La manca d’habitatge social continua sent un problema de primera magnitud a Terrassa. Un problema que no es resol per la via de decrets legislatius, que al cap i a la fi no fan variar el nombre total d’habitatges buits a Terrassa. La xifra total d’habitatges buits (habitatges habitables sense habitant i que no estan al mercat) no és fàcil d’estimar i hi haurien d’estimar un rang aproximat.

Les dades municipals (2018) parlen de 1.733 habitatges buits (1,85% del parc total d’habitatges). Aquesta xifra seria el rang inferior, el rang superior pujaria fins a 1.951 (2,09% del parc d’habitatges) si incorporem habitatges sobre els quals no tenim informació, i s’enfilaria fins a 3.854 (4,12% del parc d’habitatge) si incorporem la totalitat del parc no habitat (habitatges per a llogar, ruïnosos, solars, habitatges sense informació…). Les dades anteriors complementen les del Pla Local d’Habitatge que parlava de 4.735 habitatges buits (5% del parc total d’habitatges). Val a dir que la xifra de 4.735 es va obtenir analitzant els habitatges que en el període 2016-17 van tenir consums d’aigua iguals o inferiors a 5 m³.

A Terrassa tenim un parc d’habitatges buits important del qual, convé tenir-ho present, només un 25% correspon a grans tenidors, la resta és propietat de particulars. En aquest sentit, una entitat no bancària que disposa d’un parc important d’habitatges és SAREB, la qual posseeix més de 400 habitatges a Terrassa. SAREB NO és una entitat financera, sinó un instrument específic del procés de reestructuració del sector financer que amortitza el deute que va emetre per a l’adquisició d’habitatges dels bancs mitjançant la venda o lloguer dels habitatges adquirits.

Fet i fet, SAREB ha posat a disposició de les administracions catalanes 1.642 habitatges: Santa Coloma de Gramenet (220), Barcelona (200), Sabadell (80), Calafell (58), L’Hospitalet de Llobregat (50), L’Ametlla del Vallès (35), Granollers (17), Vilafranca del Penedès (15), Canet de Mar (10), Sant Feliu de Guíxols (9), Sant Joan Les Fonts (6), Sant Jaume d’Enveja (5), Sant Sadurní d’Anoia (4), Badalona (2), i Cardedeu (1). I amb la Generalitat ha signat un acord per a la cessió de 930 per a persones en risc d’exclusió social.

SAREB vol desfer-se dels pisos que té a Terrassa i Terrassa necessita pisos per donar una resposta a les 6.722 persones sense títol habilitant (és a dir, sense contracte de lloguer o de propietat o autorització) que okupen 2.357 habitatges (dades de juny 2020). Per què Terrassa no ha arribat encara a cap acord?

Des del grup municipal de Ciutadans pensem que és urgent que l’Ajuntament abandoni la seva estratègia judicial contra SAREB, perquè només ha recollit derrota rere derrota judicial. Terrassa no pot imposar multes coercitives als tenidors perquè hi ha una sentència que diu, clarament, que l’autoritat competent per fer-ho és la Generalitat. L’any passat Sabadell va signar un conveni amb SAREB que cedia l’ús de 80 habitatges per finalitats socials. El preu del lloguer serà 125€/habitatge lliure i 75€/habitatge ocupat. Despeses per fer habitables els pisos repartides a parts iguals. Barcelona va signar un conveni similar en 2015. La Generalitat també va arribar a un acord per rebre 930 habitatges.

Terrassa, res de res. Per què? No és un problema de SAREB, que vol desfer-se dels pisos que té. És un problema de les persones que en el mandat passat amb el PSC i ara amb TxT no volen arribar a acords per pur sectarisme polític. El preu d’aquest sectarisme estèril, però, el paguem tots. L’Ajuntament acumula derrotes judicials, mentre el problema de la manca d’habitatge públic de lloguer es cronifica i s’agreuja dia rere dia amb els empadronaments sense títol habilitant, que tensionen els serveis socials fins al límit.

És urgent que l’Ajuntament rectifiqui. Que canviï una estratègia fracassada i estèril per un conveni amb SAREB que mitigui el problema de la manca d’habitatge públic de lloguer a Terrassa.

Nou comentari