Aquest neologisme ve a representar aquella fórmula destat on loligarquia o elit dun partit assumeix la sobirania. Lògicament, doncs, som davant duna enganyifa total. Si més no en el sentit que la larticle 1.2 de la pròpia Constitució estableix que aquella ha désser exercida pel poble. En conèixer el resultat dels comicis del principat, molt em temo que pinten bastos…

En el benentès que el joc de cartes del país té quatre pals: “ors” (equivalents al poder financer), “copes” (o calzes, a lesclessiàstic), “espases” (al militar) i “bastons” (o pagesos, al poble senzill). Cinc dies abans danar a votar, els partits independentistes van signar un compromís de no pactar amb lopció del PSC: la liderada pel senyor Salvador Illa, que havia abandonat el “vaixell sanitari” poques setmanes abans, en una decisió oportunista prou discutible… A partir daquella premissa i vist el percentatge brutal dabstenció, lentorn futur esfereeix. Aconseguiran “quadrar” la partida o sembla una utopia ben real?

No albiro ni una sola entesa que garanteixi mínimament la governabilitat del país. Saguanta tot amb pinces. En el millor dels casos –referint que voldria equivocar- me– lexecutiu duraria menys que un caramel a la porta duna escola. Contrastant la dualitat entre “parts” i “tot”, arribo a percebre un fort desinterès dels dirigents polítics. Ensumo que ja els hi va bé que tot pengi dun fil. Al cap i a la fi, si la situació –més ben dit, limpasse– rebenta tant sels en fot.

La campanya electoral ha estat ben descafeïnada. La pandèmia hi ha ajudat força. De fet, si no s’hagués celebrat, de ben segur que tampoc no hauria estat cap daltabaix. Prou que ens trepana/barrina el cervell la xerrameca buida i esfilagarsada daquest personal de fa massa temps. La gent, el poble ha tingut la potestat de sentir-la — dia sí i dia també– en platós de TV i estudis de ràdio. Shi passegen més sovint del que seria desitjable. A més, es prodiguen –sobretot en època pre.electoral– copant lespai dopinió (articles de premsa) de massa mitjans. Molts daquells tenen una més que dubtosa qualitat.

Em dol i entristeix mostrar-me en un to que podria semblar pessimista. De fet, sóc plenament conscient que parlo com escric. Amb rauxa idèntica, tot expressant els meus sentiments més íntims i solidaris. Vull creure i somiar en un món que realment esdevingui millor per a tothom. No tan sols per a quatre espavilats. No nego pas que, al rerefons daquesta darrera manifestació, hi situo la corrupció sistèmica que embolcalla el país pels quatre punts cardinals. Nhi ha per a triar i remenar. En totes i cadascuna de les forces polítiques. Amb judicis “penjats”/ajornats. Tant, que ni Déu sap quan celebraran la vista. Pregant per tal que la consulta no shagi de repetir, espero/desitjo que la investidura ens dugui un president amb mandat per quatre anys.

Davant daquesta tessitura, exigeixo una reforma –urgent i en profunditat– de la llei electoral. Amb o sense COVID, ja coneixem la feixuga experiència dun entrellat ben complicat. Tan difícil seria, per tant, arbitrar mesures i protocols que permetin votar electrònicament? O ara o mai ! De tot nhem daprendre i aquesta avinentesa no la podem desaprofitar. Hi afegeixo una il·lusió comentada des que el món és món: duna vegada per totes, fixem lopció i/o el topall màxim duna doble legislatura. Cal foragitar daquesta mena de “pel·lícula” tots aquells “actors” que creuen tenir el do de leterna ubiqüitat. Amb el greuge afegit –sense citar noms concrets que tots sabem– del personal que no atresora cap experiència professional al seu C.V. Poca cosa podran aportar, després, amb un sarró més aviat ple dossos que no pas de carn.

Ja per acabar, reprenent leix inicial de larticle, advoco per tal que cada candidat –Aragonès, Borràs, Fernàndez, Chacon, Illa, Albiach, Carrizosa, Sabater i Garriga– assumeixi plenament la dicotomia i complementarietat entre un “partit” i la “totalitat”. La gent normal i corrent del país els ho agrairem. Estic cansat de no “pintar ni fava”. Vull que tot el poble “tregui faves dolla”. Seguiran fent-se lorni?

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa