l’absurd i debilitat d’una falsa esquerra, que li fa el joc a aquesta dreta.

Veurem que fa el PsoE, quan el PP sobretot, comenci a fer cridòria, acusant-los de sectaris i rojos comunistes, que promouen l’enfrontament de nou de les dues espanyes. Cada vegada que criden i borden, els PsoE, li falta temps per acovardir-se de forma evident. Per això, no hem avançat, ni hem aconseguit que tant la transició política, la Llei de la Memòria Històrica i la nova Llei de la Memòria Democràtica, siguin paper mullat, i al final, els afectats com sempre, són aquells que van ser assassinats, torturats i depurats, els seus familiars i no resoldrà d’una vegada el problema històric de la guerra civil i el franquisme. Recuperar la dignitat i saber on estan moltes persones en fosses comuns. I acabar d’una vegada amb la impunitat d’un règim criminal i de tots aquells que a dia d’avui encara li donen suport des de les institucions de
l’Estat. Llavors podrem parlar de reconciliació, i mirar endavant de veritat.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa