Javier Abrego, treballa a l'Associació Alba de Terrassa
Javier Abrego, treballa a l’Associació Alba de Terrassa | Cedida

!--akiadsense-->

Javier Abrego (Barcelona, 1980) va començar com a tècnic d’ambulàncies mentre estudiava auxiliar d’infermeria. L’any 2005 va deixar les urgències extrahospitalàries per treballar en la unitat d’aguts de psiquiatria en el Centre Fòrum. Des del 2005 fins a l’actualitat s’ha dedicat a salut mental, treballant en diferents recursos. Abrego, egarenc d’adopció, té en marxa un innovador projecte social amb el qual vol ajudar els seus pacients amb malalties mentals. Món Terrassa ha parlat ell sobre aquesta APP que vol tirar endavant però també sobre els prejudicis i l’afectació de la pandèmia en la salut mental de la ciutadania.

Què el va portar a va venir a viure a Terrassa?

L’any 2017 treballava en una unitat de neuropsiquiatria per a pacients de Huntington. Era una unitat d’un alt impacte emocional, i després de 4 anys, vaig sentir que era el moment de canviar d’aires. Va sorgir l’oportunitat de treballar a la unitat d’aguts de l’Hospital de Terrassa. Durant uns mesos vaig combinar la feina a les 2 unitats, però a poc a poc em va anar cridant més la idea de centrar-me professionalment en la unitat d’aguts de Terrassa, així que vaig decidir mudar-me aquí.

I actualment on està desenvolupant les seves tasques?

Treballo a l’Associació Alba com personal d’infermeria en torn de nit. L’Associació Alba és una unitat de crisi que tracta a persones amb problemes d’addicció i consum. Continuo fent guàrdies a l’Hospital de Terrassa però de manera més puntual. Sempre he estat un professional que s’ha mogut per la passió en el que fa i, actualment, Alba és la meva prioritat. Potser per la meva edat ja és l’última parada de tren, però estic motivat amb la labor que hi realitzo.

Què és Psicohelp, aquest projecte d’app que vol tirar endavant?

PsicoHelp serà, bàsicament, una aplicació mòbil en la qual un equip de psicòlegs i psiquiatres atendran via en línia, durant 24 hores i 7 dies a la setmana, qualsevol consulta que no requereixi atenció presencial. A més de consultoria en línia disposarem de fòrums temàtics dirigits per professionals. Serem un nou recurs digital.

I què l’ha motivat a tirar-lo endavant? No hi ha ja alguna app o web similar?

Quan portes anys en salut mental t’adones dels punts forts i els punts febles del sistema. Com a professional, em vaig adonar que no existeix un suport digital que puguin ajudar a l’usuari una vegada l’ambulatori està tancat o simplement, si la consulta no és criteri d’anar a urgències presencialment. A Espanya, la teleconsulta no està molt desenvolupada. Hi ha un parell d’apps de teleconsulta de medicina general (Doctoralia, Mediquo) però no hi ha una app especialitzada en salut mental. En els stores dels nostres mòbils hi ha algunes apps, però són de dubtosa professionalitat quant a preus i atenció.

Com funciona i qui la podrà pot utilitzar?

L’aplicació serà de descàrrega gratuïta per a mòbils Android i IOS. Una vegada descarregada disposarà d’una interfície molt senzilla de maneig en la qual l’objectiu de l’app serà donar suport a l’usuari en qualsevol moment del dia. Qualsevol consulta que no requereixi atenció presencial serà resolta a l’instant. L’aplicació donarà servei a qualsevol persona, tingui o no tingui diagnòstic de trastorn mental, sempre que necessiti suport psicològic sigui pel motiu que sigui. Inicialment anirà dirigida al públic espanyol i llatinoamericà, ja que serà de parla hispana.

Per què creu que pot ser útil? I quin valor afegit o quins punts forts en destacaria?

Actualment les persones tenen 2 maneres d’atenció psicològica. Demanar dia i hora a l’ambulatori, amb els seus corresponents dies d’espera, o anar al servei d’urgències de psiquiatria per a rebre l’atenció immediata que es precisa. La realitat, és que hi ha moltes consultes que serien solucionables via en línia, sense la necessitat d’usar i col·lapsar innecessàriament un servei d’urgències, tal com succeeix a vegades. PsicoHelp prestarà un servei 24 hores i 7 dies. Sense esperes. Sense col·lapsar els recursos actuals presencials en el cas que sigui una consulta solucionable per l’app. Permetrem la interacció amb altres usuaris i intercanviar experiències en els fòrums, però sempre amb orientació d’un professional, perquè no circulin informacions falses o equivocades tal com passen en els grups de Facebook.

