CarlesCaballero defensa la proposta per commemorar el Referendum de l'1 d'Octubre
CarlesCaballero defensa la proposta per commemorar el Referendum de l’1 d’Octubre | ERC

!--akiadsense-->

!--akiadsense-->

El ple de setembre ha estat marcat pel referèndum sobre la independència de fa un any. Així, s’ha acordat “reconèixer la tasca de les persones que varen fer possible la celebració de l’1 d’octubre de 2017 i que hi van participar activament per poder donar veu al poble de Catalunya en relació al seu futur polític. La proposta d’ERC-MES i Pdecat ha rebut el suport de la CUP i de TEC, mentre que Ciudadanos i Partit Popular hi han votat en contra i el PSC s’ha abstingut en els punts sobre el reconeixement a les persones que el van permetre i en l’exigència d’alliberament dels presos -entre ells el terrassenc Josep Rull- i el retorn dels exiliats -on hi ha un egarenc, Lluís Puig”.

Exposició de motius

L’any 2017 va mostrar l’extraordinària força de la gent, fruit d’una llarga etapa de treball polític en diferents àmbits al si de la societat catalana, que va culminar amb la celebració de l’1 d’octubre. Pocs moviments socials a l’Europa occidental tenen aquesta capacitat de mobilització cívica, pacífica i democràtica, així com la seva capil·laritat social i política. És aquesta extraordinària fortalesa la que ha aconseguit obrir, a Catalunya, l’esquerda més seriosa en el règim del 78 des que aquest es va establir a partir de la reforma del període postfranquista.

Els fets d’octubre van representar la màxima expressió del xoc entre la majoria republicana catalana i l’Estat espanyol. Aquest va optar per abusar de la seva força i es va imposar contra un poble pacífic i indefens. Tanmateix la brutalitat policial contra la ciutadania que feia cua per votar i la brutalitat judicial de considerar un moviment de desobediència pacífica com una rebel·lió violenta ha dotat d’una dimensió europea el nostre conflicte amb l’Estat espanyol.

La de l’1 d’octubre ja no és només la causa de la República sinó també, cada cop més, la causa de la democràcia i la llibertat. L’Estat espanyol va optar per l’ús de la violència policial, judicial, institucional, mediàtica i també simbòlica que va culminar amb la destitució del Govern de la Generalitat, la dissolució del Parlament de Catalunya i la convocatòria de noves eleccions amb l’aplicació il·legal de l’article 155 de la Constitució espanyola. Per la seva banda, els membres del Govern, la presidenta del Parlament, els líders socials i alguns representants polítics es troben injustament empresonats, a l’exili o encausats per les seves idees polítiques.

Tot amb tot, el preu pagat ha estat enorme: a escala internacional les imatges de càrregues policials i l’empresonament de dirigents cívics i càrrecs electes ha destrossat la reputació del Regne d’Espanya. A escala interna, en lloc d’haver afavorit les vies de diàleg, s’ha deslegitimat a ulls d’una àmplia majoria de la ciutadania. Tot i la força i la lliçó de democràcia que va suposar l’1 d’octubre, seguim treballant perquè la majoria que defensa el dret a decidir treballi conjuntament per assolir l’objectiu compartit d’un referèndum efectiu, amb reconeixement internacional i amb totes les garanties, per a que Catalunya decideixi el seu futur.

Nou comentari