!--akiadsense-->
Miquel Sàmper Rodríguez va ser nomenat el 3 de setembre nou conseller d’Interior de la Generalitat. President del grup municipal del PDeCAT i regidor a l’Ajuntament per Junts per Terrassa, l’egarenc va substituir Miquel Buch. Aquest dimecres ha concedit una entrevista a Món Terrassa, al complex Ègara dels Mossos.
Un terrassenc, conseller d’Interior de la Generalitat? Abans, un altre, Pere Soler, n’havia estat director general. Hi veu alguna raó a aquesta “afició”?
Som gent d’empenta, emprenedora, a la que li agrada crear, tirar endavant projectes. Només cal passejar per la nostra ciutat per veure el que ha estat al llarg dels segles. Aquest esperit de construir, de plantejar-nos reptes, de ben segur que té quelcom a veure amb aquesta “afició” que diu. No vull oblidar que hi ha hagut altres consellers terrassencs, com Oriol Badia, Jordi Baiget, Lluís Puig -ara a l’exili- i un altre amic personal com en Josep Rull, conseller legítim de Territori i Sostenibilitat.
I com a terrassenc, i centrant-nos en els Mossos, creu que la plantilla actual a la ciutat és curta? Quants mossos nous arribaran a terrassa de la nova promoció de 35 que van a l’àrea bàsica?
En aquest moment, l’ABP de Terrassa té més mossos i mosses dels que ha tingut mai des que es van desplegar fa més de 10 anys. Amb el reforç de la 26 i 27 promoció s’ha arribat fins aquí. En general, a Catalunya hi ha un dèficit d’efectius al cos que estem corregint. Però Terrassa té una plantilla com mai havia tingut. El que no vol dir que no sigui plenament conscient que hi ha mancances a tota Catalunya de mossos. Tenim una desviació de com a mínim 3.000 per poder donar el servei que es mereix el nostre país. I això també afecta Terrassa. I malgrat que li deia que l’ABP està ben dotada el que és cert és que la ratio se situa per sota de la mitjana del país i que, per tant, es necessitaria una empenta. En mossos i en policia local. Com a ciutadà i com a polític conec quins són els barris conflictius i he de dir que a Terrassa cal fer un esforç. I espero que, després de fer-lo a Barcelona, en una nova fase es cobreixen necessitats de la segona corona.
I de quantes places parlem?
Això és una competència delegada, i encara que sembli que les decisions sobre la policia les prenem nosaltres, no és veritat. El que et delega la funció t’ha d’autoritzar a tenir les places que reclames. Per tant, ara som en una baralla política per disposar d’aquestes places que fan falta. La nostra petició és tenir-ne 6.000 més. Segurament, si sóc realista, serà impossible. Però només amb 2.000 nous la ciutadania de Catalunya ho notaria.
Quina és i quina ha de ser la relació entre els Mossos i la Policia Municipal, que sempre diu que fan funcions que no els corresponen?
Em consta que la relació és bona. No em consta la disfunció, tot i que pot haver-hi divergències entre dos cossos. Es treballa braç a braç. Tot és molt fluït i correcte. L’intendent en cap de la policia local coneix a fons el cos dels Mossos, on va ocupar càrrecs d’alta responsabilitat, entre ells el de cap de l’ABP Terrassa. Hi ha una relació de col·laboració i penso que la ciutadania ho percep. Hi ha un projecte de policia que el que pretén és la unificació de tots els cossos de seguretat de Catalunya. A Bèlgica ja tots porten la mateixa indumentària. Amb un distintiu. Un primer pas seria la coordinació. Crido a tots els comandaments a que tinguin en l’horitzó més proper aquests dos passos del projecte de llei de policia integral.
Quina és i quina ha de ser la relació amb la Policia Nacional i amb la Guardia Civil?
La relació s’ha de fonamentar en el respecte i la col·laboració d’acord a les competències de cada cos. Els Mossos d’Esquadra són la policia integral de Catalunya.
La Guardia Civil va oferir una versió esbiaixada en el judici del procés sobre la seva presència a Unipost de Terrassa. Va dir que portaria el cas als tribunals. Ho ha fet?
Diré que em reitero en el que vaig dir. El testimoni d’aquell caporal estava molt allunyat de la realitat. El que van dir era una mentida exposada a la màxima expressió. Responent a la pregunta: no he portat el cas als tribunals.
