!--akiadsense-->
El ple ha rebutjat per una àmplia majoria la PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA MOCIÓ PER TAL DE FER EL PAGAMENT D’IMPOSTOS ESTATALS A L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA (ATC), que ha presentat Mouad Essemmaa com a coordinador de l’assemblea de base de Terrassa per la Independència-ANC. Des de l’assemblea es confiava en obtenir un “sí” i en els vots dels regidors independentistes de Tot per Terrassa. Els sumaven als d’ERC i als de Junts (5 més 2). I pensaven que l’unionisme arribés a 10 (7 del PSC i 3 de Ciutadans). Però Tot per Terrassa ha votat en contra, en considerar que primer i abans de prendre una decisió des del món local cal un acord entre la Generalitat i l’Estat. No hi ha hagut grans sorpreses entre la resta de formacions.
Junts per Terrassa ha defensat el sí. Meritxell Lluís ha refermat la voluntat de pagar a l’ATC. “Que els diners que es generen a Catalunya es quedin a Catalunya”. Isabel Martínez, de Cs, ha afirmat que els acords que es proposen son totalment il·legals. “S’han de prioritzar els efectes de la pandèmia i la lluita contra la Covid”. “Una hisenda pròpia és l’última de les preocupacions en aquests moments”. Isaac Albert, d’ERC, ha dit que és una proposta que ja es va aprovar el 2015. “Necessitem una finestreta única”. “L’operativa amb l’ATC és complicada”. Per Alfredo Vega, del PSC, l’ANC ha fet un defensa tècnica de l’Agència. El regidor socialista ha reblat que hi ha un informe que desaconsella la proposta per a no deixar en una situació jurídica complicafa l’Ajuntament de Terrassa. “És abocar els ajuntaments a una pressió innecessària”. Núria Marín, de Tot per Terrassa, ha explicat que el vot seria negatiu, tot i poder coincidir en alguna part de la proposta. També s’ha remés a l’informe del secretari de l’Ajuntament. “La proposta no s’ajusta a la llei”.
PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA MOCIÓ PER TAL DE FER EL PAGAMENT D’IMPOSTOS ESTATALS A L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA (ATC)
AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TERRASSA
En Mouad Essemmaa com a coordinador de l’assemblea de base de Terrassa per la Independència-ANC i, a l’empara de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i l’article 50 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, elevo al Ple de la Corporació per al seu debat i, si escau, aprovació, la MOCIÓ següent:
1.- Exposició de motius La recaptació tributària consisteix en l’exercici de les funcions administratives conduents al cobrament dels deutes tributaris. L’Estat gaudeix de la potestat originària per a establir tributs, i les comunitats autònomes i la resta d’entitats locals poden establir i exigir tributs d’acord amb la Constitució i les lleis. Per tant, cada administració disposa de la possibilitat d’establir i exigir tributs d’acord amb el marc legal esmentat. Això no obsta, però, a què entre elles es puguin dur a terme convenis i acords en la gestió i recaptació, així es recull per exemple a l’article 5.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, en la qual s’estableix que l’Estat i les comunitats autònomes podran subscriure acords de col·laboració per a l’aplicació dels tributs. Sense anar més lluny, la Generalitat de Catalunya, per mitjà de l’Agència tributària de Catalunya (ATC), va tenir un conveni subscrit amb l’Agència estatal d’administració tributària (AEAT) que es va iniciar el dia 26 de setembre de 2006, en el qual l’AEAT assumia la gestió en la via executiva dels ingressos de dret públic gestionats per la Comunitat autònoma de Catalunya, i en el qual es regulava, entre altres, com es feien les transferències de fons recaptats per part de l’AEAT cap a l’ATC. Per tant, podem concloure que l’efecte material de pagar els impostos estatals, que habitualment recaptava l’AEAT, a l’ATC és una acció que té un encaix legal i que, a més, dona compliment al principi de finestreta única, de tal manera que es facilita al ciutadà la presentació de la documentació a les diferents administracions. Actualment, la Generalitat tan sols recapta el 5,3 % dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis de la Generalitat (grans establiments