El ple municipal extraordinari de juliol, que s’ha iniciat amb una condemna ferma a les violències masclistes i a l’LGTBI-fòbia i que ha comptat amb la participació de les dotze regidores dels diferents grups municipals, ha aprovat per unanimitat el full de ruta perquè la igualtat sigui una prioritat política i una línia estratègica de cada acció realitzada per l’Ajuntament. D’aquesta manera, la igualtat no serà només un valor sinó una pràctica política que ha de traduir-se en mesures i canvis reals que facin de Terrassa una Ciutat Feminista.
La proposta de resolució, presentada per tots els grups municipals, acorda treballar perquè la igualtat sigui una prioritat política i una línia estratègica en cada acció municipal que es realitzi. A més, s’ha acordat la creació d’un espai polivalent obert a la ciutadania i a les entitats que treballen per la igualtat de gèneres i on s’ubiquin els serveis de Polítiques de Gènere i LGTBI+, així com incorporar indicadors de gènere al Portal de la Transparència per iniciar la creació d’un Observatori de Gènere a la ciutat.
Aquest ple municipal extraordinari s’ha celebrat el mateix dia en què Quitèria Tarragó Casellas va esdevenir, el juliol de 1937, la primera dona en ocupar un escó dins la corporació municipal de Terrassa, fent-se càrrec de la regidoria de Cultura i d’Acció Social. És per això que, aprofitant l’efemèride, durant el ple s’ha acordat elevar a l’Ajuntament en Ple, qui n’és competent segons el reglament municipal d’honors i distincions, la tramitació de l’expedient previst al Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Terrassa, per tal que li sigui concedit el títol de Filla Adoptiva de Terrassa i, així mateix, se la incorpori a la Galeria del Terrassencs i Terrassenques Il·lustres.
Llevadora de professió, va ser una sindicalista i política destacada, i una oradora brillant. Va ser, en definitiva, un exemple de lideratge feminista en una època en què el patriarcat estava fortament arrelat en tots els àmbits de la societat. Acabada la guerra, va ser víctima de la repressió franquista degut a la seva activat sindical, política i professional i va ser condemnada a dotze anys de presó. La repressió va afectar també la seva activitat professional i va ser obligada a abandonar Terrassa.
