MónTerrassa
Així viu el confinament Meritxell Lluís, portaveu de Junts per Terrassa
Meritxell Lluís i Vall, portaveu del Grup municipal de Junts per Terrassa
Meritxell Lluís i Vall, portaveu del Grup municipal de Junts per Terrassa | cedida

!--akiadsense-->

Així viu el confinament Meritxell Lluís i Vall, portaveu del Grup municipal de Junts per Terrassa.

·Ja portem més d’un mes de confinament i, malgrat tot aquest temps, no ens hi acostumem.

Fa massa temps que a casa, com sempre dic, som com una cadira de quatre potes (el Josep, el Bernat, el Roger i jo) que quan li falta una pota, la cadira trontolla. I aquests dies, la cadira encara trontolla més. La impossibilitat que el Josep passi el confinament a casa, amb nosaltres, encara agreuja la nostra situació particular.

La rutina que cada dia ens permetia mirar endavant, aquests dies s’ha hagut de moldejar i les nostres vides han hagut d’aprendre a ser més resilents que abans. I malgrat no ser fàcil, ho intentem …

A casa tenim la sort d’estar bé de salut i la família també, però no deixem de pensar en aquelles persones que no ho estan i en aquelles famílies que aquest virus està esmicolant, en molts sentits.

Durant el dia a dia a casa fem deures (estic fent P5 i 6è de primària alhora), gaudeixo molt fent manualitats i m’atreveixo a cuinar plats que feia massa temps que no feia. Busco estones per treballar, ja sigui fent videoconferències amb els i les companyes del Partit, del Grup Municipal i, aquests darrers dies amb d’altres regidors i regidores de l’Ajuntament, així com fent el seguiment del pols de la ciutat. Ara és més necessari que mai anar tots a l’una, deixar-nos de populismes, de demagogies, de protagonismes, i que cadascú de nosaltres posi el nostre esforç, el nostre gra de sorra per combatre aquesta crisi però sobretot perquè la seva sortida es faci equitativament.

Finalment, voldria fer una reflexió de tot plegat, de tot el que aquests dies estem vivint i és que n’hem de treure una gran lliçó. Una lliçó de vida, de fortalesa, d’humanitat, d’esperança, de superació i, també de gratitud. Gratitud vers totes les persones que cada dia es posen davant del “monstre” i no s’arronsen (sanitàries, comerciants, personal de neteja, vetlladores i cuidadores, bombers, voluntàries, etc)., i gratitud vers totes aquelles persones que ens envolten i que sempre hi són (malgrat la distància física d’aquests dies).

I com diu el Bob el Manetes: ens en sortirem, no en tinc cap dubte.

Mentrestant, #Joemquedoacasa.

Meritxell Lluís i Vall Portaveu del Grup municipal de Junts per Terrassa

Nou comentari

Comparteix