Des de Ciutadans hem volgut acomiadar l’any, entre altres coses, buscant en els partits que no es defineixen com a nacionalistes un suport explícit a un trilingüisme efectiu almenys en l’àmbit de les escoles municipals. Doncs bé, ni el partit de l’alcalde Jordi Ballart (Tot per Terrassa (TxT)) ni el PSC van recolzar la proposta de Ciutadans: TxT no va ser capaç de donar cap explicació, com sempre, i el PSC (després d’un Congrés on semblava que volien posar en qüestió l’assumpte de la immersió obligatòria en català) sembla ara que només era propaganda que buscava acontentar els seus votants castellanoparlants.
A Ciutadans creiem que cal un reconeixement i una progressiva incorporació de les llengües amb una perspectiva integradora i equitativa de no discriminació lingüística en l’àmbit educatiu. Cal potenciar l’educació intercultural, consolidar i transformar la relació entre les llengües oficials vehiculars en un marc plurilingüe i reforçar gràcies al respecte a la diferència i el foment de la convivència i la cohesió social.
Moltes vegades existeix la confusió entre cohesió social i monolingüisme. Les aules no són homogènies, la diversitat ha estat i està sempre present en la societat. L’àmbit educatiu ha de representar aquesta realitat. La coexistència de diferents llengües en un mateix territori és, per tant, una realitat que exigeix propostes noves d’intervenció educativa diferents del model actual d’ús d’una única llengua a les institucions oficials, així com al sistema educatiu.
Parlem de plurilingüisme social a la presència de diverses llengües en la vida d’una comunitat, parlem de plurilingüisme individual a la utilització de diferents llengües en la vida diària d’un individu i parlem de plurilingüisme escolar o universitari a la presència de dues o més llengües en el currículum com a mitjà d’instrucció i d’ensenyament.
És innegable el consens al qual les institucions educatives estan arribant sobre l’educació plurilingüe. L’aprenentatge d’una llengua representa un objectiu cultural prioritari. La participació en el desenvolupament de la cohesió social dins d’un marc de ciutadania plural i el reforç de les llengües com a element de transformació social mitjançant la seva inclusió en el currículum, per a tot l’alumnat i en igualtat de condicions de les llengües cooficials del territori, arribant a un model que ordenaria les llengües en contacte sense provocar un procés de substitució d’unes per unes altres.
El model de societat multicultural o monolingüe és un concepte obsolet i arcaic, a diferència d’un model pluricultural o plurilingüístic que enriqueix i facilita la construcció d’una ciutadania participativa com exigeix la nostra democràcia actual.
El model trilingüe que proposa Ciutadans en l’àmbit educatiu permet el coneixement del català, el castellà i una llengua estrangera, principalment l’anglès, incorporant un 20% de les classes en aquesta llengua, un 40% de les classes en català i un 40% de les classes en castellà.
Cal diferenciar el sistema d’immersió lingüística del plurilingüisme. El primer és un sistema monolingüe on les matèries s’imparteixen en una sola llengua vehicular i les matèries de llengua castellana i anglesa només tenen un nombre d’hores assignades a la setmana i s’ensenyen com a idioma extern a la immersió. En canvi, en el sistema plurilingüe o trilingüe, les assignatures s’imparteixen en diferents llengües vehiculars i permet que els alumnes puguin aprendre anglès a un nivell superior independentment de la capacitat econòmica de les famílies.
La transició cap a la implantació d’un model trilingüe comença des de l’administració més propera i pròxima a la ciutadania i a l’evolució de la seva vida quotidiana: parlem dels Ajuntaments, parlem de les escoles municipals.
Javier González, portaveu del GM de Ciutadans a l’Ajuntament de Terrassa
