El curs 1910-11 un grup d’exalumnes de les Escoles Pies van decidir portar un nou esport a la ciutat i es van decantar per l’hoquei. En aquest grup va tenir un paper rellevant Antoni Escudé Galí, reconegut com l’iniciador de l’hoquei a Terrassa. Es va crear el Lawn Hockey Club Calassanci, aquest és l’embrió del Club Deportiu Terrassa Hockey, degà de l’hoquei català i estatal. L’efemèride coincideix amb la celebració del campionat d’Espanya cadet, que es juga a les instal·lacions de Les Pedritxes des de dijous i fins diumenge.
El 2 de juny de 1912 es va jugar el primer partit a Catalunya amb onze jugadors a cada equip disputat entre el Lawn Hockey Club Calassanci i el Reial Club Deportiu Espanyol, que tenia una plantilla de jugadors ocasionals, que practicaven alhora l’hoquei sobre herba i el futbol. Va tenir lloc al camp del Maurí, a l’avinguda de Jacquard de Terrassa.
A principis del segle XX Terrassa va veure l’esclat de diverses disciplines esportives: El futbol, el bàsquet, el tennis, el ciclisme o el hoquei. També, altres que no van reeixir com el Bàdminton, el Clock-golf, l’Spirapol, el croquet, el tir amb arc.
En general, la procedència d’aquests esports era anglosaxona, via Barcelona on enginyers o pèrits estrangers el practicaven . També era una època que els industrials terrassencs enviaven els seus fills a estudiar noves tècniques tèxtils al l’estranger. L’esport, per la classe alta i, el cant coral pels obrers i menestrals, eren l’entreteniment d’una ciutat de 22.000 habitants.
Van fundar l’equip que s’anomenava “Lawn Hockey Club Calasancio”. El pioner i introductor del nou esport fou Antoni Escudé. Per portar-ho a terme eren necessaris els estics, el pals de fusta en forma de J, que s’empraven en aquest joc i que en Espanya no n’hi havia. Es va connectar amb la casa Williams de París per aconseguir-ho, a més de demanar catàleg i reglament de l’hoquei. Antoni Escudé explicava que “en aquell temps era molt difícil comprar estics, i per poder-ho fer, em vaig fer representant primer de la casa «Alimundo», de Barcelona i, més tard, de la firma comercial «Planes i Xiveques». Un estic valia llavors 6 pessetes, i una pilota, 2’50”
