Terrassa, una ciutat monocolor durant 40 anys

El 3 d’abril del 1979, 22.413 persones van permetre el PSC convertir-se en la primera força política en guanyar unes eleccions democràtiques a Terrassa en l’era post-franquista. Els socialistes, amb Manuel Royes al capdavant, van imposar-se per 833 vots al PSUC (21.580 paperetes validades), que va obtenir un regidor menys (9) que el PSC (10). Des d’aquell dia fins diumenge vinent, hauran passat 40 anys, un mes i 23 dies on el Partit Socialista ha estat hegemònic a Terrassa. 14.663 dies monocolors en una ciutat que podria canviar -o no- la seva història aquest diumenge en unes eleccions que es preveuen molt igualades per l’atomització del vot entre els 12 partits que s’hi presenten.

Pensar en Terrassa i en política equival a pensar en vermell. El color majoritari de la bandera i de l’escut de la ciutat ha estat, casualment, el del partit que ha governat durant 40 anys una Terrassa que fins ara ha conegut a quatre alcaldes diferents. La mitjana és clara: un alcalde socialista cada deu anys. Més de la meitat d’aquests 40, un total de 23, els va liderar Manuel Royes, que va deixar el càrrec el 2002. “Han estat 23 anys viscuts de forma apassionant”, va recordar, mentre deixava enrere sis mandats on va haver de gestionar reptes molt complexos, com la transició democràtica o l’adaptació de la capacitat de la ciutat a l’augment de la seva població, que les dues dècades anteriors a la seva arribada -entre el 50 i el 70- es va triplicar a causa de la immigració. Integrar la gent vinguda del sud d’Espanya i, anys més tard, la del nord de l’Àfrica, van ser dos reptes complexos per una ciutat que es va transformar amb l’arribada dels Jocs Olímpics del 1992.

La co-capitalitat del Vallès occidental, l’impuls del campus universitari, l’aposta per una ciutat més verda o el canvi del centre van ser algunes de les últimes apostes dels seus mandats abans de donar el relleu a Pere Navarro. Amb Royes, el PSC va viure els seus anys de major auge: 10 regidors el 1979; 18 el 1983; 15 el 1987; 15 el 1991; 13 el 1995 i 16 el 1999. Amb Navarro, en canvi, es va passar de la consolidació al declivi: 13 el 2003; 13 el 2007 i 11 el 2011. El darrer canvi al capdavant del grup municipal va ser el 2012, quan Pere Navarro va deixar l’alcaldia per assumir el lideratge del PSC a Catalunya. Un comiat que va permetre Jordi Ballart ser el nou alcalde. El 2015, malgrat tot, no va poder evitar que el PSC assolís el seu pitjor resultat històric a la ciutat: 9 regidors. Seguien sent la força més votada, però ja lluny de les majories absolutes -o simples- que la formació havia tingut anys enrere. Amb l’1-O i l’aplicació del 155, amb el suport del PSC, Ballart va donar un pas al costat i va desvincular-se del PSC. Alfredo Vega va assumir el seu relleu, convertint-se així en el quart alcalde socialista de la ciutat. El primer va durar 23 anys. El segon, 10. El tercer, cinc. El quart, dos.

Des del 1983, quan va assolir el seu màxim històric a nivell de vots totals (48.356), regidors (18) i percentatge de vot (60,91%), el PSC ha viscut a Terrassa un declivi pronunciat que, si bé es va estabilitzar a finals dels 90, va prosseguir amb Navarro i Ballart. En els últims comicis municipals, el 2015, la formació va assolir 23.543 vots. Són 500 més que en el 2011, però aquest lleu augment no els va permetre evitar perdre dos regidors, ja que la resta de partits van créixer més. I poc més de 1.000 més dels 22.143 que van votar per primer cop el PSC aquell remot 1979. El gran repte dels socialistes, aquest 2019, seguir sent la força més votada i, encara més important, aconseguir els pactes necessaris per tal de mantenir l’alcaldia i fer possible que Terrassa segueixi sent una ciutat monocolor.

L’EVOLUCIÓ DEL PSC TERRASSA A LES ELECCIONS MUNICIPALS