Les caramelles són cançons populars d’origen religiós que es canten per Pasqua. Tot i que tradicionalment les seves lletres parlaven de la resurrecció de Jesús, la seva temàtica ha anat evolucionant amb el pas dels anys, fins al punt que en molts casos es parla de l’arribada de la primavera o simplement d’històries de caràcter satíric relacionades amb el poble d’on són originàries.
En l’àmbit històric, estan documentades des del segle xvi en l’àmbit rural, i les més antigues que es coneixen són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser. Aixó no obstant, no fou fins al segle xix quan es començaren a crear colles adoptant aquestes cançons a la filosofia dels Cors Clavé, gràcies a la qual es revitalitzà aquest cant.
El grup de cantaires parava als balcons de les cases dels pobles
Tradicionalment, el grup de cantaires parava als balcons de les cases dels pobles per cantar-hi diverses cançons acompanyades d’instruments musicals. Un cop acabats els cants, s’acostava la cistella adornada al balcó perquè el veí homenatjat fes el seu donatiu en forma d’aliments (on normalment es donaven ous com a símbol de fertilitat) o diners.
Baltasar Ragon en el seu llibre El arte y los artistas en Tarrasa diu que el dia 21 de març de 1921 «…se celebró por primera vez un concurso de “caramelles” organitzado por la comisión de cultura del Ajuntamiento y de las cuatro “colles” que se presentaron, obtubieron premio el coro Juventud Tarrasense, los cuales en su grupo llevaban ademas dos mulas convenientemente adornadas, montadas por dos jovenes vestidos de payés. El segundo premio correspondió al Coro Los Amigos, que tambien llevaba dos mulas, pero cavalgadas por dos muchachas hábilmente vestidas a la antigua.»
També es van afegir a aquest tradicional costum les entitats confessionals. El dia de Rams del 1877 es beneïa l’estendard o bandera del cor de caramelles del Centre Social. Aquest nou cor de l’entitat va sortir al carrer el Dissabte de Glòria i el Diumenge de Pasqua.