comercials, habitatges buits, actius no productius…) i aquells cedits per l’Estat espanyol (successions i donacions, patrimoni, actes jurídics documentats i transmissions patrimonials). Els grans impostos (IVA, IRPF, IS) els recapta l’Estat directament i en transfereix una part a les comunitats autònomes. Un criteri de subsidiarietat i de simplificació administrativa, aconsella efectuar tots els pagaments d’impostos a un únic destinatari, que és l’ATC. En aquest sentit, aquesta ja ha signat molts convenis de recaptació d’impostos amb ajuntaments i diputacions, fet que provoca una implantació cada vegada més forta a tot el territori, així com una visió d’ens recaptatori, més enllà de les actuacions merament locals. Cal, ara, que els governs locals actuïn de manera directa per enfortir l’ATC, per tal que sigui una entitat realment propera als ciutadans i a les administracions catalanes, i pugui actuar amb l’eficàcia necessària. Cal també que les administracions públiques animem el Govern de Catalunya perquè destini els recursos suficients perquè l’ATC tingui unes dimensions adequades, per tal que pugui ser la receptora de la pràctica totalitat de l’esforç impositiu generat a Catalunya a través de la seva ciutadania i de les seves institucions, i fer efectiu el principi de proximitat, seguretat, eficiència i simplificació que la política de recaptació tributària requereix.
2.- Fonaments de dret
2.1.- Competència de l’ATC en el cobrament d’impostos estatals L’article 204 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, diu:
“1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya.
2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col∙laboració que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut.” La recaptació dels impostos estatals és una matèria de competència estatal, que amb el procediment de pagament d’impostos a l’ATC en res es desvirtua, ja que la fórmula que es proposa senzillament consisteix a enviar la documentació a l’AEAT emprant l’ATC d’acord amb la forma habitual, mitjançant la seu electrònica habilitada a la plataforma d’internet de l’AEAT, i quan s’introdueix la forma de pagament es diu que es farà efectiu per domiciliació bancària, amb un càrrec que es fa al compte que facilita l’ATC. De fet, el que succeeix és que s’usa com a intermediari, a l’hora de fer el pagament, l’ATC, ja que, en lloc de posar el compte bancari de l’entitat local, es posa el que l’ATC té assignat a les entitats locals en funció de la província de la qual depenen. No hi ha, per tant, assumpció de competències estatals.
2.2.- Òrgan competent per a l’ordenació dels pagaments L’ordenació del pagament és l’operació comptable que reflecteix l’acte en virtut del qual l’ordenador de pagaments, basant-se en una obligació reconeguda i liquidada, expedeix i autoritza la corresponent ordre de pagament contra la tresoreria de l’entitat. D’acord amb l’article 21.1.f de la Llei de bases de règim local 7/1985, correspon aquesta competència a l’alcalde, essent una competència delegable art. 21.3 de la LBRL 7/1985.
2.3.- Ordenació de pagaments davant de l’ATC
El pagament efectuat per mitjà de l’ATC és un pagament realitzat de manera correcta i d’acord amb la normativa tributària de l’Estat espanyol. Certament, el pagament ha d’efectuar-se a favor del Tesoro Público, però la normativa tributària admet diverses formes d’efectuar el pagament, i una d’aquestes formes és la domiciliació bancària. Així, l’article 33 del Real Decreto 939/2005, de 29 de juliol, que aprova el Reglament General de Recaptació, diu: “Artículo 38. Pago mediante domiciliación bancaria.
1. La domiciliación bancaria deberá ajustarse a los siguientes requisitos:
a) Que el obligado al pago sea titular de la cuenta en que domicilie el pago y que dicha cuenta se encuentre abierta en una entidad de crédito. En los términos y condiciones en que cada Administración lo establezca, el pago podrá domiciliarse en una cuenta que no sea de titularidad del obligado, siempre que el titular de dicha cuenta autorice la domiciliación.
b) Que el obligado al pago comunique su orden de domiciliación a los órganos de la Administración según los procedimientos que se establezcan en cada caso.
