!--akiadsense-->
La diputada de Unidos Podemos Irene Montero ha pujat aquest dissabte a l’escenari amb la idea de fer arribar un missatge clar a l’audiència: “Catalunya és un motor de canvi i Espanya us necessita. Tenim molt en comú i la solució a Catalunya passa per portar el canvi a Espanya”, això sí, només serà possible si es trenca la dinàmica dels dos blocs: l’independentista i el “monàrquic”. I per fer-ho, ha dit a les persones que han omplert de gom a gom el Centre Cívic President Macià de Terrassa, res millor que Catalunya en Comú, perquè és l’únic partit que pot “crear ponts de reconciliació”.
Montero ha situat el partit liderat per Xavi Domènech en una necessària equidistància entre aquells que “van proclamar una independència sense legitimitat política” i els tres partits (PP, C’s i PSC/PSOE) que “han aplicat el 155 d’una manera autoritària, refusant el debat constitucional”. Ambdós han actuat, a parer seu, “completament cecs al que realment necessita Catalunya, un referèndum pactat amb totes les opcions sobre la taula”. Per què aquesta és la solució que Catalunya en Podem veu factible: “volem construir un futur amb vosaltres, però junts no vol dir excloure el dret a decidir, sinó respectar que siguin els ciutadans de Catalunya els que tinguin l’última paraula sobre què volen. Reconeixent Catalunya com una nació i construir un camí de solidaritat”.
!--akiadsense-->
Podemos ha culpat independentistes i el bloc del 155 per igual d’aguditzar el conflicte. “El PP s’ha negat sistemàticament a escoltar i creient que si imposava la seva visió d’Espanya aixafaria a aquells que pensaven diferent; i han trobat uns grans aliats, a la seva dreta, C’s”, ha subratllat Montero, als quals els ha acusat de “fer que a les decisions a Espanya les hagin de prendre un grupet de privilegiats i paràsits, i no la gent”. Però també les formacions independentistes, “que sempre ens han dit que la independència ho solucionaria tot, encara que aquells que la pilotessin fossin els que han ocasionat les retallades més grans als ciutadans de Catalunya”.
54 
2 
