La policia de proximitat és una estratègia policial que s’està intentant instaurar tant en Mossos d’Esquadra com en les Policies Locals de Catalunya.
L’estratègia de la policia de proximitat fa que canviïn els seus objectius radicalment a l’hora de relacionar-se amb la ciutadania i buscar noves formes de prevenir i treballar qualsevol problemàtica delinqüencial o de convivència, fins i tot, abans que es produeixin fets conflictius.
La proximitat policial, sens dubte, proporciona eines d’ajuda a la mateixa policia per treballar temes locals, poble a poble, barri a barri, masia a masia, persona a persona. D’aquesta manera es detecta qualsevol inquietud o preocupació ciutadana que pugui ser
d’interès policial.
Llavors, quina és la problemàtica de la policia de proximitat a Catalunya si tot semblen ser avantatges?
Ens trobem un gran dèficit d’agents de policies locals en la gran majoria de municipis de Catalunya, a conseqüència de la Crisi del 2008, que va interrompre la creació d’oferta pública i el Reial decret 1449/2018, de 14 de desembre, que estableix l’edat de
prejubilació a partir dels cinquanta-nou anys segons uns paràmetres. Tot això comporta unes plantilles amb efectius sota mínims per la manca de renovació anual d’aquests, fet que s’intenta solucionar amb una gran oferta d’hores extraordinàries amb un gran cost per
a les administracions locals.
En el context estipulat ens trobem la promesa electoral de molts programes polítics per a les eleccions municipals d’establir la policia de proximitat en els nostres barris. Però, quina controvèrsia genera aquesta promesa electoral, motiu que m’impulsa a redactar aquest
article? Per a la creació d’aquesta unitat es necessiten agents de policia local, que aquests estan en plantilles amb efectius sota mínims i sense poder atendre a segons que
actuacions per falta de mitjans.
A la nostra ciutat, Terrassa, hi ha hagut un gran desacord entre la Policia Municipal i e Govern Municipal, a conseqüència de la creació de la Unitat de Policia de Proximitat s’ha intentat reduir altres unitats com l’Especialitat de Trànsit i d’Accidents de manera unilateral. Per no fer esment de la necessitat de potenciar altres unitats com l’atenció a la víctima, que són de vital importància a la nostra ciutat.
El dia 8 d’octubre de 2019, l’alcalde Jordi Ballart va prometre que la plantilla de la Policia Municipal de Terrassa creixeria fins als 300 agents en aquest mandat. Aquesta promesa no s’ha complert, sinó que fins i tot els efectius policials s’han reduït, puix que les últimes dades oficials de la reunió organitzava del 10 d’octubre de 2021 van ser que hi havia un total de 193 agents de policia. Amb aquest context, els sindicats policials de la ciutat van traslladar el seu malestar amb una gran protesta de policies davant de l’Ajuntament en contra d’aquestes mesures.
Tota aquesta problemàtica no succeeix tan sols a Terrassa, sinó en moltíssims municipis de Catalunya, perquè a totes i a tots ens agradaria veure agents de policia patrullant a peu pels nostres barris, però si no hi ha efectius per a això, no es poden suprimir altres unitats que tenen una gran funció en la nostra societat per a intentar complir una promesa electoral. En lloc de crear aquests conflictes, s’hauria d’augmentar la plantilla d’efectius. Aquesta seria la manera de poder complir els objectius.
L’èxit d’una societat moderna, en l’àmbit de la seguretat pública, és aconseguir integrar la seva policia a la realitat del segle XXI. La policia és un actor més dins del teixit social dels nostres pobles i ciutats, tot treballant conjuntament en projectes de dinamització i de millora de la qualitat de vida dels nostres municipis.
Fran Campos, membre de l’Executiva del PSC Terrassa
