Manifestants a favor de l'autodeterminació del Sàhara Occidental en una protesta davant del consulat del Marroc

Manifestants a favor de l’autodeterminació del Sàhara Occidental en una protesta davant del consulat del Marroc | ACN

27 dies de guerra, a 10 de desembre de 2020, entre el Marroc i el Sàhara Occidental. 27 dies que, sumats a dècades d’impunitat, de vulneracions flagrants de drets fonamentals i d’enquistament d’un conflicte polític no resolt, equivalen a morts humanes innocents. Per molta gent, “una injustícia més al món que no té solució”. Per nosaltres, una guerra que ens interpel·la, que ens toca molt de prop i vers la qual no podem restar callats perquè és un exemple clar i evident del que ens importa al jovent d’aquest país.

Aquesta setmana, des del Jovent Republicà de Terrassa ens hem format sobre el conflicte que pateix el Poble Saharaui perquè en un context com l’actual, en que la pandèmia de la Covid-19 ens evidencia cada dia quines són les conseqüències de no resoldre problemes estructurals com toca i quan toca, el Sàhara Occidental és un exemple del qual és necessari treure’n conclusions, propostes i respostes. En aquest cas, gràcies a l’Oriol Puig, membre de Sàhara Dempeus i a qui li agraïm enormement la seva (pre)disposició en tot moment, hem pogut conèixer de més a prop la realitat d’un conflicte que ens interpel·la des de diferents vessants. Ja ho diu la consellera Dolors Bassa, que “així és com s’escriu la historia. En un moment determinat apareix un fet disruptiu que ningú s’esperava i que fa emergir tot allò que bull subterràniament”. La pandèmia de la Covid-19 és l’exemple més recent, però és que els fets de les darreres dècades a Catalunya, a l’Estat i a d’altres indrets del món que compartim, també ho són. Així doncs, donar-li la mà al Poble Saharaui i dir(-li) que els seus anhels i les seves esperances de pau, justícia i reparació són les nostres és generar empatia i cooperació per sumar forces i donar passes decidides cap a un món més just.

No fer-ho i ignorar que, una vegada més (fingirem sorpresa), Estats com el Regne d’Espanya, França, els Estats Units o Israel són incapaços de resoldre o són causants de vulneracions de drets seria legitimar les seves accions i les seves omissions a la resolució del conflicte. No fer-ho i ignorar-ho no només seria legitimar les seves idees o legitimar que un règim dictatorial al Marroc no tingui bastant amb sotmetre la seva pròpia població, que també és víctima d’atrocitats a mans d’una monarquia amb greus carències democràtiques i es veu obligada a emigrar a ciutats com Terrassa (de la mateixa manera que el Poble Saharaui); a més, seria legitimar unes accions que, tant en termes de capacitats com en termes d’influència, fan valer un model social, polític i econòmic injust que, per mitjà de certes institucions, empreses i, des de fa 27 dies, també per mitjà de l’ús explícit de les armes, sotmet una població que només demana exercir el dret a l’autodeterminació per preservar la pau entre pobles volent exercir fermament els drets civils, socials i polítics que li són propis i li són negats sistemàticament. No fer-ho i ignorar-ho, doncs, no només seria irresponsable, sinó incoherent amb la necessitat d’incidir (aquí i ara) en un ordre social, econòmic i polític que, a hores d’ara, en cada carrer, en cada barri, en cada ciutat i en cada país es troba en un procés de recomposició que ens afecta molt, encara que de vegades no ho sembli.

Des del Jovent Republicà de Terrassa, el que tenim clar és que a nosaltres SEMPRE ens trobaran treballant per la resolució de les causes justes que anhelen la pau entre pobles, la fi de les desigualtats injustes entre classes i la fi de les violències exercides contra tots aquells col·lectius que no es mereixen patir pel fet de ser dones, de ser joves, de ser d’altres ètnies o creences, de parlar altres llengües, d’estimar a qui vulguin i/o de sentir-se com vulguin. Mentre duren les guerres i els problemes, nosaltres ens formem, ens posicionem, ens organitzem i actuem, perquè no ens resignem a ser ni passius, ni còmplices. Per tot això, aquesta setmana vam actuar a la nostra ciutat penjant una pancarta al pont de la Mútua reivindicant la pau i la llibertat per al Sàhara Occidental en coordinació amb Sàhara Dempeus. Seguirem en contacte amb ells i amb d’altres organitzacions al servei de la pau, la justícia (social) i la reparació per seguir sent la llavor de totes les victòries.

Si hem de ser alguna cosa, volem ser exemple de resposta, solidaritat i compromís, perquè només així podem esdevenir constructors de solucions col·lectives des de la cooperació, l’empatia i l’honestedat humanes. Perquè no volem plorar per uns pobles que lluiten, sinó lluitar per uns pobles que ploren:

Pau, justícia, drets, sobirania i llibertats per al Sàhara Occidental. Estem amb vosaltres, germanes.

Pol Mauri i Alex Aranda, Secretaris de Formació i d’Acció, respectivament, del Jovent Republicà de Terrassa.

Nou comentari