!--akiadsense-->
La imatge esta presa per Josep Brangulí el migdia del 13 de setembre de 1918 i es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya (Fons Brangulí). Ha estat publicada al Butlletí núm. 70 del GCMR-CER dedicat a la història del tren a Rubí. Cal recordar que el 1919 arribava a Terrassa.
A la foto es pot veure el conjunt d’autoritats que varen venir a la vila aquell dia de setembre en què per primera vegada a la història Rubí va estar connectat directament amb Barcelona per tren. Al fons, es pot veure l’estació recentment inaugurada.
Des de la ciutat comtal tot un seguit de periodistes, polítics i convidats van prendre el primer conjunt de cotxes Brill que formaven el primer ferrocarril que arribava a Rubí ara fa cent anys. En destaquem Frederick Pearson, fill de l’enginyer nord-americà del mateix nom que va impulsar la línia ferroviària i que havia mort feia dos anys a causa de l’enfonsament del vaixell “Lusitània”, en el qual viatjava, el tinent d’alcalde de Barcelona, Marià Martí, el cap de la Guàrdia Urbana, Manuel Ribé, el gerent dels tramvies de la ciutat comtal, Marià de Foronda, alguns enginyers de la companyia FCC i el governador civil de Barcelona, Carlos Gonzálex Rothwos. A Rubí arribaren a les 11.10 h d’aquell dia històric i, acompanyats pels mossos d’esquadra, que anaven al capdavant de la comitiva (com podeu veure a la foto), van ser rebuts per l’alcalde Francesc Estrada i els seus regidors. També per molta gent, que es va congregar per poder veure les autoritats, bandes de música, coets i “morterets”, com ressenya la publicació La Veu de Catalunya, que recollí els fets.
Es varen dirigir a l’Ajuntament, situat on ara s’ubica la sabateria Bendranas, per fer “un vi d’honor” . Però això només en fou el començament, ja que els actes i celebracions duraren tot aquell dia (cal destacar, per exemple el descobriment de la placa dedicada a Pearson a la plaça “del Domènech”) i també els dos següents, el 14 i 15 de setembre, dins una vila engalanada com si fos Festa Major, plena de música, gresca i moltes activitats.
La informació per fer aquest petit article ha estat extreta bàsicament de l’article d’Eduard Puigventós “De l’alegria a la dissort: les dues cares de l’arribada del ferrocarril”, al Butlletí núm. 70 del GCMR-CER.