I per què?
Consultat amb els advocats dels presos polítics, i ells mateixos, em van manifestar que era millor no complicar més les coses. Va ser en el judici. No ho vaig fer fent cas als presos i advocats.
Quina ha de ser la tasca dels Mossos a Terrassa?
La que duem a terme: proximitat, prevenció del delicte, fer molt carrer, estar molt en contacte amb el veïnat i amb el teixit d’aquesta ciutat que està ben viva. Amb els comerciants, amb les entitats, amb tots els sectors. I també, òbviament, s’ha de fer una tasca d’investigació de delictes. Repeteixo; som la policia integral de Catalunya.
!--akiadsense-->
Creu que els egarencs valoren el cos?
No és que ho cregui, és que ho sé. Ho sé en primera persona. He parlat amb els veïns, i visc aquí. Trepitjo els carrers i ho veig, ho escolto, i ho dic. La valoració és alta. Pensi que les enquestes del CEO ho demostren. Per exemple, pel que fa a la pandèmia, les tasques realitzades pels Mossos en els mesos tan difícils del confinament son molt ben valorades per la ciutadania. De fet, és la institució més ben valorada en aquest sentit.
Ja se sabia que volia deixar de ser regidor per dedicar-se a la seva tasca professional. Ara, però la vida li ha fet un gir. Com es ressitua en el seu nou món?
Jo el mes de gener decideixo abandonar la política, i ho havia comentat a alguns periodistes fins i tot. Perquè la política local és molt esclava. La política municipal és la més esclava de totes les polítiques. Hi ha mil i un actes. Érem dos regidors i ens havíem de dividir la feina al 50 per cent dissabtes, diumenges… i Jo no arribava a tot. Havia de compatibilitzar la tasca amb l’advocacia. I tinc un despatx que funciona molt bé. A la meva companya Meritxell Lluís li vaig anunciar que plegava, i als meus dos mentors polítics, Lluís Puig i Josep Rull. Però va arribar la pandèmia, vaig parlar amb l’alcalde Jordi Ballart, amb el tinent d’alcalde Isaac Albert, i era un moment de gairebé govern de concentració -tot i que no va acabar de reeixir- i les decisions es prenien entre tots, malgrat que decidís al final l’equip de govern. Vaig resistir amb voluntat de servei i sentit de responsabilitat. La feina d’advocat, com la de periodista, té un gran component vocacional. En el fons hi ha una voluntat, una idea de voler ajudar a canviar el món. Ni que sigui una mica, a millor. La política també és així. Hi ha un gran component vocacional, de voluntat de transformació. Aquest objectiu i força motivadora i de servei al país i a la seva gent. A més a més de poder representar el meu país.
Sobre el que explica de deixar la política em sembla que hi ha una anècdota. Es pot explicar?
I tant. Quan em va trucar em va dir: quant temps fa que no ets regidor. Ell es pensava que ja ho havia deixat.
Molt bé. Ara ja no ho és. Quant temps pensa ser conseller?
De moment les matemàtiques manen. I després sóc a les mans del meu partit, Junts per Catalunya. I tot depèn de què formi part d’una llista electoral, i que governem o no. Només puc dir que conseller ho seré fins que s’acabi aquest mandat. He de preveure que seran cinc o sis mesos. La resta és política ficció. Ni sé ni puc parlar.
Anem als Bombers. Sembla que hi ha una manca d’efectius humans i materials evident. Se solucionarà?
Hi ha un dèficit estructural que s’està corregint. Em preocupa més que la correcció sigui ferma i duradora que no voler córrer massa i que no sigui una millora sostinguda.
Sí, però: Ja hi ha data i lloc per al nou Parc de Bombers de Terrassa?
La previsió és que en els anys vinents es pugui dur a terme una inversió important de reforma i ampliació del Parc de Terrassa. L’entorn no és favorable financerament. Però cal.
I el lloc escollit?
Avui a la junta de seguretat se n’ha parlat. I el lloc no es canviarà, perquè es considera que l’actual és el millor per la seva ubicació. Sí que hi ha d’haver una modernització de les instal·lacions i una ampliació. Es pot créixer al mateix lloc perquè la normativa urbanística ho permet.
Hi ha data?
No. Però és una prioritat.
