La mobilització ciutadana i els recentment complerts trenta anys de vida de la Campanya Contra el Quart Cinturó en una lluita incansable d’entitats i suports en contra d’una infraestructura que suposa travessar tot el Vallès per trinxar-lo definitivament, sembla que està a punt d’aconseguir allò que semblava impossible: el certificat de defunció d’un projecte caduc, obsolet i que respon a interessos econòmics més que a interessos socials o veritables criteris de mobilitat.
Avui, la majoria de forces polítiques amb presència al Parlament de Catalunya ja no parlen del Quart Cinturó o B-40, tot i que alguns encara mantenen eufemismes per dir el mateix com Ronda del Vallès, o estrafolària Ronda Nord de sistemes urbans entre Terrassa i Sabadell. Val a dir que la feina que hem fet els Comuns, formant part per primera vegada a la història d’un govern de coalició a l’estat, també s’està fent notar.
La feina constant del nostre grup parlamentari per evitar, durant els tres últims Pressupostos Generals de l’Estat, que s’acabessin executant les partides destinades a la B-40 que estaven ja prèviament dissenyades pel govern del Partit Popular ha donat com a resultat que no s’hagi culminat una infraestructura no només innecessària pel Vallès sinó, sobretot, perjudicial per a la nostra comarca des del punt de vista social i mediambiental, i que hipoteca el benestar de les generacions futures.
Després de l’anunci frustrat el passat mes d’octubre, per part de les alcaldies de Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallès amb el Ministeri de Transports i el Departament de Territori del govern de la Generalitat, vam entrar en una nova fase de bloqueig polític. Un acord suposava que l’estat transferís les competències i els diners perquè fos el Departament de Territori l’encarregat d’executar la infraestructura viària. La passada setmana, un nou acord al Consell Comarcal del Vallès Occidental, amb la sonada absència de la ciutat de Terrassa, que porta implícit la desaparició del projecte de ronda Nord entre Terrassa i Sabadell de l’agenda política.
Les batalles en defensa del territori són lentes i molt treballades, però acaben donant excel·lents resultats quan s’acaben guanyant. El sentit comú també ajuda. Hem de fer que, en el cas del Quart Cinturó, torni a guanyar el bloc del sí. Sí als espais naturals i agraris de la Plana del Vallès dels quals no podem prescindir, sí a preservar els corredors com la via verda Sant Llorenç-Collserola, sí a una mobilitat mesurada i sostenible, sí a la transició ecològica, i en definitiva, sí a un país per a la seva gent.
Les batalles en defensa del territori són lentes i molt treballades, però acaben donant excel·lents resultats
Tot i aquesta primera victòria del no acord, el debat i la lluita per un model de mobilitat més just i sostenible encara perviu. Ara és el moment de prendre decisions i treballar per un gran acord comarcal que posi els interessos de la gent treballadora per sobre de l’especulació del territori. Hem d’aprofitar l’oportunitat que hi hagi forces polítiques al govern de la Generalitat i també al govern de l’Estat que s’han desmarcat d’aquest model de mobilitat caduc i concretar un canvi substancial en les polítiques comarcals al Vallès. Això passa, fonamentalment, per tres requisits que prioritzarem políticament des d’En Comú Podem.
El primer és l’acord que suposi la desprogramació del Quart Cinturó abans de saltar el riu Ripoll cap a Granollers. No es pot donar un acord en el territori amb l’espasa de Dàmocles com a xantatge que permeti que, si hi ha un canvi de govern a l’estat o a la Generalitat, algú reprengui aquest projecte innecessari. Cal, doncs, desprogramar aquesta infraestructura com a condició indispensable per continuar dialogant i acordant.
La segona prioritat es basa en potenciar el transport públic i col·lectiu en les connexions del Vallès. Entre els objectius de les diferents administracions, Estat, Generalitat i ajuntaments, es troba transversalment l’aposta per millorar el transport públic, i això ha de passar de ser una declaració de voluntats sobre un paper que ho aguanta tot, a esdevenir una realitat palpable pel conjunt de la ciutadania. Culminar el desplegament d’estacions FGC i altres línies previstes com la de Terrassa-Sabadell-UAB o la línia Orbital ferroviària de Rodalies-RENFE, completar la xarxa de línies exprés i més autobusos entre municipis o la implantació d’una xarxa de bicicletes interurbana, són els projectes estratègics que cal definir.
Finalment, és prioritari garantir als veïns i veïnes de Castellar del Vallès la connexió amb una millor xarxa de transport públic i amb la C 58. Estem disposats a estudiar el millor traçat per garantir la connexió de Castellar del Vallès amb la C 58 per permetre que tant la Gran Via de Sabadell com l’avinguda del Vallès de Terrassa deixin de ser l’únic accés possible que té el veïnat de Castellar a través d’aquesta autovia. També estem a favor de què s’inverteixi en la millora de la xarxa actual per a resoldre la mobilitat obligada per motius de feina, amb un millor accés als sistemes de polígons industrials de tot el Vallès i facilitar així les activitats productives de l’arc metropolità.
La segona prioritat es basa en potenciar el transport públic i col·lectiu en les connexions del Vallès
Lluny de projectes fracassats com els Jocs Olímpics d’hivern, el Hard Rock del Camp de Tarragona o l’ampliació de l’Aeroport del Prat, cal un missatge contundent per part de totes les administracions públiques en la línia de reforçar les polítiques de mobilitat i la necessària transició ecològica que necessita Catalunya. Al Vallès Occidental i amb l’alternativa ferroviària al Quart Cinturó tenim una gran oportunitat per ser creïbles. Fer realitat la Catalunya dels trens i abandonar la Catalunya trinxada de les autopistes, vol dir pensar el país en les claus del segle XXI i no a remolc de decisions preses en despatxos de l’etapa predemocràtica. Salvem el Vallès, perquè com el Vallès, no hi ha res!
Joan Mena, alcaldable per Sabadell En Comú Podem i Agnès Petit, alcaldable per Terrassa En Comú Podem
