Terrassa, la tercera ciutat de Catalunya en població, és un dels eixos sobre els que gira part de la política catalana. Un conseller de la Generalitat, Josep Rull, és a la presó; un altre, Lluís Puig, viu a l’exili, amb el president Carles Puigdemont; i l’alcalde, Jordi Ballart, ha dimitit i i ha estripat el carnet del PSC, al qual es va afiliar amb només 16 anys.
A més, i per si amb tot això no n’hi hagués prou, cinc regidors socialistes més han abandonat l’equip de govern municipal, tot i que només uns dies abans havien assumit més responsabilotats quan va ensorrar-se el pacte amb el PDeCAT. Els nous regidors han de sortir de la llista electoral que es va presentar a les eleccions el 2015, però ja hi ha començat a haver baixes. Ningú no és capaç de dir quins seran els noms de les persones que s’asseuran aviat a les cadires de la sala de plens.
Un altre apunt que cal ampliar: La setmana passada PSC i PDeCAT van partir peres després de dos anys i escaig de govern municipal, i es va obrir un meló. Quin serà el futur, no se sap. Els socialistes aposten per un acord amb Terrassa amb Comú, mentre el líder d’aquests, Xavier Matilla, aposta per sumar amb ERC i CUP, i assolir l’alcaldia, sempre que el Pdecat accepti votar-lo, encara que potser posteriorment no entri a l’equip de govern. El PSC va ser la llista més votada, i en funció de le seves propostes no sembla pas difícil que PP i Ciudadanos li donin tot el suport. Sobretot, perquè amb la fugida, fa més de dos anys, de bona part de la militància cap a Moviment d’Esquerra Socialista i amb la renúncia de Jordi Ballart, la formació ha sofert un clar procés d’espanyolització.
Afegir un altre element sobre la centralitat de Terrassa en aquests moments històrics: En el Procés hi ha un abans i un després de l’entrada de la Guàrdia Civil a Unipost a la recerca de paperetes per a la votació del dia 1 d’octubre.
