Així van ser les últimes hores de Joan Carles a La Zarzuela: “Només una persona va anar a acomiadar-se d’ell”

La periodista Pilar Eyre ha revelat com van ser les darreres hores de Joan Carles de Borbó a La Zarzuela. Ho ha explicat en el seu blog de la revista ‘Lecturas’, on assegura que “en un parell de maletes portava l’imprescindible i les seves habitacions de La Zarzuela es van quedar, i segueixen, tal com les va deixar. L’habitació dels rellotges, amb els seus rotors especials perquè es donin corda sols, una col·lecció molt valuosa en la qual hi ha exemplars de fins a un milió d’euros. Les camises penjades per colors, els vestits d’hivern, els d’estiu, els immensos sabaters, les centenars de corbates (algunes regalades pels seus amants), l’habitació especial per als uniformes…”

En el text, Eyre afirma que “un rei en l’exili no torna a portar uniforme! El seu avi, que va estar fora d’Espanya des de 1931 fins que va morir, mai va tornar a lluir-lo, i això que en tenia desenes que li feia el sastre Ranz a mida, amb una peculiaritat: li agradaven els pantalons molt ajustats, la qual cosa li va valer el sobrenom de Cametes (Piernecitas) a Catalunya”.

La cronista reial recorda que “Joan Carles estava sol en aquesta hora tan negra de fa un any. Tot i que la família sabia que marxva per sempre, ningú va anar a acomiadar-lo! Ni Sofía, gaudint de les seves vacances a Marivent; ni el fill, a casa seva, a només deu minuts; ni les seves filles, Elena a Palma i Cristina a Bidart amb la seva sogra. Ni tan sols els néts, als quals tant ha afavorit!”

Eyre assegura, però, que “únicament una persona va anar a retre-li homenatge, el general Sanz Roldán, amic entranyable que havia estat director del CNI. Ell sí que es va emocionar en veure que per la porta sortia, una vegada més, un rei d’Espanya cap a l’exili. Es va posar recte i es va emportar la mà al cap, però Joan Carles el va abraçar i aquest va ser el seu únic contacte humà. No va mirar enrere; segons diuen, és home poc nostàlgic”. “L’ha obligat el seu destí, perquè als 10 anys, quan va venir aquí, havia viscut ja en quatre països diferents i una dotzena de cases, sense comptar els internats”, conclou la periodista.

Nou comentari