!--akiadsense-->
Manuel Murillo Sánchez, l’home que els Mossos d’Esquadra han detingut per la presumpta intenció de matar Pedro Sánchez, havia viscut en un entorn familiar que de franquisme n’havia fet un model de vida. El seu pare va ser Manuel Murillo Iglesias (1927-2001), alcalde franquista de Rubí entre el 1962 i el 1977, segons han confirmat els Mossos a ‘El Món’. Tot i que el seu mandat va abraçar els darrers anys de la dictadura, Murillo no es va definir mai per tenir una personalitat aperturista. En canvi, es va consolidar com “el més franquista dels alcaldes franquistes del Vallès” en aquella època. Segons explica a aquest diari l’historiador rubinenc Jaume Parras, que ha investigat el personatge, Murillo Iglesias va ser “un personatge singular, en el sentit que va reclamar fins a l’últim moment la seva implicació amb el franquisme”.
El pare de qui ara ha estat detingut amb la intenció d’atemptar contra el president del govern espanyol per l’anunci de treure les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos havia afirmat públicament en entrevistes quan encara era alcalde “que se sentia franquista fins al moll de l’os”. No perdia oportunitat per reclamar “el seu tarannà franquista”. La seva obsessió era tal que, un cop finalitzada la dictadura, es va endur cap a casa el bust del dictador que hi havia a l’ajuntament. “Com que era el moment de la Transició, ningú el va reclamar”, apunta Parras.
La fidelitat de Murillo Iglesias al franquisme era ferma i, segons l’historiador rubinenc, l’exalcalde franquista “sempre va renegar d’aquells que es giraven la jaqueta”. Ara bé, amb el pas del temps, la seva postura es va relaxar i, amb l’excusa del “vot útil”, enlloc de donar suport a la Falange va acabar votant Alianza Popular, l’embrió de l’actual Partido Popular. “Això començava a indicar la metamorfosi que es va produir en gent convençuda del franquisme, que van fer vot útil a l’Alianza Popular i després al PP”, assenyala Parras.
!--akiadsense-->
Murillo Iglesias va accedir a l’alcaldia de Rubí després de la tràgica rierada del setembre de 1962 que va provocar 400 morts. Segons Parras, la seva irrupció al poder de la ciutat va ser a través “d’un cop d’estat institucional”. L’anterior alcalde formava part del sector catòlic i més tolerant i des d’instàncies de la Falange “es va organitzar un cop d’estat per cessar-lo”. D’aquesta manera es va apartar del poder els conservadors i catòlics, però que eren menys falangistes que el nou batlle. “Per part d’una societat més conservadora el nou alcalde era vist com algú capaç de fer qualsevol cosa per arribar al poder i també com un falangista a ultrança”, comenta Parras.
El seu mandat va coincidir amb els anys més intensos del “desarrollismo”. Rubí va passar de 10.000 a 30.000 habitants. La seva gestió de la ciutat es va caracteritzar per seguir una premissa de creixement a qualsevol preu. Rubí es va convertir en una ciutat dormitori “mancada d’estructuració i serveis”. I tot, aixecant el recel dels sectors més conservadors, catòlics, monàrquics i tradicionalistes que veien amb mals ulls el model de ciutat que ell i els homes del seu voltant havien imposat.
Els Mossos han confirmat que Murillo Iglesias era el pare de l’home detingut. Primerament hi havia hagut confusió perquè originalment Murillo Iglesias tenia el cognom Expósito, que es va voler les connotacions negatives que tenia.
