Valentina Berr, la primera futbolista transsexual a Catalunya
Valentina Berr, la primera futbolista transsexual a Catalunya | Cristóbal Castro

!--akiadsense-->

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ EN FAVOR DEL RECONEIXEMENT DELS DRETS DE LES PERSONES TRANS (presentada per TxT i ERC), que es debatrà en el ple municipal de març, que s’ha traslladat al dilluns 29. La iniciativa compta amb els vots de l’equip de govern, que té la majoria.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

En els darrers anys, després de segles d’opressió, diversos països d’arreu han avançat en el reconeixement dels drets de les persones del col·lectiu LGTBI, rebutjant les idees que imposaven uns rols socials i de gènere a la societat. L’any 2005, es va aprovar la reforma del Codi Civil que permetia la unió en matrimoni a persones del mateix sexe, essent un primer pas molt important i pioner al món en la lluita per a la conquesta dels drets LGTBI. Ens trobem en un país on, encara que hi hagi una legislació que prohibeixi en el marc teòric les discriminacions, i on socialment s’ha evolucionat molt favorablement, segueix havent-hi arrelades ideologies i realitats que segueixen vulnerant els drets de les persones LGTBI i, especialment, de les persones trans, un terme que inclou identitats que qüestionen la norma del binarisme de gènere, incloent-hi persones transsexuals, transgèneres, no binàries i altres dissidències del gènere normatiu i binari. Malauradament, no són pocs els exemples de discriminacions contra les persones trans que segueixen presents en el nostre dia a dia, com són el percentatge de la taxa d’atur entre les persones trans o les constants agressions i crims d’odi que pateixen, atès als prejudicis injustificats que encara romanen en un segment de la població. A escala internacional, també són notables els canvis que s’han anat produint, encara que en queden molts per fer. Els Principis de Yogyakarta de 2006 són una referència jurídica sobre la subsumpció dels Drets Humans en les persones LGTBI, i advoquen per a una interpretació dels Drets Humans i del Dret Internacional que respecti qualsevol orientació sexual i les identitats de gènere, en tant que elements que formen part de l’esfera íntima de la persona i la seva llibertat, i per tant, imprescindibles per a una vida digna i per aconseguir l’autorealització personal. A més a més, aquests principis van en consonància amb altres lluites contra els estereotips patriarcals imposats, com el feminisme, i hi comparteixen objectius, com l’eradicació de les violències masclistes en la seva totalitat. L’any 2015, la Resolució 2048 del Consell d’Europa va instar als estats a establir procediments ràpids i accessibles que permetessin el canvi registral sense requisits mèdics o psiquiàtrics. En la mateixa línia, l’any 2018, l’Organització Mundial de la Salut va excloure la transició de la llista de trastorns mentals, i fins i tot el Tribunal Constitucional va declarar l’any 2019 que no es podia excloure les persones menors d’edat en relació al canvi de sexe registral. Tot i així, a l’Estat espanyol encara es requereix tractament mèdic hormonal i un informe psiquiàtric per poder fer efectiu el canvi de sexe en el Registre Civil. La Llei per a la igualtat Plena de les Persones Trans (anomenada Llei Trans), que s’està tramitant al Congrés dels Diputats pretén superar la legislació actual, mitjançant l’exclusió de tràmits clarament discriminatoris que tracten de malaltia el fet de ser trans, mitjançant els tractaments mèdics amb hormones i els informes psiquiàtrics.

L’actual legislació, doncs, tracta d’una manera degradant a les persones trans, ja que aquestes han de patir dos anys –o més– de tràmits burocràtics i mèdics per tal que se’ls reconegui la seva identitat de gènere. Com a societat, no ens podem permetre que hi hagi una part de la ciutadania que hagi de patir per poder viure la seva identitat de gènere lliurement. El nou text legislatiu pretén seguir avançant en els drets de les persones trans, afirmant la seva autodeterminació, i sense condicionants quirúrgics, hormonals o psiquiàtrics. Fet i fet, la Llei Trans no pretén vulnerar els drets de ningú, ans al contrari: pretén avançar en el reconeixement de la igualtat entre les persones i aprofundir els seus drets fonamentals, com són la integritat física i moral, la intimitat i la protecció de la salut, la dignitat de la persona, i el lliure desenvolupament de la personalitat. Amb això, es pretén treballar per als col·lectius que històricament han estat més maltractats, i per superar un sistema patriarcal que tampoc no garanteix els drets de les persones trans i no binàries. A Catalunya, disposem de la Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Aquesta llei va situar Catalunya com a país pioner en la lluita per als drets LGTBI, reconeixent drets en l’àmbit de la salut, l’educació, la cultura, la família i el món laboral, és a dir, com diu l’article 1.2, en totes les àrees de la vida social i en tots els cicles de la vida. Molts d’aquests drets es poden garantir i fer efectius en el marc de les competències de què disposa la Generalitat de Catalunya, però hi ha molts àmbits que segueixen sent potestat del govern central i, per tant, cal una Llei que reconegui i faci efectius també els drets arreu de l’Estat espanyol. Per tots aquests motius que s’han exposat i d’altres que se’n deriven, sol·licitem a la resta de grups municipals amb representació a l’Ajuntament de Terrassa que aprovin els següents acords:

ACORDS

PRIMER.- Instar al Govern de l’Estat espanyol a donar suport a la “Llei per a la igualtat Plena de les Persones Trans” amb una redacció que defensa l’autodeterminació de les persones i la despatologització, per així fer efectiu el reconeixement dels drets de les persones trans i suprimir els tràmits de tractaments mèdics, hormonals i informes psiquiàtrics pels quals han de passar les persones trans per fer efectiva l’autodeterminació de la seva identitat.

SEGON.- Instar al Departament de Salut que creï els mecanismes necessaris per tal que no hi hagi lloc a la patologització en els processos d’autodeterminació de gènere i, per tant, no es vulnerin els drets de les persones trans amb estudis i diagnòstics psicològics i psiquiàtrics que, en especial en persones amb malalties de salut mental, els impedeix poder determinar la seva identitat de gènere amb llibertat, igualtat i sense qüestionament.

TERCER.- Seguir millorant en el reconeixement a escala municipal dels drets de les persones LGTBI, incidint especialment en les mesures per aconseguir una igualtat real de les persones trans, en col·laboració amb les entitats municipals i la Taula per a la Diversitat Afectivo-Sexual i de Gènere.

QUART.- Informar d’aquesta proposta de resolució a les entitats locals, a la Taula per a la Diversitat Afectivo-Sexual i de Gènere, a tots els grups del Congrés dels Diputats i del Senat, al Ministeri d’Igualtat, a la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, a l’Observatori Contra l’Homofòbia, a la Plataforma Trans Estatal, a la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya i a la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals, d’aquesta proposta de resolució.

Nou comentari