2. Los pagos se entenderán realizados en la fecha de cargo en cuenta de dichas domiciliaciones, considerándose justificante del ingreso el que a tal efecto expida la entidad de crédito donde se encuentre domiciliado el pago, que incorporará como mínimo los datos que se establezcan en la orden ministerial correspondiente.
3. En aquellos casos en los que el cargo en cuenta no se realice o se realice fuera de plazo por causa no imputable al obligado al pago, no se exigirán a este recargos, intereses de demora ni sanciones, sin perjuicio de los intereses de demora que, en su caso, corresponda liquidar y exigir a la entidad responsable por la demora en el ingreso.
4. La Administración establecerá, en su caso, las condiciones para utilizar este medio de pago por vía telemática.” Per tant, estem davant d’uns pagaments que es fan amb la modalitat de domiciliació bancària i que estan previstos als models, tant de l’IVA com de l’IRPF, on hi ha les caselles corresponents per a poder indicar el compte bancari de càrrec de l’import que s’ha de satisfer a l’erari públic. En conseqüència, la domiciliació bancària està regulada i acceptada per l’AEAT. També és evident que els pagaments es realitzen amb autorització del titular del compte, que és la pròpia ATC, que té aprovats els models corresponents perquè es faci aquest pagament i, alhora, té dissenyat el circuit informàtic per a poder-ho dur a terme.
2.4.- Alliberament del deute tributari pel pagament efectuat davant l’ATC L’article 64 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, preveu: “Los obligados tributarios podrán consignar el importe de la deuda tributaria y, en su caso, de las costas reglamentariamente devengadas en la Caja General de Depósitos u órgano equivalente de las restantes Administraciones públicas, o en alguna de sus sucursales, con los efectos liberatorios o suspensivos que las disposiciones reglamentarias determinen.” En conseqüència, el pagament davant l’ATC produeix efectes alliberadors del pagament del deute tributari, tal i com es reconeix de forma expressa, i així s’ha acceptat per part de l’Agència Tributària en alguna de les seves resolucions.
2.5.- Responsabilitat per a la no presentació dins de termini dels corresponents impresos de declaració El procediment de pagament per mitjà de l’ATC dels impostos consisteix a omplir convenientment els documents oficials aprovats per l’Estat, a respectar el calendari del contribuent i a pagar el que pertoca en cada cas i dins dels terminis que té aprovats l’Estat espanyol per normativa de cada tribut. Cal diferenciar, per una banda, la formalització i presentació de models i, per una altra, el pagament que se’n derivi. Pel que fa als primers: formalització i presentació, no hi ha cap canvi, ja que els models que s’usen són els estatals i s’envien igualment a l’AEAT des de l’oficina virtual creada a la pàgina web de l’Agència Estatal Tributària. Per tant, la seva presentació dins o fora de termini en res depèn de la forma en què es faci el pagament i, per tant, no ha de comportar desobediència a la normativa espanyola. No hi ha d’haver infracció per aplicació dels articles 198 i 199 de la Llei General Tributària, que classifica com a infracció tributària el fet de no presentar o presentar incorrectament les autoliquidacions o declaracions tributàries.
