“Només quan hi ha una massa crítica de dones en política s’aconsegueixen atacar els problemes de les dones”, Mary Robinson, expresidenta d’Irlanda. De nou commemorem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats que patim. Una crida a la mobilització per una societat més justa i igualitària de dones i homes lliures, que serà radicalment feminista.
A l’Assemblea de Dones d’Esquerra (Adet) estem recorrent el camí per arribar a la massa crítica de dones en política a la qual es refereix Robinson. El març de 2019, davant la manca d’un espai de trobada i conversa per a dones, on debatre temes, proposar accions i mesures per millorar la ciutat, fer evident la necessitat d’ocupar un espai efectiu dins l’estructura del partit i participar-hi de manera més contundent, es va crear l’Adet. Una iniciativa per empoderar les dones militants, compartir experiències i teixir comunitat dins una organització amb una manera de fer altament masculinitzada, com és un partit polític. També ens ha permès organitzar-nos per participar en la política local, als actes i campanyes i formar part d’altres grups feministes de la ciutat. Això ens fa créixer com a persones i com a societat. A més, quatre anys després de la creació de l’Adet, Esquerra ha escollit la primera candidata a l’alcaldia de Terrassa, l’Ona Martínez, i amb ella tota una xarxa de sororitat i esperit implacable de lluita activa perquè la Terrassa plenament feminista i republicana sigui una realitat.
Reivindicar els drets de les dones és fer valer els drets humans i ho fem des d’una òptica interseccional, perquè només avançarem com a societat si avancem en igualtat de drets. Les dades mostren que des de l’inici de la pandèmia les situacions de vulnerabilitat que patim les dones s’han agreujat, la bretxa salarial entre homes i dones se situa en un 19,7% a Catalunya i només un 10% de dones accedeix als llocs de direcció i gerència. Són dades que repetim cada 8M: les dones patim una major precarietat laboral, que es tradueix en una feminització de la pobresa i un atemptat contra la nostra independència econòmica i personal.
No ens cansarem de denunciar i combatre les violències masclistes, perquè ens volem vives i sense por: la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica, la violència institucional, la violència vicària i totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser dones.
I continuarem reivindicant el dret a decidir sobre el nostre cos i a una maternitat lliure i segura, i no ens cansarem de defensar la despenalització de l’avortament a tot el món i que aquest sigui lliure, legal i segur.
Sortirem de nou al carrer aquest 8 de març i continuarem treballant els 365 dies de l’any perquè volem una societat més justa on viure amb llibertat i sense discriminacions, perquè ens hi juguem la vida.
