Món Terrassa va néixer un 9 de setembre de 2016. Fa tot just cinc anys que va començar una aventura periodística local. Un projecte que ha reeixit, que ha estat tot un èxit. L’espectacular resposta ciutadana ha demostrat que a la ciutat li calia un mitjà de comunicació nou, que remogués les fórmules tradicionals del periodisme. Món Terrassa va apostar pel segle XXI, per l’ús de les xarxes socials -que són ara per ara un canal més d’informació-, per la proximitat, per la immediatesa, per la rapidesa, pel tractament a fons dels esdeveniments més importants, pels directes a través de les xarxes socials, especialment de Facebook, i per la interacció amb els lectors, la veritable raó de ser d’un diari. Món Terrassa ha intentat abordar allò que a la ciutadania interessa, afegint una bona dosi d’articles històrics i de recuperació del patrimoni egarenc, perquè conèixer el passat és una manera d’instruir-se i de disposar d’eines per afrontar el futur. També s’ha apostat pel fotoperiodisme, per cobrir sobre el terreny la notícia, per posar sobre la taula els problemes reals de terrassencs i terrassenques.

Seu de Món Terrassa/Cristóbal Castro
Seu de Món Terrassa/Cristóbal Castro

Ha estat un quinquenni intens per Món Terrassa, per Catalunya, per Europa i pel Món en general, i a la ciutat, el diari ha estat un cronista del dia a dia, i un dels elements de trencament de monopolis i hegemonies en una societat poc acostumada als canvis. La vila ha patit canvis que ningú s’hauria pogit imaginar en aquell 2016. Sens dubte, el més significatiu el trencament dels 40 anys de govern i del PSC. I d’una manera si més no curiosa. No ben bé des de dins, però gairebé. Qui ha trencat quatre dècades de poder absolut i total al municipi, el control de la gran majoria d’àmbits socials i polítics, és un socialista de soca-rel, preparat des de la seva infància per ser polític i alcalde: Jordi Ballart i Pastor. Un cop alcalde, va abandonar el càrrec per discrepàncies amb la formació, es va endur a bona part dels regidors del PSC i va posar en marxa un projecte, Tot per Terrassa, que va arrasar a les darreres eleccions municipals. Un triomf que no va ser ben vist per tots aquells que havien controlat la ciutat des de l’inici de la democràcia. I des d’abans fins i tot. Pels poders fàctics, Ballart trencava tots els esquemes, i el tradicional immobilisme terrassenc.

Les eleccions presencials a la Cambra de Terrassa  | CEDIDA
Les eleccions presencials a la Cambra de Terrassa | CEDIDA

Però no ha estat l’únic fenomen que ha remogut l’antiga vila, la capital del Vallès Occidental -una comarca que ens hem cregut poc-. Caldria sumar-hi el tomb a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa. El president històric, Marc Galí, no es va presentar a la reelecció. El triomf va ser per la gent més propera a la Cecot, encapçalada per Ramon Talamàs, que ara la dirigeix. Tot i això, per primer cop irrompia gent desvinculada dels tradicionals ressorts de poder local. Eines de País, amb un tarannà clarament independentista treia uns resultats extraordinaris a les eleccions cambrals, i la seva màxima exponent, Natàlia Cugueró, era anomenada vicepresidenta. Les empreses també van fer confiança a Món Terrassa, membre electe.

Seu de Món Terrassa/Cristóbal Castro
Seu de Món Terrassa/Cristóbal Castro

El mitjà de comunicació que té com a editor Salvador Cot s’ha convertit en un dels protagonistes del canvi d’hegemonia, trencant el tradicional monopoli informatiu que es perllongava des dels anys 40 del segle XX, tot just acabada la Guerra Civil. Món Terrassa ha aportat frescor, una manera diferent d’enfocar la realitat, a través d’una empresa amb capital egarenc i amb professionals egarencs amb una llarga trajectòria en el periodisme terrassenc i amb una àmplia experiència en mitjans de comunicació nacionals.

Nit electoral a la seu de Tot per Terrassa

Quan aquest mitjà va néixer, Mariano Rajoy era el president del govern espanyol i Donald Trump ho seria dels Estats Units un any després -fins al 2021, deixant pas a Joe Biden-. Catalunya ha vist quatre presidents, Artur Mas (2010-2016), Carles Puigdemont (2016-2017), Quim Torra (17 de maig de 2018-0 de setembre de 2020), i Pere Aragonès. El 23 de juny de 2016, els britànics van votar a favor de la retirada del Regne Unit de la Unió Europea. I tot el món s’ha paralitzat i confinat per primer cop a la història per la pandèmia de Covid 19. A Catalunya s’han viscut els moments més àlgids del procés i la independència ha semblat més a prop que mai. A Terrassa s’ha vist la municipalització del servei d’aigua. Les caixes són història, l’aparcament soterrat del Portal de Sant Roc, amb tot el que va significar de canvis en la mobilitat al centre de Terrassa s’ha tancat, el IV Cinturó continua sent l’obra de la Seu i s’ha començat l’esponjament de Ca n’Anglada.

Seu de Món Terrassa/Cristóbal Castro
Seu de Món Terrassa/Cristóbal Castro

´

Nou comentari