2.6.- Responsabilitat pel no pagament dins de termini El pagament fora de termini és objecte de la imposició dels corresponents recàrrecs per presentació extemporània, però aquest fet es pot donar tant si es paga els impostos directament a l’AEAT com a l’ATC. El fet de fer el pagament per mitjà de l’ATC, si es fa amb temps suficient, i aquesta és diligent en les seves actuacions, no té per què pressuposar que els pagaments es faran fora de termini. Cal, per tant, ser diligents i respectar els terminis que marca l’ATC, que aconsella que el dia 15 de cada mes els impresos estiguin degudament presentats per tal de tenir temps material per a tancar tot el procés. Per altra banda, des de l’any 2012, en què es va usar per primer cop aquest sistema, tothom que l’ha usat (empreses, entitats locals i ciutadans) consta al corrent de pagament segons el mateix Estat. En conseqüència, la pràctica d’aquests anys avala aquest sistema que de cap manera ha estat considerat incorrecte per part de l’AEAT, sinó que l’avala el fet d’acceptar-lo. A més, l’AEAT, en els supòsits d’endarreriment d’abonament de quantitats rebudes en concepte de liquidacions tributàries de l’Estat per part de l’ATC, tenint en compte l’aplicació de l’article 64 LGT com s’ha descrit a l’apartat 2.4, que preveu els efectes alliberadors del deute tributari, no ha d’aplicar cap recàrrec de constrenyiment ni sanció o, si és el cas, els ha d’anul·lar.
2.7.- Ús de l’anomenada finestreta única La llei 39/2015, reguladora del procediment administratiu comú de les administracions públiques, regula a l’article 16.4 la possibilitat que els escrits, documents i sol·licituds dels ciutadans es puguin presentar, entre altres, al registre de qualsevol òrgan administratiu que pertanyi a qualsevol administració. En sentit similar, l’article 13.4 de l’esmentada Llei estableix com a dret dels ciutadans comunicar-se amb l’administració a través d’un punt d’accés general electrònic. Per tant, fent ús d’aquesta possibilitat legal, la presentació de documents a l’ATC, atès que és l’òrgan administratiu de la Comunitat autònoma de Catalunya, és correcte i emparat per norma legal. A més, l’AEAT, en els supòsits d’endarreriment d’abonament de quantitats rebudes en concepte de liquidacions tributàries de l’Estat per part de l’ATC, no ha aplicat cap recàrrec de constrenyiment ni sanció o, si és el cas, els ha anul·lat.
3.- Precedent El ple d’aquest ajuntament, el juliol de l’any 2015, ja va aprovar una proposta de resolució per iniciar els tràmits per tal d’efectuar la declaració i pagament de tots els tributs que l’Ajuntament de Terrassa hagi de liquidar a d’altres administracions a través de l’Agència Tributaria de Catalunya d’acord amb les indicacions de la Conselleria d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Un acord que no es va arribar a implementar degut a un informe desfavorable de la intervenció general on s’informava que no es complien les condicions per fer aquest pagament a l’ATC amb garanties per l’administració municipal. Degut al desenvolupament de l’Agència Tributària de Catalunya des d’aleshores, así com l’experiència acumulada per part d’un elevat número tant de persones físiques com jurídiques i administracions locals, que han optat per aquest procediment de liquidació, es consideren superades les barreres identificades al 2015 i, per tant, l’Administració Local pot centralitzar tots els pagaments a través l’ATC Per tot plegat proposem l’adopció de l’acord següent:
1.- El Ple de l’Ajuntament de TERRASSA continua considerant que la forma més directa de pagament dels impostos estatals és a través de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Per aquest motiu, i d’acord amb l’obligació dels òrgans administratius d’actuar sota els principis abans detallats, requereix a l’Alcalde que publiqui el corresponent Decret d’Alcaldia indicant als serveis d’administració i intervenció o òrgan en qui delegui, que practiqui el pagament de tots els impostos estatals a través de l’Agència Tributària de Catalunya en base a l’acord subscrit al 2015 i ratificat en aquesta data.
2.- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que incrementi els recursos de l’ATC per tal que pugui afrontar amb condicions el repte de ser la principal administració recaptadora d’impostos a Catalunya.
3.- Animar la resta d’ajuntaments de Catalunya a fer el pagament de tots els impostos estatals a través de l’ATC.
4.- Trametre un certificat d’aquest acord als Departaments de Presidència i de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya i a l’ATC, a l’Associació Catalana de Municipis (ACM), a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Assemblea Nacional Catalana. Terrassa, a 23 de març de 2021