App Psicohelp
App Psicohelp | Cedida

!--akiadsense-->

Com té pensat finançar el projecte?

El projecte està pressupostat en 12.000 euros. L’app es divideix en 2 fases de 6.000 euros cadascuna. La primera fase és la creació i estructuració de l’app en si, i la segona és la campanya de màrqueting, fase tan important com la primera. El meu objectiu per al finançament és el crèdit bancari, però com a suport a aquest crèdit, els bancs requereixen tenir una certa base de capital, i per a això tinc en marxa una campanya de donacions en la qual la gent, de manera voluntària, pot col·laborar o aportar perquè el projecte vegi la llum.

Amb la pandèmia s’ha començat a parlar de salut mental. És un tema tabú? Per què creu que és així?

La pandèmia ha estat només un detonant per parlar d’un tema que, abans de la pandèmia, ja tenia necessitat de veure la llum. La realitat és que el cinema i els mitjans de tv en general, per citar alguns exemples, han fet moltíssim mal quant a la percepció que la gent té sobre les persones amb trastorn mental i tot el que envolta a la salut mental. Abans, ara i després de la pandèmia continuaran havent-hi tabús. Per sort, a poc a poc anem avançant quant a inclusió social amb programes d’esport, hospitals de dia, etc. La salut mental es va normalitzant però encara queda molt camí per davant.

Molta gent associa una persona amb problemes mentals a una persona perillosa. Com trenquem estigmes i prejudicis?

D’entrada, entenent que el que veiem en les pel·lícules no té res a veure amb la realitat, especialment si són pel·lícules antigues. Comportament delictiu i malaltia mental no té perquè anar de la mà. De fet, en els mitjans de comunicació, ara com ara continuen deformant la informació. És fàcil veure notícies en les quals anuncien frases com: “l’assassí tenia un sever trastorn mental”. He tractat amb milers de persones amb trastorn psicòtic i puc garantir que els seus índexs d’assassinat i criminalització no estan per sobre de les persones que no estan diagnosticades per aquest trastorn, per desgràcia, el sensacionalisme ven molt.

En moment de pandèmia i de confinament, s’ha notat un increment de consultes?

Les persones som éssers socials per naturalesa. Qualsevol tipus d’aïllament prolongat o restricció d’interacció social té els seus efectes sobre la salut mental. Òbviament, si la persona té trastorn mental les descompensació està gairebé garantida. Sí, hi ha un augment de consultes de tota mena, i fins i tot han augmentat les vendes en farmàcies d’antidepressius i ansiolítics, la qual cosa demostra els efectes de la situació actual en la gent.

Destinem suficients recursos no sols a tractar sinó a prevenir aquestes malalties? Què creu que fa falta o en quins aspectes o àmbits creus que es podrien invertir?

Sempre he dit que la salut mental és “la germaneta pobra de la medicina”. Si tracem una línia de finançament, l’oncologia mèdica estaria a un costat, cosa que no jutjo, i la psiquiatria-psicologia estaria al costat més oposat. Personalment no crec que això vagi a canviar a curt termini, però en el que si podem invertir és a prevenir, començant des de casa, amb els nostres fills, a parlar sobre el tema, a normalitzar la salut mental amb el diàleg. Hi ha una falta de comunicació en les llars brutal. Sabem que les malalties mentals tenen un factor crònic i contra això no podem fer res, però molts dels trastorns afloren en l’adolescència i aquest detonant sol ser deixadesa per part dels pares cap als seus fills: poca comunicació, mòbils pel mig, temás tabú. Un entorn estructurat, dialogant, sa, és vital per a una persona amb o sense trastorn mental.

Com veu la situació particular de Terrassa. Hi ha suficient sensibilitat? Equipaments? Eecursos?

És innegable, i m’atreveixo a dir que en tota Catalunya, hem avançat molt quant a sensibilitat en aquesta última dècada. A la societat ens costa, però anem evolucionant a poc a poc. El nombre de Centres de Salut Mental (CSM) han augmentat considerablement, tenim més programes esportius d’inclusió com CMSA Futsal a Terrassa, hospitals de dia. Ens falta camí per recórrer, però és evident que anem sumant.

Nou comentari