“Mirant l ́estimada mola cimada de Sant Llorenç, veig que en l’altura, ferma estructura, cap més la venç”: aquests versos són un petit tast de la lletra d’una sardana del malaurat mestre Josep Freixas i Vivó, dedicada a La Mola. Avui, en commemorem la diada malgrat que la COVID ens impedeix celebrar-ne, un any més, l ́aplec. Quina tradició més bonica ! La maleïda pandèmia ens segueix duent de corcoll… Quan, fa ben pocs dies, arran les pluges caigudes, tot semblava indicar que ens aixecarien el veto. Als incondicionals, val la pena recordar-los que –aquesta mateixa tarda– està previst celebrar una missa, a dos quarts de vuit, a la parròquia de Sant Joan (Matadepera), amb la presència de la imatge del sant.

Recordo que, aquest jorn, se’l consider el més calorós de tot l’any. Sobretot pel fet que, a la calor pròpia de l’època, cal sumar-hi l’escalfor de la graella on fou rostit el sant. De fet, hi ha una dit prou significativa al respecte: “per Sant Llorenç, es cremen els ocells”. Per tant, es tracta de pregar-li que “vetlli per la plana. Que protegeixi, en tota via, la gent de la rodalia..i que ens beneeixi llargament” (tal com diuen els goigs).

Ascendir els 1.105 metres d’altura del rocam engresca. I de quina manera! A banda que et permet retrobar vells amics de la contrada (Matadepera, Terrassa, Mura, Castellar del Vallès, Viladecavalls, Sabadell, Ullastrell, Talamanca o Sant Llorenç Savall, entre d’altres). Amb una mica de sort, algun any fins i tot es pot divisar el perfil de la Serra de Tramuntana, a “ses illes”. La muntanya de Sant Llorenç del Munt són “roques pelades, totes voltades d ́un blau intens. Cim de victòria, orgull i glòria dels terrassencs”, seguint amb altres versos de la sardana d’en Freixas.

Per a ampliar la història de la festa, em permeto citar –adjudicant-li la paternitat de gran part de l’article– a la bona amiga Mercè Galí, que ha tingut l ́amabilitat de facilitar-me un seguit d’apunts. A finals dels anys 50, amb ànims de renovar esperit de natura i sentiments identitaris, es va instituir un Patronat d’amics de la muntanya. Paral·lelament, doncs, es pretenia revifar la festa anyal del sant, tal dia com avui. Aquesta entitat sorgí de diferents entitats, com Amics de les Arts, essent-ne president el senyor Joan Morral

Sense oblidar, tanmateix, la presència de qui feia de guarda a dalt de la Mola (el muntanyenc Joan Ros) i una petita colònia de famílies estiuejants a Can Pobla (entre elles, els Fainé, Vancells i Casas). Un dia abans, una colleta de nens i nenes –com la pròpia Mercè– es trobava a Can Pobla i preparaven ramets de boix i farigola (que serien lliurats, l ́endemà, als assistents). Tot just ara fa 60 anys, s ́organitzà una trobada d ́intel·lectuals del país, bo i coincidint amb els 900 anys de la consagració canònica del monestir. En aquell grup, hi havia el senyor Galí (pare de la Mercè), en Ton Aurell, el pintor Rafael Benet i esposa (Lola Aurell), Joan Alavedra, el poeta Joan Arús, l ́escriptor Joan Alavedra, na Paulina Pi de la Serra i molts d ́altres Com cada any, s ́hi celebrà una missa. Encara no s ́havia celebrat el Concili Vaticà II i, per tant, no es concelebrava. Això sí, presidí Fra Maties Solà, bisbe de Colofon i fill de Sant Llorenç Savall (tot i que ja jubilat).

Així, s’ha anat celebrant la festa any rere any, bàsicament al recer del Centre excursionista de Matadepera, en bona harmonia amb els diferents rectors de la parròquia (com els Mossens Manel Ametller i David Abadías). En alguna ocasió, fins i tot s’han repartit estampes i/o dibuixos del pintor Ricard Merlet (fill de Matadepera). O un petit auto.sagramental del Pare Ramon Tarrés, durant força anys rector de la parròquia de Sant Llorenç/Terrassa (a la Plaça Immaculada). Mai no s’han deixat de cantar els Goigs en memòria del sant, amb lletra de Maria Antònia Salvà i música del P.Nicolau de Tolosa, O.M. Un cop explicat tot això, a empentes i rodolons, sense voler-me fer més pesat, desitjo una bona festa a tots. De manera molt especial a tots aquells que se’n diuen.

Nou comentari