Els adolescents ja no se’n recorden perquè va ser just l’any 2000 que va abaixar les portes. Però on actualment troben la botiga Zara, a la rambla d’Ègara, hi havia hagut un dels cinemes més importants no sols de Terrassa sinó del país. El Cinema La Rambla es va inaugurar un 11 d’abril de 1935, ara fa 89 anys, i va estar en actiu fins al 29 d’octubre de 2000, quan els seus propietaris, els empresaris Joan i Pere Mollet i Enric Gratacós, van anunciar que tancaven definitivament les portes de la sala. Va ser un cop dur, perquè vuit mesos enrere els egarencs havien vist ja com es clausurava un altre cinema emblemàtic, el Principal. Quatre anys més tard, el 2004, els cinemes acollien l’obertura del principal establiment a la ciutat de la gran cadena d’Amancio Ortega.
Malgrat que tant l’exterior com l’interior de l’edifici es van anar rehabilitant i restaurant, adaptant-se als nous temps
Malgrat que tant l’exterior com l’interior de l’edifici es van anar rehabilitant i restaurant, adaptant-se als nous temps i necessitats, els cinemes no van poder evitar el seu tancament. Tal i com recorda el portal Records de Terrassa inicialment va ser conegut com “el cine nou”, i va ser aleshores que era referència a l’Estat per ser un dels cinemes amb més capacitat. Fins a 2.400 persones podien presenciar una de les projeccions a la sala gran.
El primer preu de les entrades va ser de 1,25 pessetes a platea i 1,50 pessetes a preferència
El primer preu de les entrades va ser de 1,25 pessetes a platea i 1,50 pessetes a preferència (el primer pis). Com a curiositat, Josep Maria Riera, en un article publicat a Diari de Terrassa, recorda que la primera pel·lícula que s’hi va projectar va ser La princesa de la Zarda, un film dirigit per Robert Herith i Walter Röhrig, amb Marta Eggert i Hans Söhnker com a protagonistes.
Cal recordar un fet tràgic que va tenir lloc durant les obres de construcció del cinema. Va ser el 19 de juny de 1934, quan tres treballadors van perdre la vida. “Mentre quatre obrers enfondien els soterranis de l’edifici del nou cinema, una ensulciada del terreny els ha sepultat, morint-ne tres i quedant l’altre gravement ferit”, recitava el diari L’Acció, tot especulant que l’accident podia haver-se produït per la poca consistència del terreny o perquè hi havia parets mal apuntalades. Sigui pel que sigui, Riera recorda que els tres homes morts -juntament amb un quart obrer que va resultar ferit- eren veïns de la ciutat, i que van morir en quedar sepultats per una gran quantitat de terra.
De l’edifici es pot dir que va ser obra dels arquitectes Ignasi Escudé Gibert i Manuel Solà Morales Roselló, que van dissenyar una façana amb composició simètrica, concebuda horitzontalment i plana, seguint un llenguatge racionalista. Cal dir que en el vestíbul es conserva l’estructura original a doble alçada, amb galeria superior d’accés a l’amfiteatre, lluerna central i atri de sis columnes a nivell de planta i disposades en semicercle que dóna al conjunt una gran riquesa espacial.
